Entrevista a Elias Morales de la marisqueria La Roca den Manel

Quina és la història de la Roca den Manel?
Sí, és una historia llunyana. Aquesta casa era una mena de bodega i els pescadors venien a fer un cafè o un vi abans i després danar a la mar. En Manel, el propietari, tancava a lhora danar a pescar i durant una època tots els pescadors enganxaven la xarxa menys en Manel. Amb el temps, quan un pescador enganxava en aquella zona deia que era on no arrapava en Manel o la roca den Manel.
Quan obriu la marisqueria?
Lany 1982, quan jo tenia onze anys. De fet, hi ha molta clientela que ve des del principi I sempre em recorden que em van conèixer des de petit.
Et volies dedicar al món de lhoteleria?
La veritat és que no. Després dels estudis elementals vaig fer dos anys dadministratiu però com que no em convencia gaire, em vaig canviar a la nova escola dhoteleria que feia un parell danys que estava a lhotel Mònica. Després vaig estudiar dos anys de relacions públiques i seguidament vaig anar a Oviedo a fer protocol i cerimonial a la universitat, amb en Celio Vilarubias, mestre del Príncep dAstúries. Tan bon punt vaig tornar, vaig obrir un negoci a Tarragona doci nocturn.
Quan decideixes continuar amb el negoci familiar?
Durant uns anys vaig combinar el meu negoci amb la feina daquí al restaurant. Però vaig haver de decidir per motius personals i vaig continuar amb el negoci. El meu pare es jubila lany vinent. Ja se sap que quan es treballa amb la família, sempre hi ha moments en que la convivència és difícil però es porta molt bé.
Què tagrada de treballar al restaurant?
Doncs no sé si després de tant de temps magrada o és que mhi he acostumat. Magrada veure com respon la gent, els clients fidels amb els qui pots mantenir una conversa, inclòs hem fet amics. També el tracte amb els que treballen amb nosaltres, nhi ha uns quants que fa molts anys que hi treballen.
Com saconsegueix crear aquest bon ambient?
Donant un to familiar, integrant-se creant una pinya i fomentant el bon humor. Al cap i a la fi són amb els que estem més hores al dia, si tothom no se sent part implicada i compromesa, crec que no saconsegueix això. La gent que treballa amb mi són com germans, hem viscut moltes experiències.
La vostra cuina es caracteritza per estar completament lligada al mar.
Pràcticament la filosofia era aquesta des del primer dia. Lany 1982 hi havia molts menys restaurants que ara, potser més reconeguts, però marisqueries com a tal no nhi havia. Vam introduir un concepte nou de restauració amb un expositor a lentrada del restaurant que avui encara perdura, la nostra filosofia era mostrar el producte al públic només entrar.
Atrau veure el producte només entrar?
Si, moltíssima gent el primer que fa és entrar a fer una ullada i ho demana al mostrador o a la taula, què vol i com ho vol. A vegades també suggerim. Aquesta crec que és la raó per la que portem tants anys.
Creus que el canvi de la façana marítima ha estat positiu?
Diríem que sí i no. Bo, perquè li convenia una reforma de feia molts anys, la gent agraeix molt tenir uns espais oberts i no tenir complicacions a lhora de passejar amb cotxets, bicicletes o gossos. La dolenta potser estaria en que només hi ha un camí, si entres per un costat has de creuar tota la façana, això implica que si hi ha cua per entrar al pàrquing és produeixi un gran embús. Els repartidors també ho tenen complicat per descarregar, tots els negocis necessiten que hi arribin i sha concentrat el pas pel matí en un únic carrer que no disposa de llocs específics o establerts de càrrega i descàrrega, això és una complicació tant pels vehicles, com pels comerciants i també pels vianants.
Per laltra banda, lestandardització de les terrasses té coses bones, com lespai i en conjunt està molt bé, però un dels inconvenients és que ara per creuar thas de parar si passa algú, i a vegades hem tingut algun accident amb els plats de menjar.
Ha afectat la crisi aquest estiu?
Enguany ha estat pitjor que lanterior, però és que venim que lanterior ja era pitjor respecte fa dos anys. El mes de juny i juliol la cosa ha estat ben parada i lagost, que ens pensàvem que aniria millor, doncs no ha estat fins a la segona quinzena quan sha començat a espavilar. A més, ha estat una temporada molt curta pel fet de començar el col·legi una setmana abans i hem notat un canvi en el tipus de client.
En quin sentit?
És un client diferent del que teníem en època estival, abans venia molt client nacional, de Saragossa, Pamplona, Logronyo o Madrid, però aquest any no sha vist. El perfil del client que ve ara és més jove, més familiar, amb molta canalla i majoritàriament catalans. També han vingut molts francesos i russos.
Aquí al port hi ha molts restaurants, hi ha competència?
Sóc del parer que quan més varietat hi hagi millor pel visitant, aquesta diversitat dofertes repercuteix en que pot anar variant i el client no savorreix. Per a nosaltres també és bo per que així no se centra tot en un mateix tipus de cuina i manera de fer que al final pot ser negatiu per a una persona que shi passa una llarga estança o de família.
Quina és lessència de la Roca den Manel que posaríem al morter?
És una filosofia com el Barça. Fer pinya amb els treballadors i sobretot, la constància del meu pare que des del principi ha tingut clar quina era la línia i el camí a seguir. També que cadascú té clara quina és la seva parcel·la i tothom procura tenir-la sempre ben coberta.