La riquesa associativa del Cambrils de principis del segle XX protagonitza la xerrada dels historiadors locals Manel Tarés i Ignasi Martí
Manel Tarés i Ignasi Martí, en un moment de la conferència d'ahir al vespre al Centre Cultural |
Cambrils era un poble ric en entitats i associacions de tot tipus, a finals del segle XIX i fins el primer terç del segle XX. Així ho van fer palès els historiadors locals i membres del Grup de Recerca sobre la Guerra Civil a Cambrils, Manel Tarés i Ignasi Martí, que ahir al vespre van protagonitzar una conferència al voltant de les Societats Cambrilenques durant la II República.
Entre tot aquest entramat associatiu de principis del segle XX, Tarés i Martí van destacar quatre societats que aglutinaven al seu voltant una gran activitat, sobretot a la dècada dels anys 30. Aquestes societats eren l'Unió Agrària Autonomista, que abans s'havia anomenat Centre Catòlic; la Societat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis, més coneguda popularment com el "Polvorín"; la Societat el Porvenir, coneguda per tothom com la "Cadira" i el Pòsit de Pescadors. En aquests anys les societats eren un nucli aglutinador de tot tipus d'actes i d'entitats. Disposaven de cafè, de teatre i de grups teatrals, cors, s'hi feia cinema i se celebraven actes festius sense oblidar-se de les programacions de Festa Major. A banda, el mutualisme també hi era present.
A destacar la biblioteca de la Cadira, el que es pot considerar la primera biblioteca semipública de Cambrils en l'edifici que encara existeix al carrer de la Verge del Camí.
La societat cambrilenca d'aquella època també vivia intensament l'esport, amb la presència de dos clubs de futbol força enfrontats entre sí i l'afició creixent al ciclisme.
Activitat política creixent
La creixent activitat política d'aquells anys no va ser aliena a les societats cambrilenques que van aixoplugar la seu dels molts partits polítics d'aquella època així com mítings diversos en motiu de les diferents eleccions que es van succeir aquells anys i de la posada en marxa de diferents lleis, con la de contractes de conreu. Així l'Agrària era el local de les dretes i el Polvorín el de les esquerres, tenint en compte la particularitat que el dos locals estaven de costat, paret per paret, on ara hi ha el Centre Cultural del carrer de Sant Plàcid. Tarés i Martí van precisar que El Polvorín, però, era més proper a una esquerra moderada, més propera al sindicat UGT i que donava cobertura a ERC, Unió Republicana i molts altres partits d'esquerra. Per la seva part la Cadira, que anys enrera s'havia mantingut amb una postura força neutral, es va decantar cap a un perfil d'esquerres acollint diferent actes polítics de formacions d'aquest signe.
Tal com van referenciar els dos historiadors, l'arribada de la guerra va posar fi a tota aquesta riquesa associativa cambrilenca. Tal com va dir Martí, es va passar de tenir fins a quatre teatres en aquells anys a no tenir-ne cap. A més, durant els bombardejos sobre Cambrils, l'any 1938, una de les bombes va caure just damunt dels dos locals del carrer de Sant Plàcid, de l'Agrària i del Polvorín, i va ensorrar els edificis.
Manel Tarés i Ignasi Martí es van encarregar de fer amena la xerrada en la que van repartir entre el públic unes reproduccions de dos programes de festa de l'any 1929 del Pòsit i de la Cadira. També es va fer sonar un gramòfon amb música d'aquella època, com a mostra d'una de les activitats que acollien les societats a principis del segle XX.