Opinió

El Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona

Mesos enrere parlàvem del Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona com un instrument de suport per a la gestió del territori. Avui es fa avinent referir-se al nou Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit central del Camp de Tarragona, que aplega 22 municipis, entre els quals Cambrils. Aquest mes de maig s’ha obert el període d’informació pública del Pla, després que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en fes l’aprovació inicial. Potser no estem gaire acostumats a reflexionar sobre el nostre territori des d’una perspectiva supramunicipal, ja que durant molt de temps els ajuntaments han estat els principals protagonistes del desenvolupament urbanístic, els mateixos que trucaven als despatxos governamentals de Madrid i Barcelona per resoldre els pendents relacionats amb les grans infraestructures (carreteres, trens o aeroport). Les eternes disputes entre Reus i Tarragona per al lideratge del Camp no han ajudat pas a desencallar els retards en els projectes, mentre que les ciutats litorals creixien per sobre de les seves possibilitats de gestió municipal. La pràctica científica de la gestió del territori recomana maduresa i reflexió per abordar els grans temes estratègics des d’una òptica més enllà de l’estrictament local. El nou PDU recorda, amb paraules una mica pomposes, que l’àrea central del Camp de Tarragona és “la segona gran conurbació de Catalunya” amb quasi 400.000 habitants i justifica la seva elaboració per concretar amb un detall més proper les línies establertes prèviament en el Pla territorial per tal de canalitzar el potencial econòmic que es preveu per a la nostra demarcació.

El PDU proposa la protecció dels espais oberts existents actualment, entesa no només per l’interès ambiental que concentren, sinó també per assegurar l’equilibri dels nuclis urbans. Aquest concepte em sembla molt important, tot i que el Pla expulsa malauradament aquests espais oberts fora del dens triangle format per Cambrils, Reus i Tarragona. Dins d’aquests espais oberts, però, es contempla l’extensa plana agrícola de Cambrils i Vinyols, així com es creen parcs fluvials i corredors verds al voltant de Tarragona. Aleshores, el desenvolupament urbanístic es concretaria en els espais empresonats enmig dels eixos viaris d’una banda, i en la renovació del teixit urbà existent, de l’altra. D’aquesta manera s’aconseguiria respectar les àrees d’interès natural i agrícola. Tanmateix, el primer mètode generarà els habituals moviments especulatius de compravenda de terres al costat de les vies existents i projectades, com ha succeït sempre, mentre que cal recordar que l’Ajuntament de Cambrils va intentar aplicar el segon mètode, el de la renovació urbana, a la zona de Cambrils Badia en la primera versió del POUM i l’intent va acabar com la comèdia de Falset. Al mateix temps, es promou la barreja d’usos en els nuclis urbanitzats, especialment en els més estrictament residencials, on el Pla suggereix “usos diversos de comerç i terciari en les àrees encara per consolidar, el mateix que equipaments i espais públics.”

Ara bé, l’interès del PDU rau en l’anàlisi de les infraestructures de comunicació, ja que ha estat capaç d’identificar els principals projectes que hauran de tenir un impacte decisiu en la potenciació del territori. Entre aquests, hi figuren l’estació central ferroviària intermodal al sud de l’aeroport, una xarxa de trens de rodalies, el by-pass per fer arribar l’alta velocitat ferroviària a la capital, la connexió amb tramvia entre les dues capitals i la costa, la construcció del Corredor del Mediterrani des de Cambrils fins a Perafort, el reforçament logístic del port de Tarragona i l’estació de mercaderies de Constantí. Pel que fa a Cambrils, ens interessa l’arranjament de la carretera de Reus, el tercer carril de l’autopista i la introducció del tramvia. L’anomenat TramCamp aprofitaria l’antiga via fèrria entre Cambrils i Salou, i ens uniria amb Vila-seca, però no pas amb Reus (en una segona fase es contemplaria l’enllaç amb Tarragona i l’Estació Central del Camp). Amb aquesta intervenció, el nostre municipi quedaria servit “com a polaritat subcomarcal indiscutible que és”, segons diu el Pla. A més, la desafectació del traçat de l’actual via fèrria comportaria una oportunitat única per crear allò que s’ha anomenat l’eix cívic Cambrils-Salou, vertebrador dels teixits urbans mitjançant el transport públic (tramvia i autobusos), en el qual se succeirien els usos residencials, terciaris i d’equipaments, tot deixant la seva concreció en mans dels plans de millora urbana que hauran de redactar els ajuntaments. Sembla que el PDU ha estat conscient dels problemes de mobilitat del nostre municipi i les mancances del nostre sistema de transport públic. Evidentment, la segona conurbació de Catalunya haurà d’estar ben servida en aquest aspecte, que alhora haurà de funcionar de forma eficient. En general, doncs, el PDU aposta per al desenvolupament econòmic de la regió mitjançant la dotació de xarxes de mobilitat suficients que connectin port, aeroport, estació central i pols logístics i industrials, a expenses del trinxament del territori. Mentre que pel que fa a Cambrils i Salou, el Pla planteja l’escenari de ciutats de residència permanent, bo i “superant els problemes derivats de l’actual funcionalment estacional”.