Opinió

El problema de la nova Llei d’educació

El passat 17 de març es va dur a terme una vaga general tant d’alumnes com de professors per protestar per la gestió i implantació de l’ensenyament públic a Catalunya. De vegades les vagues queden desdibuixades per les persones que acaben decidint no anar a treballar per quedar-se a casa, o també per l’opinió que tenen les persones que estan sent objectiu de la protesta com és en aquest cas el conseller Maragall. Aquest senyor, igual que ho seria un altre amb les mateixes característiques (amb això vull dir que no és perquè sigui aquest senyor, sinó que és pel que fa) té una concepció d’ensenyament i aprenentatge que va, segons el meu criteri, en contra de la nova Llei d’educació.

Ara intentaré explicar el perquè. La nova llei, la LEC, promulga la inclusió educativa de totes les persones d’aquesta societat, és a dir, ja no es parla de necessitats educatives especials, sinó de barreres a l’aprenentatge, posant en el principal punt de mira les coses que cal canviar perquè tothom hi tingui accés. Per aquest motiu l’educació serà de qualitat per a tothom. En la realitat què passa? Que lluny de haver implantat la primera reforma que va ser la LOGSE, després la LOCE i ja es van anar animant i de moment sembla que els agradi. No hi ha hagut una veritable implantació. Posaré un exemple, la inclusió diu que cada un aprengui el que li cal al seu ritme, creieu que això és possible amb un llibre de text amb una professora que ho sap tot i que explica en veu alta la lliçó? Doncs crec que no! Que més aviat és impossible fer-ho d’aquesta manera, així que el primer que cal canviar és la metodologia per dur a terme aquest ambiciós objectiu i que sense canvis de concepció no serà possible per més lleis i vagues que es facin.