Del caldo... preservar les nostres coses
Dues notícies de la Revista em
serveixen de ganxo per a una
daquelles reflexions que fa
temps que portes al pap i no
acabes de treure. Són el nou
menú Del caldo que el Joan
Pedrell ofereix al seu restaurant
i el disc del Carles Rom
sobre cançons i tradicions de
casa nostra.
Del caldo o lexcusa per preservar les coses més autèntiques de casa nostra. El menú tradicional dels nostres pescadors, fet amb les millors matèries primeres, que no vol dir les més cares, com a exemple duna manera de fer i dentendre les coses en uns moments en què les tendències ens porten cap a formes dactuar globalitzades i força despersonalitzades; en definitiva, menys arrelades al territori i a la seva gent.
Lexemple Del caldo no vol dir que haguem de fer marxa enrere, com no ho fan ni el Joan, ni el Manel Gallau, ni el Joan Bosch, ni tants daltres mestres dels fogons de casa que estan situats merescudament en posicions molt destacades a la gastronomia catalana i internacional. No es tracta de renunciar a nous conceptes, ni de deixar dinnovar, sinó de preservar unes arrels cambrilenques que ens han portat a lèxit. Mantenir, defensar, impulsar la genuïnitat de les nostres coses, com a manera de viure, ja sigui en el món de la cuina o en el de les tradicions, com hem vist aquesta Setmana Santa o per Sant Pere i la Mare de Deu del Camí.
Aquesta filosofia hauria dimpregnar el desenvolupament de les diferents accions que fan tant el ric i ampli teixit associatiu, com les administracions. I també al contrari, que cap actuació comporti la destrucció daquest cabal, i dexemples nhi ha de recents i flagrants.
Per això, iniciatives com el disc Aquí queda aquesta gent, que encara no conec (ho faré aquests dies i hi pegaré una Fanalada detallada), per salvar el patrimoni musical mariner de Cambrils, em fan sentir optimista i engrescat. No són les úniques, hi ha molta altra gent que fan una feinada a favor del caldo en tots els àmbits de la vida de casa nostra.
Cal que les institucions els ajudin a superar un handicap tradicional que patim: la superació de la barrera local. És important que aquesta feina la valorin i la gaudeixin els cambrilencs, però és fonamental que a fora coneguin que a Cambrils fem del caldo, de tota mena, millor que ningú.
Del caldo o lexcusa per preservar les coses més autèntiques de casa nostra. El menú tradicional dels nostres pescadors, fet amb les millors matèries primeres, que no vol dir les més cares, com a exemple duna manera de fer i dentendre les coses en uns moments en què les tendències ens porten cap a formes dactuar globalitzades i força despersonalitzades; en definitiva, menys arrelades al territori i a la seva gent.
Lexemple Del caldo no vol dir que haguem de fer marxa enrere, com no ho fan ni el Joan, ni el Manel Gallau, ni el Joan Bosch, ni tants daltres mestres dels fogons de casa que estan situats merescudament en posicions molt destacades a la gastronomia catalana i internacional. No es tracta de renunciar a nous conceptes, ni de deixar dinnovar, sinó de preservar unes arrels cambrilenques que ens han portat a lèxit. Mantenir, defensar, impulsar la genuïnitat de les nostres coses, com a manera de viure, ja sigui en el món de la cuina o en el de les tradicions, com hem vist aquesta Setmana Santa o per Sant Pere i la Mare de Deu del Camí.
Aquesta filosofia hauria dimpregnar el desenvolupament de les diferents accions que fan tant el ric i ampli teixit associatiu, com les administracions. I també al contrari, que cap actuació comporti la destrucció daquest cabal, i dexemples nhi ha de recents i flagrants.
Per això, iniciatives com el disc Aquí queda aquesta gent, que encara no conec (ho faré aquests dies i hi pegaré una Fanalada detallada), per salvar el patrimoni musical mariner de Cambrils, em fan sentir optimista i engrescat. No són les úniques, hi ha molta altra gent que fan una feinada a favor del caldo en tots els àmbits de la vida de casa nostra.
Cal que les institucions els ajudin a superar un handicap tradicional que patim: la superació de la barrera local. És important que aquesta feina la valorin i la gaudeixin els cambrilencs, però és fonamental que a fora coneguin que a Cambrils fem del caldo, de tota mena, millor que ningú.