La Locomotora Negra & Big Mama estacionen a Cambrils descarregant blues & swing en estat pur
 |
| El Parc Samà va ser l'escenari del concert de La Locomotora Negra & Big Mama, el divendres |
Divendres 6 d'agost a les 22 hores, els amants del swing més autèntic i del blues genuí tenien una cita al Parc Samà amb La Locomotora Negra & Big Mama, una nova proposta del Festival de Música de Cambrils. La unió perfecta entre la instrumentació essencial juntament amb el toc vocal de la genial cantant Montserrat Pratdesaba, recreant la gran veu de les cantants de la música negra americana. Una combinació explosiva apta per encarar-se amb tot un ventall de grans clàssics del jazz d'artistes com Duke Ellington, Count Basie i Louis Armstrong, entre d'altres.
La veterana formació de La Locomotora Negra es creà l'any 1971. Des d'aleshores ha anat evolucionant des del format quintet fins a arribar al nombre actual de 18 components. El seu repertori es basa en el jazz negre pel que fa a les seves arrels populars. Ha participat en festivals com el de Barcelona, el del Vendrell, Sitges, San Sebastià, Vitòria, Sabadell, el Festival de Perelada i el Festival de Jazz de Terrassa. També han realitzat tot un seguit d'actuacions a Andorra, al Festival Internacional de Middelheim d'Anvers, Bèlgica, al de Saint Guilles Croix de la Vie i al Festival de Montauban de França. Cal destacar la concessió l'any 2002 de la Creu de Sant Jordi per part del President Jordi Pujol, gràcies a la seva tasca en l'àmbit de la difusió de la música Jazz a Catalunya.
La trajectòria de Big Mama
Per la seva banda Big Mama, Montserrat Pratdesaba, des de ben petita s'inicià en l'aprenentatge musical en piano i solfeig. De mica en mica, a l'edat dels 12 anys, s'interessà per la guitarra, un instrument que la dotava d'acompanyament per cantar i composar. Compaginà els seus estudis en telecomunicacions amb els d'educació de la veu amb Pura Gómez, baix elèctric i harmonia. A l'any 1988 comença a cantar a La Cova del Drac de Barcelona, on ja rep el sobrenom de Big Mama. No és fins a l'any 1992 que es dedicarà exclusivament a la música. D'aleshores ençà ha participat en Festivals de Jazz i Blues prestigiosos, com els de Marciac, Bayonne, Monségur, San Sebastià, Lisieux, Mégève, Getxo, Santander, Barcelona, Chaumont, Cognac, entre d'altres.
El blues de Nova Orleans
La posada en escena de La Locomotora Negra a anar a ritme de blues provinent directament de Nova Orleans, amb Snag It un tema de King Oliver. Només començar, els solos ja van fer acte de presència, en aquest cas duts a terme per la trompeta, el trombó i el saxo soprano. El ritme de blues no va parar amb clàssics com Splanky i Three trombones shuffle on lògicament el trombons de vares van prendre tot el protagonisme acompanyats per les trompetes amb sordina incorporada dotades d'aquell so tant característic.
Posteriorment, la Big Mama va unir-se a la banda cantant After you've gone away seguit d'una balada lenta molt coneguda titulada Stormy Weather. Després d'un parell de temes més, on el públic també va haver de cantar, la banda va interpretar After Hours, un blues on el pianista va tenir el seu moment de glòria, seguidament Franky & Johnny on aquest cop va ser la guitarra qui agafà la batuta. I per acabar de repartir les rondes de solos van interpretar Hi, Duke un tema propi escrit en honor a Duke Ellington, en el qual el contrabaix va tenir els seus breaks ben merescuts. Finalment, el concert va concloure amb la conegudíssima cançó What a wonderful world de Louis Armstrong, però aquest cop sense la intervenció de la Big Mama, sinó que va comptar amb la participació d'un cantant inesperat; un trompetista de la banda que davant d'un públic gratament sorprès va recrear a la perfecció la veu original talment com ho feia al seu temps Louis Armstrong.
 |
| Big Mama va interpretar nombroses cançons que van delectar el públic al Parc Samà |