El Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona
Mesos enrere parlàvem
del Catàleg de Paisatge del
Camp de Tarragona com un
instrument de suport per a la gestió del territori. Avui es
fa avinent referir-se al nou Pla Director Urbanístic (PDU)
de làmbit central del Camp de Tarragona, que aplega 22
municipis, entre els quals Cambrils. Aquest mes de maig sha
obert el període dinformació pública del Pla, després que la
Comissió Territorial dUrbanisme de Tarragona en fes laprovació
inicial. Potser no estem gaire acostumats a reflexionar
sobre el nostre territori des duna perspectiva supramunicipal,
ja que durant molt de temps els ajuntaments han estat
els principals protagonistes del desenvolupament urbanístic,
els mateixos que trucaven als despatxos governamentals de
Madrid i Barcelona per resoldre els pendents relacionats
amb les grans infraestructures (carreteres, trens o aeroport).
Les eternes disputes entre Reus i Tarragona per al lideratge
del Camp no han ajudat pas a desencallar els retards en els
projectes, mentre que les ciutats litorals creixien per sobre
de les seves possibilitats de gestió municipal. La pràctica
científica de la gestió del territori recomana maduresa i
reflexió per abordar els grans temes estratègics des duna
òptica més enllà de lestrictament local. El nou PDU recorda,
amb paraules una mica pomposes, que làrea central del
Camp de Tarragona és la segona gran conurbació de Catalunya
amb quasi 400.000
habitants i justifica la seva
elaboració per concretar
amb un detall més proper
les línies establertes prèviament
en el Pla territorial
per tal de canalitzar el
potencial econòmic que
es preveu per a la nostra
demarcació.
El PDU proposa la protecció dels espais oberts existents actualment, entesa no només per linterès ambiental que concentren, sinó també per assegurar lequilibri dels nuclis urbans. Aquest concepte em sembla molt important, tot i que el Pla expulsa malauradament aquests espais oberts fora del dens triangle format per Cambrils, Reus i Tarragona. Dins daquests espais oberts, però, es contempla lextensa plana agrícola de Cambrils i Vinyols, així com es creen parcs fluvials i corredors verds al voltant de Tarragona. Aleshores, el desenvolupament urbanístic es concretaria en els espais empresonats enmig dels eixos viaris duna banda, i en la renovació del teixit urbà existent, de laltra. Daquesta manera saconseguiria respectar les àrees dinterès natural i agrícola. Tanmateix, el primer mètode generarà els habituals moviments especulatius de compravenda de terres al costat de les vies existents i projectades, com ha succeït sempre, mentre que cal recordar que lAjuntament de Cambrils va intentar aplicar el segon mètode, el de la renovació urbana, a la zona de Cambrils Badia en la primera versió del POUM i lintent va acabar com la comèdia de Falset. Al mateix temps, es promou la barreja dusos en els nuclis urbanitzats, especialment en els més estrictament residencials, on el Pla suggereix usos diversos de comerç i terciari en les àrees encara per consolidar, el mateix que equipaments i espais públics.
Ara bé, linterès del PDU rau en lanàlisi de les infraestructures de comunicació, ja que ha estat capaç didentificar els principals projectes que hauran de tenir un impacte decisiu en la potenciació del territori. Entre aquests, hi figuren lestació central ferroviària intermodal al sud de laeroport, una xarxa de trens de rodalies, el by-pass per fer arribar lalta velocitat ferroviària a la capital, la connexió amb tramvia entre les dues capitals i la costa, la construcció del Corredor del Mediterrani des de Cambrils fins a Perafort, el reforçament logístic del port de Tarragona i lestació de mercaderies de Constantí. Pel que fa a Cambrils, ens interessa larranjament de la carretera de Reus, el tercer carril de lautopista i la introducció del tramvia. Lanomenat TramCamp aprofitaria lantiga via fèrria entre Cambrils i Salou, i ens uniria amb Vila-seca, però no pas amb Reus (en una segona fase es contemplaria lenllaç amb Tarragona i lEstació Central del Camp). Amb aquesta intervenció, el nostre municipi quedaria servit com a polaritat subcomarcal indiscutible que és, segons diu el Pla. A més, la desafectació del traçat de lactual via fèrria comportaria una oportunitat única per crear allò que sha anomenat leix cívic Cambrils-Salou, vertebrador dels teixits urbans mitjançant el transport públic (tramvia i autobusos), en el qual se succeirien els usos residencials, terciaris i dequipaments, tot deixant la seva concreció en mans dels plans de millora urbana que hauran de redactar els ajuntaments. Sembla que el PDU ha estat conscient dels problemes de mobilitat del nostre municipi i les mancances del nostre sistema de transport públic. Evidentment, la segona conurbació de Catalunya haurà destar ben servida en aquest aspecte, que alhora haurà de funcionar de forma eficient. En general, doncs, el PDU aposta per al desenvolupament econòmic de la regió mitjançant la dotació de xarxes de mobilitat suficients que connectin port, aeroport, estació central i pols logístics i industrials, a expenses del trinxament del territori. Mentre que pel que fa a Cambrils i Salou, el Pla planteja lescenari de ciutats de residència permanent, bo i superant els problemes derivats de lactual funcionalment estacional.
