Com comença el Miramar?

Fa més de cinquanta anys a càrrec del meu avi. Això era una casa de pescadors i es van decidir a muntar un restaurant i una pensió.

Encara funciona com a tal?

Bé, ara és restaurant i hotel. Realment el que tira és el restaurant i l’hotel és un acompanyament més. Tenim dotze habitacions.

En quin moment passa de la primera generació el restaurant?

Els meus avis es van fer grans i el restaurant va estar llogat durants vint anys. Quan jo vaig fer 15 anys, coincidint amb la fi del contracte d’arrandament, els meus pares van decidir tornar a agafar el negoci i des d’aquella època que hi sóc.

Des del principi tenies clar que volies treballar al restaurant?

Bé, vaig entrar perquè els meus pares m’ho van demanar i després, el dia a dia és el que realment em va despertar la passió per l’hoteleria. Al començament no ho tenia clar, però poc a poc vaig descobrir que a l’hoteleria pots aprendre moltes coses.

Et vas formar per estar aquí?

No he estudiat però sí he fet molts cursets. La pràctica del dia a dia és la que m’ha motivat a continuar i a fer el que m’agrada.

A que es deu el canvi que s’ha fet en els últims anys?

Sorgeix a partir de quan es jubilen el meus pares. Vaig decidir experimentar i elaborar una sèrie de canvis perquè el mercat t’ho demana, has d’evolucionar sempre, en els plats, en l’aspecte, en els detalls... La gent el que vol és que hi hagi canvis, no vol anar un any rere un altre sense apreciar cap canvi, cap inversió de millora. El fet de pintar el local, introduir canvis a la carta, modernitzar la vaixella, renovar el disseny.. la gent ho agraeix.

Què t’aporta aquesta feina?

Em plena treballar amb els clients, el tracte amb el personal, veure que la feina funciona com vols i que treballes.

Tens molta diversitat de clients?

Per la situació hi ha molts tipus de client: el de pas, el d’estiu-estranger sobretot- i la gent de tot l’any del poble o la comarca.

D’on procedeixen els clients estangers?

Ara ve molt rus. És un tipus de client molt especial, has de tenir la carta en rus i algú que en parli. Pert sort, tenim un cambrer que para l’idioma i això ens ha afavorit molt, ja que també és cert que es gasten molts diners. També tenim molts clients francesos i belgues.

Què me’n dius de la competència, com ho porteu?

És complicat. Per una part va bé que n’hi hagin tants, perquè la gent va on hi ha restaurants, però per l’altra part sí que és cert que és una competència dura.

En que es diferencia el Miramar dels altres restaurants?

La idea del Miramar és diferenciar-se dels demés, intentar que et copiïn més de tu que tu dels altres.

Existeix aquest fet de copiar?

Sí, el que un any fas per innovar al següent any ja ho tenen els altres. Per això sempre estàs amb la idea de la millora i de pensar què puc canviar. De totes maneres encara que facis moltes coses cal treballar bé i menjar bé, la base és aquí. Si la gent no menja bé pot venir una vegada però no tornarà més.

Perquè aposteu a la cuina?

Per la qualitat. El peix es compra diàriament, així com tota la matèria primera. La nostra cuina és típica marinera, continuem amb la base però cada dia millorem o canviem coses.

Quin valor té l’equip humà?

Tinc clar que s’ha de tenir una bona base de treballadors. Tenim un bon equip i molt qualificat, que sempre costa trobar-lo.

Ha afectat d’alguna manera el canvi del passeig?

Sí, però molt positivament. La gent de fora quan ve es queda parada i ens felicita per com ho tenim.

Quina previsió en fas del futur?

Crec que en general anirà bastant bé, tothom tirarà endavant, perquè hi ha ganes de fer coses. Crec que la crisi no es nota tan a Cambrils perquè el negoci de la restauració està molt assentat, la gent que porta molts anys ho ha fet molt bé.

Has notat davallada de clients aquesta temporada estiuenca?

No, crec que fins i tot hem treballat més aquesta temporada que la passada. Potser hem fet una bona aposta pel turisme. Si el temps ens acompanya és difícil que aquí a Cambrils no hi hagi turisme.

Us heu adaptat d’alguna manera a la crisi?

Quan veia que la cosa no anava bé vaig plantejar una sèrie de menús adaptats a un preu. D’aquesta manera hem aconseguit atraure un client que menja bé amb quinze euros, així com el que se’n gasta 80. S’ha de fer que el negoci funcioni.

I l’hotel?

És cert que no puc competir amb els que es troben a Vilafortuny o Salou, tenen uns preus molt atractius i disposen de molts serveis, piscina, festa de nit... El nostre és un hotel familiar, es converteix en un complement. Aquest estiu s’ha fet un seixanta-cinc per cent de ocupació, només allotjament, per tal de no donar-nos molta més feina.

Que ficaries al morter per treure l’essència del Miramar?

Treballar amb cura, diferenciar-se dels demés i tindre un bon equip humà.