Es presenta la reedició del llibre sobre el Setge de Cambrils de Josep Iglésies
 |
| Rafel Dalmau, Montserrat Flores i Valentí Gual, en la presentació del llibre del Setge de Cambrils de l'any 1640, ahir al vespre al Centre Cultural |
Ahir dimarts a les 19.30h, al Centre Cultural, va tenir lloc la presentació de la reedició de l'obra de l'historiador reusenc Josep Iglésies i Fort, El Setge de Cambrils l'any 1640, publicat per l'editorial Rafael Dalmau el 1967. L'arxivera municipal Montserrat Flores va destacar la transcendència simbòlica dels fets ocorreguts a Cambrils en aquells tristos fets per l'ajusticiament dels veïns i de les autoritats municipals. Per la seva part, Rafel Dalmau com a representant de l'editorial fundada pel seu avi, va disculpar l'absència a l'acte de Josep Iglésies nét.
Dalmau va destacar l'èxit de la col·lecció Episodis de la història amb la que aleshores pretenien fer divulgació de fragments de la història catalana en català en un moment en el que resultava molt difícil. Va explicar que la censura editorial imposada pel règim franquista va actuar fins el 1979, i va negar fins a tres vegades l'autorització del llibre sobre Cambrils. Però finalment, la persistència del seu avi va permetre la seva publicació. Dalmau va explicar com el concepte de Guerra dels Segadors va substituir el de Guerra de Separació que el materialisme històric i el franquisme va voler oblidar per destacar el component de revolta pagesa.
Al final també va agrair la persistència de l'Ajuntament de Cambrils i també de la llibreria Serra que han demanat la reedició de llibre, exhaurit fa anys. L'historiador de la Universitat de Barcelona Valentí Gual, va qualificar Josep Iglésies (desaparegut el 1986) com a una figura cabdal de la cultura catalana definint-lo com a incansable divulgador i propagador de la cultura. Segons Valentí Gual, a la Guerra dels Segadors hi van confluir dos conflictes paral·lels: la revolta pagesa i menestral contra l'allotjament dels soldats del rei Felip IV i la revolta política contra els intents assimiladors de la monarquia.
La història
L'historiador i alcalde de Rocafort de Queralt, va explicar com va créixer el descontentament popular a l'obligació d'allotjar els soldats del rei que es trobaven a Catalunya en motiu de la guerra entre Castella i França. Per tal de sufocar la revolta iniciada el 7 de juny de 1640, el valí del rei, el comte Duc d'Olivares va convèncer a Felip IV perquè enviés a Catalunya (aleshores amb uns 450.000 habitants) un exèrcit de 23.000 soldats. Aquest exèrcit procedent de Tortosa i dirigit pel Marquès de Los Vélez va setjar Cambrils i faltant a la promesa que si es rendien se'ls salvaria la vida, la cavalleria del rei va passar a mata de golla entre 600 i 700 persones i es van executar els caps de la defensa i autoritats locals. Gual va descriure com a principis de gener de 1641 es van despenjar els cossos de les autoritats penjades i com es va efectuar l'enterrament d'Antoni d'Armengol a Rocafort de Queralt. Segons l'historiador, els fets de Cambrils van servir per tal de demostrar que la monarquia hispànica estava disposada a tot per tal de mantenir Catalunya, cosa que no va succeir amb el cas de Portugal que es va independitzar.