El retrat del sector pesquer a principis del segle XX centra la conferència del cicle Societats de Cambrils durant la II República
 |
| Alfons Garrido en un moment de la conferència d'ahir al vespre al Centre Cultural |
L'associacionisme dels pescadors catalans a principis del segle XX va centrar la conferència d'ahir al vespre al Centre Cultural, emmarcada en el 5è Cicle d'activitats Tardor 2010 i que enguany tracta de les Societats de Cambrils durant la II República. El conferenciant va ser Alfons Garrido, llicenciat en Història i representant del Museu de la Pesca de Palamós que sota el títol de La unió fa la força: els pescadors catalans al primer terç del segle XX va fer un retrat de la situació pesquera d'aquesta època. Acompanyat per la projecció d'unes fotografies antigues, Garrido va explicar, primer que tot, la situació de marginalitat que vivia el sector pesquer per tal d'entendre l'associacionisme que se'n va derivar.
El conferenciant va fer una exposició de l'ofici de pescador, "un dels oficis més perillosos del món", segons va dir i va fer referència als antecedents d'aquest associacionisme que va sorgir amb força a partir del 1920. Dins d'aquests antecedents va esmentar les Confraries d'Ofici del segle XVII que es van constituir al voltant de les parròquies. Un altre pas històric va ser la creació de la Matrícula de Mar, a partir de l'any 1750, que obligava als pescadors a enrolar-se en vaixells de guerra.
Sociedad de Pescadores de Cambrils i Pòsit de Pescadors
Alfons Garrido va situar la primera dècada del segle XX com un moment crític en que decau tot el moviment associatiu fins gairebé desaparèixer fins arribar a les portes del 1920 en què tot això canvia. Segons va dir Garrido, en aquell moment "Catalunya era un país de pesca artesana en que hi havia comptabilitzats 96.000 estris de pesca entre els quals hi havia 4.600 embarcacions. Aquell any es va pescar a tot Catalunya unes 21.000 tones de peix i hi havia 11.000 pescadors dels quals 7.300 al litoral nord de Catalunya, del Maresme cap amunt, i uns 3.700 al litoral sud". Les condicions de vida dels pescadors continuaven sent molt dures i, Tal com va dir Garrido, "el sector presentava un alt grau d'analfabetisme, d'alcoholisme i el problema de les vendes de les captures ja que els intermediaris s'emportaven la plusvàlua del producte". Dins aquest context comencen a parèixer el mutualisme i el moviment obrer. A Cambrils, l'any 1924, es refunda la Sociedad de Pescadores de Cambrils i, el mateix any, es crea el Pòsit de Pescadors. Les dues entitats van coexistir fins la Guerra Civil, després de la qual només va quedar, a tot arreu, els Pòsits de Pescadors i les Confraries.
Tal com va explicar Garrido, totes aquestes associacions van néixer per a donar resposta a un seguit de necessitats del sector pesquer: crèdits, educació, habitatge, subministrament de material de pesca i d'alimentació, assegurança d'accidents, auxili mutu de l'associat, ...
La conferència, que va ser presentada pel director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí, va aplegar una trentena de persones.