Làlbum dels Dolsa, una troballa excepcional
No és el primer cop que la xarxa Internet ens apropa a documents
de valor excepcional sobre la història de Cambrils. A
la memòria em vénen exemples com la troballa lany 2002,
en una galeria de Londres, de lobra del pintor i gravador
anglès Anthony Gross. O també ladquisició en el portal de
subhastes eBay dun pergamí del segle XVII de temàtica
local, cedit lany 2006 a lArxiu Municipal de Cambrils per
un historiador salouenc. La troballa a Internet de làlbum
fotogràfic dels Dolsa i la seva posterior compra en un antiquari
de Vic és un fet del qual tots els cambrilencs ens
hem dalegrar. Molts pocs
pobles poden gaudir duna
sorpresa daquestes característiques,
cent setantauna
fotografies inèdites
de finals del segle XIX ens
acosten a la vida quotidiana
del Cambrils dels
nostres avis i besavis.
El primer cop que vaig tenir coneixement de lexistència daquest àlbum fotogràfic va ser gràcies a lhistoriador i amic Manel Tarés. A finals dagost de lany passat menviava un correu electrònic amb una sola frase: Mireu què he trobat en un llibreria de vell. Però és molt car!. Madjuntava la referència a una pàgina web especialitzada en la venda de llibres antics que reproduïa la següent descripció: Àlbum fotogràfic amb 171 fotos datades entre 1890 i 1910, situades al poble de Cambrils i els seus entorns, i altres comarques properes. Hi ha una àmplia representació de personatges de lèpoca, en diferents situacions quotidianes i familiars, així com en activitats desbarjo: cacera, danses, tertúlies... Hi ha també una àmplia representació de larquitectura popular, oficial, religiosa del poble i dalgunes cases rurals. També són curioses les fotos de sistemes dagricultura de lèpoca, o dartesans. 29x21 cm. Enquadernat amb mitja pell, força fatigat. La meva primera reacció va ser pensar que era massa bonic per ser cert, que en algun lloc hi havia una trampa, però ara puc constatar que la descripció de més amunt era fidedigna.
Cal felicitar a lArxiu Municipal per la iniciativa dincorporar aquest document excepcional al fons local, en especial a la tècnica Montserrat Flores per la seva continuada dedicació i voluntat de difusió de la feina que porta endavant des de fa anys en aquesta entitat municipal.
Qui ha tingut loportunitat de veure les instantànies quedarà sorprès sobretot de la magnitud dels canvis que ha experimentat Cambrils en el darrer segle. No parlo només de canvis físics sobre edificis o espais, sinó de la seva gent. Al marge dels Dolsa com a família benestant, veiem un poble molt pobre de carrers enfangats amb cases atrotinades. Sorprèn sobretot la quantitat de muralla que existia fa cent anys, torres que ara ja no existeixen, lantic i desaparegut campanar de lesglésia Parroquial de Santa Maria, el camí de lErmita amb olivers i tancats als marges, carrers de baix a Mar irreconeixibles amb un portal desaparegut actualment. La torre del Port sense caputxa amb una munió de nens i nenes encuriosits davant lestampa dun senyor que no veiem a la foto i que amb la seva càmera fotogràfica va captar lessència dun Cambrils que avui en dia ja no podem imaginar.
El primer cop que vaig tenir coneixement de lexistència daquest àlbum fotogràfic va ser gràcies a lhistoriador i amic Manel Tarés. A finals dagost de lany passat menviava un correu electrònic amb una sola frase: Mireu què he trobat en un llibreria de vell. Però és molt car!. Madjuntava la referència a una pàgina web especialitzada en la venda de llibres antics que reproduïa la següent descripció: Àlbum fotogràfic amb 171 fotos datades entre 1890 i 1910, situades al poble de Cambrils i els seus entorns, i altres comarques properes. Hi ha una àmplia representació de personatges de lèpoca, en diferents situacions quotidianes i familiars, així com en activitats desbarjo: cacera, danses, tertúlies... Hi ha també una àmplia representació de larquitectura popular, oficial, religiosa del poble i dalgunes cases rurals. També són curioses les fotos de sistemes dagricultura de lèpoca, o dartesans. 29x21 cm. Enquadernat amb mitja pell, força fatigat. La meva primera reacció va ser pensar que era massa bonic per ser cert, que en algun lloc hi havia una trampa, però ara puc constatar que la descripció de més amunt era fidedigna.
Cal felicitar a lArxiu Municipal per la iniciativa dincorporar aquest document excepcional al fons local, en especial a la tècnica Montserrat Flores per la seva continuada dedicació i voluntat de difusió de la feina que porta endavant des de fa anys en aquesta entitat municipal.
Qui ha tingut loportunitat de veure les instantànies quedarà sorprès sobretot de la magnitud dels canvis que ha experimentat Cambrils en el darrer segle. No parlo només de canvis físics sobre edificis o espais, sinó de la seva gent. Al marge dels Dolsa com a família benestant, veiem un poble molt pobre de carrers enfangats amb cases atrotinades. Sorprèn sobretot la quantitat de muralla que existia fa cent anys, torres que ara ja no existeixen, lantic i desaparegut campanar de lesglésia Parroquial de Santa Maria, el camí de lErmita amb olivers i tancats als marges, carrers de baix a Mar irreconeixibles amb un portal desaparegut actualment. La torre del Port sense caputxa amb una munió de nens i nenes encuriosits davant lestampa dun senyor que no veiem a la foto i que amb la seva càmera fotogràfica va captar lessència dun Cambrils que avui en dia ja no podem imaginar.