Entrevista a Xavi Miquel del Restaurant Germans Miquels
Quin va ser el teu primer contacte amb el món de lhoteleria?
Va ser amb els meus tiets, ells tenien aquest restaurant, que llavors es deia Natalia. Abans com molta gent, a part de fer de pescador o de pagès, els cap de setmana sajudava als familiars que tenien restaurants. El meu pare començà eixugant gots i ma mare a la cuina. El meu germà gran també va anar a ajudar als meus tiets i jo com que em quedava sol a casa, al final també vaig venir-hi.
Als set o vuit anys vas començar?
Si justet sabia escriure i feia bulto! Magradava prendre nota, si era una tauleta de dos memoritzava els plats i la beguda, però quan és complicava els hi donava la llibreta i els demanava que mho apuntessin! Era molt jovenet i a la gent els hi feia gràcia.
Quan et planteges el teu futur?
Després dels estudis elementals jo volia ficar-me a treballar però els meus pares em digueren que era massa jove i vaig estudiar electricitat. Però als setze vaig decidir treballar. Em feia gràcia anar a la mar, tots els meus amics anaven a la mar i fer festa el cap de setmana...però el meu pare que feia deu anys que estava embarcat, em digué que a la mar només es patia i que com que a mi magradava la feina del restaurant, era millor que em quedés amb el meu tiet. Finalment vaig decidir treballar en aquest món.
I el mar on ha quedat?
Bé, sempre que puc, vaig amb els meus amics pescadors. Abans molts dies que jo tenia festa els acompanyava a la llum o larrossegament. Ara encara magrada sortir a pescar i el mar. No com a feina, perquè magrada molt el meu treball, però si per estar-hi amb els meus amics.
Comences al Natalia, que tagrada més?
Entro a la sala per que magrada més el contacte amb la gent, mhi trobo be. El meu pare sempre em deia fill meu a veure si algun dia podeu agafar una cosa plegats tu i el teu germà. Crec que si ell hagués pogut veurens avui, li hauria fet illusió!
La segona etapa de la teva vida prens molta responsabilitat en un negoci pràcticament propi?
Com que magradava tant aquest ofici, em poso al capdavant del bar de la mare, i intento ampliar el negoci. Aprenc moltes coses noves ja que havien parts del negoci que no havia tocat mai treballant pels meus tiets. Tant de gestió humana com econòmica. I em va anar molt bé durant els set anys que hi vaig estar.
I després ?
Pràcticament després, els meus tiets es jubilen i sanimen perquè volen que ens quedem el meu germà i jo el negoci, per tal de seguir la tradició familiar. El fet de treballar amb el meu germà durant disset anys i de que ens coneguéssim tan bé, la manera de treballar i funcionar de cadascun, ens anima a prendre la decisió. Una decisió que ara farà tretze anys que funciona.
La decisió es pren per què aneu tots dos a una?
A part del temps que varem treballar junts i que no havíem tingut cap problema, el meu germà coneixia molt bé la cuina i jo comptava amb experiència al menjador. Aquest fet ens va donar coratge per provar-ho. Vàrem pensar que, com a molt, podíem perdre el lloguer. I gràcies a Déu, fins ara ens ha anat bé!
Comenceu amb força amb esmorzars de forquilla?
Des de les nou ens hi ficàvem amb els esmorzars. Vaig voler extrapolar el concepte del negoci que fins aquell moment havia portat i que mhavia funcionat. Això fou així durant dos anys. Després, ens vam veure obligats a deixar-ho i no perquè no funcionés bé. El problema es que sajuntaven els esmorzars amb els dinars i els sopars i això provocava grans problemes amb el personal, ja que fèiem 16 o 18 hores. Aleshores varem decidir convertir-ho en restaurant.
Quin restaurant?
Un restaurant en el que seguim mantenint les tapes i els plats de cullera i forquilla dels esmorzars. I introduïm plats per demanda dels nostres clients. Ens deien que ens podríeu fer una paelleta o un suquet i nosaltres dèiem que si, i així vàrem ampliar la nostra carta fins el dia davui.
La vostra evolució la marca el client?
Sí, són aquells mateixos clients que abans venien a esmorzar i que després porten a la família a la nit i ens van fent suggeriments. Clients que es converteixen en amics.
Teniu classificats els clients per plats?