El PDU proposa la protecció dels espais oberts existents actualment, entesa no només per linterès ambiental que concentren, sinó també per assegurar lequilibri dels nuclis urbans. Aquest concepte em sembla molt important, tot i que el Pla expulsa malauradament aquests espais oberts fora del dens triangle format per Cambrils, Reus i Tarragona. Dins daquests espais oberts, però, es contempla lextensa plana agrícola de Cambrils i Vinyols, així com es creen parcs fluvials i corredors verds al voltant de Tarragona. Aleshores, el desenvolupament urbanístic es concretaria en els espais empresonats enmig dels eixos viaris duna banda, i en la renovació del teixit urbà existent, de laltra. Daquesta manera saconseguiria respectar les àrees dinterès natural i agrícola. Tanmateix, el primer mètode generarà els habituals moviments especulatius de compravenda de terres al costat de les vies existents i projectades, com ha succeït sempre, mentre que cal recordar que lAjuntament de Cambrils va intentar aplicar el segon mètode, el de la renovació urbana, a la zona de Cambrils Badia en la primera versió del POUM i lintent va acabar com la comèdia de Falset. Al mateix temps, es promou la barreja dusos en els nuclis urbanitzats, especialment en els més estrictament residencials, on el Pla suggereix usos diversos de comerç i terciari en les àrees encara per consolidar, el mateix que equipaments i espais públics.
Ara bé, linterès del PDU rau en lanàlisi de les infraestructures de comunicació, ja que ha estat capaç didentificar els principals projectes que hauran de tenir un impacte decisiu en la potenciació del territori. Entre aquests, hi figuren lestació central ferroviària intermodal al sud de laeroport, una xarxa de trens de rodalies, el by-pass per fer arribar lalta velocitat ferroviària a la capital, la connexió amb tramvia entre les dues capitals i la costa, la construcció del Corredor del Mediterrani des de Cambrils fins a Perafort, el reforçament logístic del port de Tarragona i lestació de mercaderies de Constantí. Pel que fa a Cambrils, ens interessa larranjament de la carretera de Reus, el tercer carril de lautopista i la introducció del tramvia. Lanomenat TramCamp aprofitaria lantiga via fèrria entre Cambrils i Salou, i ens uniria amb Vila-seca, però no pas amb Reus (en una segona fase es contemplaria lenllaç amb Tarragona i lEstació Central del Camp). Amb aquesta intervenció, el nostre municipi quedaria servit com a polaritat subcomarcal indiscutible que és, segons diu el Pla. A més, la desafectació del traçat de lactual via fèrria comportaria una oportunitat única per crear allò que sha anomenat leix cívic Cambrils-Salou, vertebrador dels teixits urbans mitjançant el transport públic (tramvia i autobusos), en el qual se succeirien els usos residencials, terciaris i dequipaments, tot deixant la seva concreció en mans dels plans de millora urbana que hauran de redactar els ajuntaments. Sembla que el PDU ha estat conscient dels problemes de mobilitat del nostre municipi i les mancances del nostre sistema de transport públic. Evidentment, la segona conurbació de Catalunya haurà destar ben servida en aquest aspecte, que alhora haurà de funcionar de forma eficient. En general, doncs, el PDU aposta per al desenvolupament econòmic de la regió mitjançant la dotació de xarxes de mobilitat suficients que connectin port, aeroport, estació central i pols logístics i industrials, a expenses del trinxament del territori. Mentre que pel que fa a Cambrils i Salou, el Pla planteja lescenari de ciutats de residència permanent, bo i superant els problemes derivats de lactual funcionalment estacional.