Cambrils vol fer la consulta
La feina que està realitzant
aquests dies la plataforma
ciutadana constituïda amb la
finalitat dorganitzar la consulta popular sobre la independència
de Catalunya el proper 25 dabril a Cambrils està desmentint un
tòpic molt comú entre nosaltres, referent a la poca capacitat de
mobilització de la societat cambrilenca. Els tòpics, de la mateixa
manera que les llegendes, solen ser majoritàriament falsos, però
sempre tenen un component vertader en el seu fons. Un grup de
ciutadans, en general, força joves (la qual cosa també desmenteix
aquell famós tòpic sobre la passivitat de la joventut actual), no vol
perdre loportunitat de tornar a posar sobre la palestra una de les
vies possibles de solucionar letern encaix nacional català. Es tracta
duna iniciativa ciutadana transversal, que intenta mantenir al
marge les pretensions interessades dels partits polítics (aquestes,
de cara a prendre posicions per al proper cicle electoral). Hi preval
el rigor, lafirmació de la democràcia i la maduresa duna societat
plural que proposa solucions a lincert inici daquesta centúria.
Certament, les consultes dutes a terme fins a la data no han comportat uns índexs cofois de participació, que, daltra banda, són similars als dalguns darrers comicis electorals. Un dels principals motius daquest fet és la percepció que té la ciutadania respecte a la poca utilitat que representarien aquests actes (una bona part de largumentari contrari ha atacat per aquest punt Cambrils vol fer la consulta feble). Penso, no obstant això, que la principal conquesta daquest moviment, iniciat a Arenys de Munt el passat mes de setembre, és lactualització dun debat, el del conflicte irresolt entre dues realitats nacionals, i la seva divulgació al conjunt de la societat catalana. Malauradament, els prejudicis i la instal·lació en la ignorància més còmoda duna part important de la població creen una simplificació excessiva del problema, que defensa la immobilitat o, encara pitjor, lanul·lació de qualsevol reivindicació. La negació del conflicte (lexistència real del qual defenso) és una de les perversions més grans en què es pot incórrer contra la memòria del país. Sortosament, una altra part de la ciutadania és conscient de la responsabilitat social que representa i, amb maduresa, afronta el debat amb esperit de superació.
Daltra banda, el plantejament de la consulta sobre lopció secessionista no ha de fer oblidar (i em temo que, a vegades, és així) que lopció contrària no és pas un bloc únic. Entre la posició secessionista i lalternativa anul·lacionista existeixen multitud dopcions, algunes de les quals advoquen per la solució sincera del conflicte, com ara el federalisme uninacional, el federalisme plurinacional i el confederalisme (en aquesta postura, shi trobarien prou còmodes molts sobiranistes). En canvi, altres posicions són més aviat immobilistes (lautonomisme) o, fins i tot, reaccionàries i involutives (el regionalisme i la potenciació del centralisme estatal, és a dir, castellà). El professor Ferran Requejo, de la Universitat Pompeu Fabra, pensa que la incapacitat dassolir una cultura federal i plurinacional dels dos partits majoritaris espanyols fa que les posicions independentistes catalanes siguin cada vegada més racionals i més raonables, en paraules seves. És important, doncs, no caure en la perplexitat davant aquest moviment i fer un esforç per entendre els fonaments que el legitimen. En aquest sentit, sha de considerar ben exemplar i valenta la decisió de tots els partits polítics representats en lAjuntament de Riudoms a implicar-se en la consulta que també es realitzarà en aquesta localitat. Tota una lliçó per al poc compromès consistori cambrilenc.
Certament, les consultes dutes a terme fins a la data no han comportat uns índexs cofois de participació, que, daltra banda, són similars als dalguns darrers comicis electorals. Un dels principals motius daquest fet és la percepció que té la ciutadania respecte a la poca utilitat que representarien aquests actes (una bona part de largumentari contrari ha atacat per aquest punt Cambrils vol fer la consulta feble). Penso, no obstant això, que la principal conquesta daquest moviment, iniciat a Arenys de Munt el passat mes de setembre, és lactualització dun debat, el del conflicte irresolt entre dues realitats nacionals, i la seva divulgació al conjunt de la societat catalana. Malauradament, els prejudicis i la instal·lació en la ignorància més còmoda duna part important de la població creen una simplificació excessiva del problema, que defensa la immobilitat o, encara pitjor, lanul·lació de qualsevol reivindicació. La negació del conflicte (lexistència real del qual defenso) és una de les perversions més grans en què es pot incórrer contra la memòria del país. Sortosament, una altra part de la ciutadania és conscient de la responsabilitat social que representa i, amb maduresa, afronta el debat amb esperit de superació.
Daltra banda, el plantejament de la consulta sobre lopció secessionista no ha de fer oblidar (i em temo que, a vegades, és així) que lopció contrària no és pas un bloc únic. Entre la posició secessionista i lalternativa anul·lacionista existeixen multitud dopcions, algunes de les quals advoquen per la solució sincera del conflicte, com ara el federalisme uninacional, el federalisme plurinacional i el confederalisme (en aquesta postura, shi trobarien prou còmodes molts sobiranistes). En canvi, altres posicions són més aviat immobilistes (lautonomisme) o, fins i tot, reaccionàries i involutives (el regionalisme i la potenciació del centralisme estatal, és a dir, castellà). El professor Ferran Requejo, de la Universitat Pompeu Fabra, pensa que la incapacitat dassolir una cultura federal i plurinacional dels dos partits majoritaris espanyols fa que les posicions independentistes catalanes siguin cada vegada més racionals i més raonables, en paraules seves. És important, doncs, no caure en la perplexitat davant aquest moviment i fer un esforç per entendre els fonaments que el legitimen. En aquest sentit, sha de considerar ben exemplar i valenta la decisió de tots els partits polítics representats en lAjuntament de Riudoms a implicar-se en la consulta que també es realitzarà en aquesta localitat. Tota una lliçó per al poc compromès consistori cambrilenc.