El nou traçat de la cava de l’Ardiaca passa ben a prop del talús que el separa de la zona verda de la urbanització La Dorada

La urbanització de la zona de l’Ardiaca, compresa entre les urbanitzacions de La Dorada i Marcambrils, ha comportat el desviament de la cava que la travessa. Des de l’alçada del pont de la via del tren fins a la desembocadura, s’ha variat el traçat i ara la cava discorre més a prop del talús que separa la urbanització de La Dorada amb la zona de l’Ardiaca, a uns 30 metres de distància d’on passava fins ara. El nou traçat de la cava està reforçat amb escullera i té una alçada d’un metre seixanta centímetres. Aquesta alçada és un dels aspectes que preocupa alguns dels veïns de la zona. Pepe Blázquez i Diego Martínez consideren que aquest calat no és suficient per contenir una gran avinguda d’aigua, “abans que es fes el desviament, la cava tenia dos metres d’alçada i en més d’una ocasió l’hem vista desbordada. Fa uns 10 anys va inundar els terrenys del voltant, així com el càmpig de l’Ardiaca i en aquells moment va saltar una paret d’1,70 metres. Només reforcen amb pedres uns 50 o 60 centímetres, la resta és terraplè de terra i si alguna vegada plou molt creiem que es pot inundar. Hem parlat amb l’Ajuntament perquè ho sàpiguen, però de moment veiem que la cava està igual”. Diego Martínez ha vist inundar-se l’hotel La Dorada, “allí s’hi ajunten dues cavetes i jo he vist arribar l’aigua fins a cobrir els llits de la primera planta de l’hotel. Ara, quan plogui molt, pot arribar a esgarrapar els talussos de terra del costat i allí hi tenim el dipòsit de l’aigua”. Els veïns també es queixen que algunes de les zones verdes de la nova urbanització quedaran amb un desnivell considerable, de 2,50 a 3 metres de desnivell, amb la perillositat que això comporta.

Permís de l’ACA

Per poder urbanitzar en terrenys propers a rieres, barrancs o torrents es necessita permís de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA. Així ho explica el regidor d’Urbanisme, Joan Recasens, “quan una riera passa per un Pla Parcial s’ha de demanar un informe de l’ACA. En aquest cas es va demanar l’estudi d’inundabilitat. En aquest estudi es va demanar que la cava tingui una morfologia que pugui absorbir un cabal màxim en un termini de 500 anys. L’ACA hi ha donat el seu vistiplau i nosaltres aquí ja no hi tenim res a dir. El que sí que mirem és que si el projecte té un pont o una escullera estiguin ben fets estructuralment”. El regidor d’Urbanisme també diu que, abans de donar permís, l’ACA ho estudia a fons i posa com a exemple el que ha passat al polígon 69, a la zona de l’Esquirol, “per a l’ACA aquella zona és inundable i diu que s’ha de fer una escullera a la riera de Maspujols des de l’alçada del càmping fins al pont de l’avinguda de la Diputació. Els promotors no la volien fer, però és clar, el que no podem permetre és que tinguem un polígon que se’ns pugui inundar i s’ha de fer sinó no es podran donar més ocupacions”.

§ La PLIC demana informació sobre l’actuació a la cava§

La PLIC (Plataforma Independent Cambrilenca) ha entrat una sol·licitud d’informació a la Comissió d’Obres Públiques advertint de la situació que es podria produir amb el desviat del traçat d’aquesta cava de desguàs natural. Igual que els veïns, tenen la impressió que s’ha reduït excessivament les dimensions d’aquest desguàs natural i que el cabal que podrà absorbir serà, doncs, considerablement menor al que tenia abans de les tasques d’urbanització. Creuen que pot ser una situació perillosa en un futur, per diverses raons. Primer, perquè el terreny per on circula la cava ha passat de ser rural a urbanitzat i s’ha perdut el poder d’absorció de la terra, que amb l’asfaltat ha passat a ser un conductor de l’aigua. Segon, perquè l’antiga rasa o cava tenia unes dimensions més grans: en alguns punts cobria les dimensions d’un tractor. D’altra banda, la rasa recull les aigües del Mas de la Foresa i del Mas de la Pastora, per tant, la seva longitud arriba fins a l’alçada de l’autopista i no fins a l’A-7 (antiga N-340) com sembla en un principi. A més, els problemes d’augment del cabal es poden agreujar amb les obres de desviament de la carretera nacional i del tram del tren d’alta velocitat. El regidor de la PLIC, Salvador Franch, creu que cal veure també com es farà la intervenció al litoral i com quedarà la desembocadura d’aquesta cava, i si el seu tram final recularà cap a l’interior i pot provocar l’entrada d’aigua del mar. D’altra banda, les obres de canalització d’aquesta cava s’han realitzat amb talussos de pedres de dimensions considerables i tenint en compte l’amplada que té la cava només que caigui una d’aquestes pedres al mig de la cava pot embussar ràpidament la circulació de l’aigua. Cal recordar que existeixen precedents d’urbanització de terrenys que han provocat inundacions en llocs on mai no s’havien produït, com per exemple a la zona sud del polígon de Belianes després de la seva urbanització.