Manel Tarés relata la conflictiva venda de càrrecs municipals al segle XVIII
 |
| Manel Tarés durant la seva conferència, el passat dimarts al Museu d'Història |
El passat dimarts dia 7 de desembre a les 20 hores del vespre, el Museu d'Història del Molí de les Tres Eres va ser escenari de la xerrada "Conflictes polítics municipals al Cambrils del segle XVIII". L'acte organitzat pel mateix Museu i el Centre d'Estudis Cambrilencs va anar a càrrec de l'historiador local Manel Tarés Lagunas que recentment ha publicat l'estudi "La venalitat dels càrrecs als ajuntaments borbònics: el cas de Cambrils (1741-1748)" publicat al núm. XXVII de la revista "Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols" (Col·legi de Notaris de Barcelona, 2009) i que ha comptat amb la col·laboració de la prestigiosa Fundació Noguera (l'estudi es pot consultar a www.fundacionoguera.com). Cal dir que l'article és només un tast de la propera publicació d'un estudi més profund sobre el Cambrils d'aquest segle.
Venda de càrrecs municipals a partir de 1738
Tarés va començar esmentant a nivell anecdòtic la coincidència del títol de la seva conferència amb l'actualitat municipal més recent. L'objectiu de la conferència va ser explicar com es va donar a Cambrils una de les reformes de l'administració municipal a Catalunya imposades pel Decret de Nova Planta de Felip V. Segons va explicar Manel Tarés, després de 1714 a Catalunya els antics "Consells" (Ajuntaments) formats pels representants de tres estaments socials (dels menestrals fins a grans propietaris) es van substituir per uns consistoris amb menys representants (6 regidors) que només pertanyien a l'estament més alt. Tarés va explicar que degut a la necessitat de buscar finançament per les guerres europees, a partir de 1738 Felip V va aprovar la venda de càrrecs municipals que passaven a ser hereditaris. Aquest fet sense precedents a Catalunya és conegut com la "venalitat de càrrecs" i va comportar l'aparició de nombrosos casos de corrupció i irregularitats. Manel Tarés apuntava que la venda de càrrecs també es va donar en termes aleshores deshabitats com els Arcs, Mas d'en Bosch i Vilafortuny. Tarés va trobar en la documentació que els càrrecs foren venuts sense que els regidors vigents en tinguessin coneixement i que es van veure substituits per persones que ja havien ostentat el càrrec i que per diferents raons havien vist frustada la seva voluntat de ser-ho. Pocs anys després de la venda, Felip V va permetre el retorn dels càrrecs municipals sota condició que els reclamants aportessin els diners de la compra i argumentessin tenir suport de nombrosos ciutadans amb dret a vot.
Dos bàndols polítics a Cambrils
Tarés va detallar les tumultuoses circumstàncies amb les que Cambrils va viure aquest llarg procés on es va evidenciar l'existència de dos bàndols polítics: per un costat grans propietaris i sectors relacionats amb el negoci de l'aiguardent (Roca, Santgenís, Peyrí) i per un altre costat els regidors que havien comprat el càrrec (Sans) i que tenien el suport dels sectors més populars. Tarés va apuntar que podria ser un precedent del conflicte entre liberals i carlins del segle XIX. Però va deixar clar que tant uns com els altres tenien la voluntat de controlar drets municipals i concessions com la de subministrament a les tropes que estaven de pas pel municipi (cas dels Clanxet). Tarés va fer especial èmfasis en el conflicte sobre el permís reial que aconseguiren els frares agustins del convent de Gràcia per tal de traslladar-se a l'Ermita de la Mare de Déu del Camí, aleshores en construcció. Aquesta decisió va rebre el suport de la majoria dels regidors que havien comprat el càrrec i l'oposició de la Parròquia i el bàndol de Roca i Peyrí (el rector era d'aquesta família).
A la part final de la conferència Manel Tarés va exposar com a partir de la segona meitat del segle XVIII la monarquia de Carles III va impulsar certes reformes per tal d'intentar controlar l'elevada corrupció que hi havia en l'administració municipal. Cambrils aixecava sospites i es va realitzar una auditoria que va comportar l'expulsió de regidors i va evidenciar un elevat deute municipal així com un funcionament corrupte i endogàmic.