Aquesta jornada es va caracteritzar per la poca participació i, per tant, l’avorriment a la majoria de les taules electorals

Les eleccions europees del passat 13 de juny van passar desapercebudes per a la majoria dels votants, ja que l’abstenció va ser la protagonista de la jornada. Aquestes eleccions tancaven un cicle electoral d’un any que començava el 25 de maig de 2003 amb les eleccions municipals, seguides de les eleccions al Parlament de Catalunya del 16 de novembre i les eleccions generals del 14 de març d’enguany.

La jornada electoral

La baixa participació en aquests comicis és un dels fets més destacats d’aquestes eleccions. Dels 17.725 electors cambrilencs tan sols 6.141 van exercir el seu dret a vot. És a dir, 11.584 no van acudir a la cita. La participació va ser tan sols d’un 34,65%, sis punts per sota de la mitjana catalana, del 40,3%. El nivell d’abstenció a Cambrils va ser,doncs, del 65,35%.

	AJUNTAMENT		MINISTERI INTERIOR
	VOTS	%	VOTS	%
PP	1.531	24,9	1.441	23,5
ERC	882	14,4	936	15,3
ALTRES	142	2,4	178	2,9

L’avorriment va ser el sentiment generalitzat als col·legis electorals. Els membres de les taules i els interventors dels diversos partits polítics van viure una jornada electoral que no semblava acabar-se mai. Això sí, el recompte va ser ràpid, ja que ben aviat va estar enllestit. No obstant, els resultats oficials proporcionats per l’Ajuntament (que són les dades que empra Revista Cambrils), no coincideixen amb les dades oficials del Ministeri de l’Interior, fet que ja es va produir en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. En la pàgina web del ministeri, a data 22 de juny, figurava el recompte provisional dels resultats de les eleccions europees a Cambrils. Les diferències es troben en el nombre de vots al PP, ERC i en la suma de la resta de partits. Les diferències en els resultats són les següents:

Cannabis por la Legalización, la sisena força a Cambrils

Una dada força curiosa dels resultats a Cambrils d’aquestes eleccions al Parlament Europeu és la representació aconseguida pel Partido Cannabis por la Legalización y Normalización, que, amb 60 vots, va ser el sisè partit més votat a Cambrils, just darrere d’ICV. Aquest partit va aconseguir resultats en els vuit col·legis electorals de Cambrils, destacant els 13 vots aconseguits al Centre Alba i els 12 al castell de Vilafortuny (els dos primers llocs en número de vots per aquest partit).

31 candidatures per escollir 54 diputats

A banda dels cinc partits grans, tot un seguit de partits més petits concorrien a aquestes eleccions fins a un total de 31 candidatures. D’entre tots aquests, cal dir que la Unión Centristra Liberal, Nós-Unidade Popular, la Falange Auténtica i Democracia Nacional no van aconseguir cap vot a Cambrils.

En aquestes eleccions, l’Estat espanyol es presentava com una circumscripció única. És a dir, totes les candidatures es podien votar a tots els pobles. Els noms de les 31 candidatures que es van presentar a aquests comicis a l’Estat espanyol són: ARALAR; CDS (Centro Democrático y Social); CE (Coalición Europea); CiU (Convergència Democràtica de Catalunya) [GALEUSCA]; CL (Coalición Liberal); CUP (Candidatura d’Unitat Popular); DN (Democracia Nacional); EC (Estat Català); ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) [Europa dels Pobles (EdP)]; EV-GV (Els Verds - Grup Verd Europeu); FA (Falange Auténtica); FE de las JONS (Falange Española de las JONS); FE (La Falange); IU-ICV-EUiA (Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa); NIV (Nueva Izquierda Verda); NÓS-UP (NÓS-Unidade Popular); P. CANNABIS (Partido Cannabis por la Legalización y Normalización); PADE (Partido Demócrata Español); PASOC (Partido Acción Socialista); PC (Partido Carlista); PCPE-LI (LIT-CI) (Per una Europa dels Treballadors i els Pobles. No a la Constitució Europea); PFyV (Partido Familia y Vida); PH (Partido Humanista); PLADETE (Plataforma para la Defensa de la Tercera Edad); POSI (Partido Obrero Socialista Internacionalista); PP (Partido Popular); PREPAL Salamanca, Zamora, León PREPAL; PSOE (Partido Socialista Obrero Español; PUM+J (Por un Mundo más Justo); TP-PNC (Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano), i UCL (Unión Centrista Liberal).







Les particularitats dels estats membres

Els comicis europeus es van celebrar entre el dijous 10 de juny i el diumenge 13 de juny. Els primers a fer-ho van ser Holanda i Gran Bretanya el dia 10. Irlanda ho va fer el dia 11 i Letònia i Malta el dia 12. A la República Txeca es va votar els dies 11 i 12 i a Itàlia els dies 12 i 13. La resta dels 19 estats van votar el diumenge 13, entre ells l’espanyol. Bèlgica, Luxemburg i Grècia són els únics estats on és obligatori votar.

L’ampliació europea cap a l’est ha suposat l’ingrés de 10 nous estats. Això ha suposat una redistribució del nombre d’escons que representen cada estat. L’Estat espanyol passa dels 64 escons als actuals 54 per a la candidatura 2004-2009. El nombre d’escons al Parlament Europeu per estats després de l’ampliació a l’Europa dels 25 és la següent:

ESTAT	ESCONS
Alemanya	99
França	78
Itàlia	78
Regne Unit	78
Estat espanyol	54
Polònia	54
Holanda	27
Bèlgica	24
República Txeca	24
Grècia	24
Hongria	24
Portugal	24
Suècia	19
Àustria	18
Dinamarca	14
Eslovàquia	14
Finlàndia	14
Irlanda	13
Lituània	13
Letònia	9
Eslovènia	7
Estònia	6
Xipre	6
Luxemburg	6
Malta	5
Total	732