No és que nosaltres els classifiquem, ells mateixos són els que repeteixen, ens demanen i venen amb lidea feta dallò que menjaran i la taula on sasseuran.
Quin tipus de creixement has tingut envers la sala?
De ben petit la meva illusió era això, tenir un restaurant propi. Hem aconseguit tenir una clientela molt maca, molt fidel tot i el moment que estem vivint. Pel que fa a la formació, he intentat adquirir coneixements sobre el vi, licors, destillats i caves. Una de les coses que més mha encuriosit ha estat el món del puro.
Sha notat aquesta evolució en Germans Miquels?
Si, mha ajudat molt per poder explicar als clients una mica el gran món del vi, les varietats. I la gent ho agraeix i es deixen aconsellar.
I els puros?
Vaig deixar de fumar i tinc un molt bon amic que em va dir que si volia gaudir del tabac sense por a enganxar-me fumés o gaudís dun puro de tant en tant. I així ho faig cada dilluns, ell ha estat el meu mentor en tot aquest tema i mha fet apreciar detalls i subtileses. Com ara que és millor gaudir duna peça més humida per tal dapreciar més els aromes. He fet un petit aprenentatge amb aquests quatre anys. Magrada compartir-ho amb els meus amics.
Defineix al teu client?
Primer són clients, al poc són amics i al final acabem com a família. És un client fidel, si ara per les circumstàncies que tenim, no es pot anar dues vegades, en venen una. A vegades em paren pel carrer i em diuen Xavi no et pensis que ens em enfadat, simplement que les coses no van gaire bé. Són molt fidels, com família, és molt bonic! Saludar-los , estar en contacte amb ells i fins hi tot el dia de festa ser convidat a casa seva a fer una caragolada.
Com és la vostra cuina?
Tradicional, dedicada al peix i al marisc. Tot i haver moltes classes de cuines a Cambrils, nosaltres mostrem una de les més tradicionals i que és la que ens demana la gent.
Com porteu la competència ?
Crec que esta bé que hi hagi una bona varietat dofertes i cadascú ja té els seus clients, sap cap on vol anar i fins on pot arribar. Però entre nosaltres ens portem molt bé i cadascú lenfoca a la seva manera particular. Esta bé que hi hagi oferta per a tothom i el client ja es va definint. Sempre he dit que encara hi hauria dhaver més restaurants en aquest carrer. Com més serem més riurem.
Quina evolució ha tingut el restaurant?
El Natalia va ser una etapa però quan el varem agafar nosaltres volia fer-ho més nostre i per això varem canviar el nom i la nostra imatge. I físicament, hem anat fent canvis i inversions durant aquests tretze anys. Un dels grans problemes daquest local era que la gent no podia parlar perquè hi havia molta reverberació, per això una de les primeres coses va ser insonoritzar el local.
La conya del Miquel?
Doncs sí, de nom em dic Xavi i de cognom Miquel, però em diuen Miquel, Michael, Michel tot menys Xavi. A vegades ens pregunten al meu germà Jaume i a mi qui és el Miquel de tots dos? i diem tots dos! Per això el nom de Germans Miquels per que sabessin que érem més dun! Però més igual, els hi intento explicar, però no passa res!
Estàs molt implicat amb la associació de restauranters?
Fa quatre o cinc anys ens van proposar entrar en la junta i crec que és una cosa que està molt bé. Mhagués agradat entrar-hi abans. A lassociació hi fem activitats, trobades i compartim experiències. Entre tots solucionem els problemes, en un espai on hi ha moltes iniciatives, veus i opinions. Mhi trobo molt bé i et permet estar al dia.
Veus la cuina marinera daquí 20 anys tal i com està ara?
Els que hi han estat fins ara encara potser aguantaran, encara que han anat plegant uns quants dels més tradicionals. La gent que shi fica busca coses noves i no complicar-se la vida. Pel que fa la feina, és molt sacrificada i no sé si ara molts estan disposats a tot el que implica.
Defineix el teu restaurant?
Ens agrada la gent que vingui i que es trobi bé i còmode, que ens guanyem la seva confiança. Que gaudeixin de lestona que estan aquí, duna estança agradable i dun bon menjar. I que es recordin daquell dia o dallò que van menjar. Magrada que se sentin com a casa.
Que posaries al morter per treure-hi el millor?
Ganes, evolució i que les coses sarreglin per a tothom!