Les emocions i la música es tradueixen en moviment amb Kontratango
 |
| Actuació de la companyia Domus del Karo, dirigida pel cambrilenc Francesc Fernández |
Ahir a la nit, la dansa del Festival de Música de Cambrils arribava al Parc Samà amb l'espectacle Kontratango. Un projecte de la companyia Domus del Karo dirigit pel cambrilenc Francesc Fernández. Kontratango ens presenta tota una fusió del tango argentí amb la dansa contemporània més trencadora. D'aquest espectacle, ja se n'havia pogut presenciar un petit tast dijous al vespre davant de les escales reials del port de Cambrils.
El coreògraf i ballarí cambrilenc Francesc Fernández es forma a l'Institut del Teatre i a la Companyia Juvenil del Ballet Clàssic de Catalunya, com a ballarí principal. Posteriorment passa per la companyia de dansa Pepe Hevia de la qual n'obté el seu estil i la qualitat de moviment. Ha treballat en les companyies mallorquines Punt i Apart i Pasodos com a ballarí principal. També conjuntament amb la companyia Metros de Ramon Ollé i Código Dance Project a Portugal. Enguany ha treballat com a ballarí i coreògraf amb Creart Project. Amb els projectes Kontratango i Raíces ja ha aconseguit el primer premi en el IV Certamen Internacional Ciudad de Alcobendas a Madrid, el primer Premi Coreogràfic Roseta Mauri i el primer premi en el X Certamen Coreogràfic de Noubarris a Barcelona.
Amb la col·laboració de joves alumnes de Tarragona
Els ballarins que donen peu a Kontratango són Júlia Cortés, Jordi Lara, Luciana Croatto i el mateix Francesc Fernández. També compta amb la participació de nou ballarines més, algunes de les quals són joves alumnes de les escoles de dansa de les comarques de Tarragona. La dansa es veu acompanyada pel tango interpretat per la formació Exilio New Tango Quintet, anant intercalant fragments de pausa. Aquesta està composta per violí, piano, bandoneó, contrabaix i bateria.
El moviments dels ballarins flueixen des dels sentiments espontanis experimentats al moment. Les sensacions que transmet el tango i sobretot aquell violí que deixa entreveure tot un feix d'emocions contingudes: patiment, angoixa, dolor, tristesa, inseguretat, estimació. És quan toca el violí tot sol sense cap altre instrument que l'acompanyi que l'espectacle s'endinsa en una direcció basada en el joc entre el ballarí i el violinista. Els xerrics escandalosos i les notes frenètiques van d'acord amb les convulsions experimentades pels ballarins. En contraposició amb els moviments harmoniosos i elegants en sincronia amb el tango interpretat per la banda.