Records de Gavadà
El passat 24 dabril
vaig acompanyar uns
amics a la presentació
del llibre Un cant a
lenyor: Gavadà en la
seua Plenitud, de Cristina
Castellnou Espelta. Lacte
va tindre lloc al pavelló
municipal de Vandellòs i crec que hi va anar tot el poble,
perquè el públic omplia gairebé tres quartes parts de la pista
esportiva. Vaig quedar gratament sorprès davant aquesta
assistència massiva a un acte cultural i vaig caure en la poca
convocatòria que tenen els actes a Cambrils, sobretot si són
de caire cultural. Caldria reflexionar sobre aquest tema, però
la realitat és que sovint els actes al nostre poble-ciutat tenen
un repercussió i assistència molt limitada.
Lacte va ser llarg però molt emotiu, amb parlaments de la regidora de Cultura, lalcalde i la mateixa autora de llibre. Una projecció de fotografies va permetre recuperar per uns instants les masies i la gent que va viure a Gavadà o que són descendents duna de les cinc poblacions actualment deshabitades del municipi de Vandellós i lHospitalet de lInfant. Per rematar-ho, es va ballar la jota de Gavadà acompanyada per cinc acordionistes a dalt de lescenari. També es van homenatjar les últimes tretze persones nascudes en aquest poble amb lentrega dun quadre amb una fotografia actual daquest municipi.
Fullejant el llibre, em va sorprendre veure la fotografia de Bienvenida Margalef Castellnou, veïna del carrer de Reus, vivia justament davant de casa meva. Quan jo era petit, recordo que la meva àvia estava malalta dels bronquis i la Bienvenida ens feia sovint visites de cortesia. Em sobtava aquella dona tan morena de cabell abundant i fosc. No tenia ni idea que hagués nascut a Gavadà i que tingués un germà bessó, però sí recordava haver sentit explicar a casa que el seu marit, Josep Domènech, era de Fatxes, un poble també deshabitat. La Bienvenida era la cinquena generació del cal Moles, renom gavadenc del qual es té primera referència a principis del segle XX. El fet és que quan un poble es deshabitava, les famílies es traslladaven a viure a poblacions veïnes on esperaven prosperar. Cambrils va rebre part daquesta emigració amb descendents de les famílies cal Freixes i cal Moles. Per exemple, tenim constància que Josep Pascual Escoda Freixes va comprar la finca del Queralt al castell de Vilafortuny per 2000 pessetes gràcies a la seva activitat com a carboner; hi va viure vint anys abans de traslladar-se a Salou, on encara perviu aquesta família. Àngel Pascual Escoda, casat amb la tivissenca Josepa Piñol Forment, es van traslladar a viure també a Cambrils a les casetes dels ferroviaris de lactual carrer de Barcelona. Malauradament va morir el 23 de juny de 1938 a lestació de Cambrils quan una bomba aèria que buscava el dipòsit daigua li va caure a sobre. Neus Pascual Escoda, casada amb el tivissenc Josep Piñol Forment, també van marxar a viure a Cambrils, concretament al número 34 del carrer Major.
Vull felicitar des daquí lautora daquest llibre. Han estat tres llargs anys de feina i la recerca efectuada en lapartat de genealogia és admirable per la seva exhaustivitat i el nombre de fonts consultades. Malgrat que és un llibre allunyat de la temàtica cambrilenca, sempre pot donar-nos una sorpresa agradable, com mha passat a mi amb la meva antiga veïna Bienvenida.
Lacte va ser llarg però molt emotiu, amb parlaments de la regidora de Cultura, lalcalde i la mateixa autora de llibre. Una projecció de fotografies va permetre recuperar per uns instants les masies i la gent que va viure a Gavadà o que són descendents duna de les cinc poblacions actualment deshabitades del municipi de Vandellós i lHospitalet de lInfant. Per rematar-ho, es va ballar la jota de Gavadà acompanyada per cinc acordionistes a dalt de lescenari. També es van homenatjar les últimes tretze persones nascudes en aquest poble amb lentrega dun quadre amb una fotografia actual daquest municipi.
Fullejant el llibre, em va sorprendre veure la fotografia de Bienvenida Margalef Castellnou, veïna del carrer de Reus, vivia justament davant de casa meva. Quan jo era petit, recordo que la meva àvia estava malalta dels bronquis i la Bienvenida ens feia sovint visites de cortesia. Em sobtava aquella dona tan morena de cabell abundant i fosc. No tenia ni idea que hagués nascut a Gavadà i que tingués un germà bessó, però sí recordava haver sentit explicar a casa que el seu marit, Josep Domènech, era de Fatxes, un poble també deshabitat. La Bienvenida era la cinquena generació del cal Moles, renom gavadenc del qual es té primera referència a principis del segle XX. El fet és que quan un poble es deshabitava, les famílies es traslladaven a viure a poblacions veïnes on esperaven prosperar. Cambrils va rebre part daquesta emigració amb descendents de les famílies cal Freixes i cal Moles. Per exemple, tenim constància que Josep Pascual Escoda Freixes va comprar la finca del Queralt al castell de Vilafortuny per 2000 pessetes gràcies a la seva activitat com a carboner; hi va viure vint anys abans de traslladar-se a Salou, on encara perviu aquesta família. Àngel Pascual Escoda, casat amb la tivissenca Josepa Piñol Forment, es van traslladar a viure també a Cambrils a les casetes dels ferroviaris de lactual carrer de Barcelona. Malauradament va morir el 23 de juny de 1938 a lestació de Cambrils quan una bomba aèria que buscava el dipòsit daigua li va caure a sobre. Neus Pascual Escoda, casada amb el tivissenc Josep Piñol Forment, també van marxar a viure a Cambrils, concretament al número 34 del carrer Major.
Vull felicitar des daquí lautora daquest llibre. Han estat tres llargs anys de feina i la recerca efectuada en lapartat de genealogia és admirable per la seva exhaustivitat i el nombre de fonts consultades. Malgrat que és un llibre allunyat de la temàtica cambrilenca, sempre pot donar-nos una sorpresa agradable, com mha passat a mi amb la meva antiga veïna Bienvenida.