La Cadira, l'Agrària, el Pòsit i El Polvorín, protagonistes d'una taula rodona sobre les societats cambrilenques durant II República
 |
| El Centre Cultural va acollir l'acte d'ahir al vespre. D'esquerra a dreta: Josep M. Recasens, Gerard Martí, Maria Berengué, Lluís Font, Lleó Llaveria, Paquita Ill i Amadeu Mas |
El Centre Cultural va ser l'escenari ahir al vespre d'una trobada molt especial, emmarcada en el cicle "Societats de Cambrils durant la II República", organitzat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils. En aquesta ocasió es va organitzar una taula rodona sota el títol "Cafès, llibres i teatre", la qual va comptar amb la participació de cinc testimonis que van conèixer les diferents societats cambrilenques d'aquella època. Hi van ser presents Maria Berengué Massagué, Lleó Ferrando Llaveria, Lluís Font Costa, Josep M. Recasens Miralles, Paquita Ill Ortoneda i Amadeu Mas. La presentació i moderació d'aquesta trobada va anar a càrrec del director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí, el qual va definir l'acte "com un dia especial" per a l'Arxiu Municipal, pel Museu d'Història i per la Biblioteca Municipal organitzadors de l'acte ja aquesta era la primera vegada que tenien tants testimonis. Pel que fa a l'existència d'aquelles societats cambrilenques durant la II República, Martí va comentar que gairebé no es conserven ni estatuts, ni documentació ni moltes informacions, tot i que se sap que aglutinaven centenars de cambrilencs, en un Cambrils que aleshores tenia uns 4.000 habitants. Aquestes eren, segons va dir, un lloc de "relació social, on es parlava de política, la gent es coneixia i sovient eren l'inici de projectes en comú de moltes relacions o de colles d'amics". A més, eren el punt de trobada de moltes festes, bodes, comunions i festes majors.
L'actual Centre Cultural era "L'Agrària"
A l'espai de l'actual Centre Cultural i Ocupacional, durant la II República hi havia el que anomenaven L'Agrària. Abans de la II República, s'havia anomenat Centre Catòlic. Segons va explicar la Maria Berengué Massagué nascuda l'any 1916 a l'Agrària s'hi feia teatre, ball, vermut i cine. De fet, la mateixa Maria va participar en les algunes obres de teatre que s'hi van muntar com la Terra Baixa, i fins i tot, van sortir fora de Cambrils a representar-les. Al costat de l'Agrària, hi havia un altre local que l'anomenaven El Polvorín. Un espai, que anteriorment, havia estat ubicat a la plaça d'Espanya. Aquest va rebre aquest renom ja que la gent hi anava a fumar i del local en sortia molt quantitat de fum. El Polvorín era un lloc de trobada de la gent d'esquerres, mentre que l'Agrària era per a la gent de dretes. D'aquí va venir una anècdota explicada per l'Amadeu Mas, el qual va dir, que a vegades es feien trobades dels dos bàndols a la plaça d'Espanya. Es tiraven tomaques els uns als altres, mentre que per Sant Antoni es tiraven taronges. Era una manera de medir les forces d'uns i altres.
El Pòsit, un important centre d'oci i lleure
El Pòsit d'abans de la Guerra Civil també era una entitat molt important des del vessant lúdic i educatiu. Lleó Ferrando Llaveria nascut l'any 1920 va explicar que també era un espai on s'hi organitzaven balls, cinema i concerts; mentre que a la part de baix hi havia la botiga on s'hi venia el menjar. A les festes i trobades que s'organitzaven al Pòsit hi anava tota la gent de la platja. A banda, també era un espai on els aficionats del futbol hi podien anar a escoltar els partits que es feien per la ràdio. Cal destacar que com a gran aficionat al Barça, Lleó Ferrando és el soci número 1 de la Penya Barça Cambrils. També va comentar que al costat hi havia un bar, que el portava el "Gallot", on s'hi reunien els mariners. Amb 17 anys, ja en ple període de la Guerra Civil, Ferrando va ser escollit com a membre de la junta del Pòsit. Era el més jove de tots i va ser escollit, segons va explicar ell mateix, perquè era soci de la CNT i, aleshores se n'escollien quatre membres de la CNT i quatre de la UGT.
Cal destacar que en Lleó Ferrando, com molts d'altres mariners, els caps de setmana pujaven a la vila, a La Cadira o a Cal Vaset, per jugar al billar o veure cinema.
Per parlar del Pòsit, Lluís Font Costa nascut l'any 1924 també va explicar que l'any 1927, la Confraria de Pescadors va desenvolupar un gran edifici que agafava tota una illa de cases, que dóna a quatre carrers. Aquest edifici comptava amb tres naus, en les quals comptaven amb un bar que després va ser el Mercat del Pòsit, una llotja de peix, una sala de billar, una gran sala d'espectacles, un magatzem pels pescadors i un petit supermercat on s'hi venia tota mena de productes. També va explicar que a fora hi havia una bomba de gasolina pels pescadors. Lluís Font va comentar que per Sant Pere es feia molta festa, amb teatre, balls, concerts i un vermut. Com en Lleó Ferrando, en Lluís també va confirmar que els joves de la platja pujaven a La Cadira a veure cinema, a ballar o a jugar al billar.
La Cadira, un dels grans centres de reunió social de Cambrils
La Cadira va ser un dels grans centres de reunió socials de Cambrils. Actualment encara es conserva aquest edifici que està situat en la cantonada entre els carrers de la Verge del Camí i de Jacint Verdaguer. Per parlar d'aquest espai es va comptar amb la presència de Josep M. Recasens Miralles nascut l'any 1931, el qual va explicar que la seva família es va fer càrrec del local després de la Guerra Civil. Recasens va recordar que La Cadira comptava amb una sala molt gran que estava dividida en una sala de cafè i un reservat que tenia dos billars. Anteriorment, La Cadira també havia tingut una petita biblioteca. A aquest espai, segons va dir, hi acudien tant els vileros com els mariners, ja que s'hi feien les festes majors. Cal destacar que el nom oficial d'aquest espai era Societat "El Porvenir".
Per la seva part, Paquilla Ill nascuda l'any 1939 va afegir que de petita, sentia dir a la seva mare que a La Cadira i a El Polvorín s'hi reunia molta gent, que anaven a jugar a les cartes i a passar l'estona.