Centenars de joves cambrilencs coneixen la història del Setge de Cambrils a través de l'obra "1640" de Forani Teatre
 |
| Un moment de la representació "1640", de Forani Teatre, a l'Escola Joan Ardèvol |
Lany 2009, des del Departament de cultura de lAjuntament de Cambrils es va iniciar un nou projecte per tal d'apropar els fets històrics del Setge de Cambrils de 1640 als més joves duna manera clara i divertida. Lobra estrenada lany 2008 que va ser lescollida per a portar als centres escolars El Romanço del Setge. Aquest any i amb lobjectiu de continuar el projecte, la representació històrica va a càrrec de la Companyia Forani Teatre que presenta 1640, obra estrenada dins dels actes del Setge de 2009.
Les representacions, que van començar el dijous 25 de novembre i finalitzen avui, han passat per tots els col·legis cambrilencs i els alumnes de primària han estat els seus espectadors. Els actors són Arnau Colom i Enric Rovira, que a través de titelles, música i un escenari, apropen als joves durant 35 minuts a la vida del 1640. La protagonista és Magda, una nena de 12 anys que s'endinsa en la història de la mà de la seva àvia.
Els fets
El setge de Cambrils del 12 de desembre de 1640, emmarcat històricament en la Guerra dels Segadors, és, sens dubte, la pàgina més brillant i gloriosa de la història local; però també la més tràgica i dolorosa. Cambrils era, en aquell temps, una plaça forta degudament emmurallada, un recinte no pas massa gran, ni massa capaç de resistir indefinidament un setge seriós. Les forces de Felip IV, encapçalades pel general en cap, el Marquès de los Vélez, eren infinitament superiors i comptaven amb grans nuclis d'infanteria i cavalleria amb una forta quantitat de peces d'artilleria. Aquesta situació, va anar minant, psicològica i materialment, la capacitat de resistència dels cambrilencs i d'aquelles tropes que, amb ells, s'havien reclòs dins del casc urbà de la vila, que era encerclat pel perímetre emmurallat.
El foc artiller que, amb els canons posats en ordre de combat al mig o a la vorera esquerra de la riera, fustigaven les muralles; la desfeta del convent de la Mare de Déu de Gràcia, la manca d'aliments per sostenir tanta gent encerclada, la por a les represàlies, la inseguretat i la impossibilitat d'aguantar l'empenta d'una força tan nombrosa i ben equipada, va fer que al cap i a la fi, després de complicades negociacions, els defensors de Cambrils es rendissin i confiessin en les promeses que els havien fet els caps de l'exèrcit castellà.
Fou quan els soldats i el paisanatge rendits sortien per les portes de la muralla que van produir-se els fets tràgics que van fer que, en un curt espai de temps, més de set-cents homes morissin degollats i esbocinats. Els caps militars de la plaça, el batlle de la vila i diversos consellers van ser jutjats sumàriament i posteriorment executats: "Al amanecer aparecieron colgados de las almenas de la plaza y con ellos sus enseñas militares y políticas, para que la pena no actuase solo en las personas sino que se extendiese a las dignidades".
La commemoració
La importància daquest fets en la nostra història ha fet que Cambrils hagi recordat sempre aquesta gesta dels seus avantpassats. La memòria d'aquests herois que el desembre de 1640 van saber donar la vida en defensa de Cambrils i de les llibertats de Catalunya ha ocupat un lloc en el cor dels cambrilencs que, actualment celebren, cada any, el cap de setmana posterior a la Festa de la Immaculada, la commemoració del Setge de Cambrils, amb parlaments i ofrena de flors. Diferents personalitats del món de la cultura, la història o la política són convidades aquell dia