Memòries duns cambrilencs
Remenant per la xarxa,
vaig trobar fa poc un
bloc de temàtica cambrilenca
titulat Memòries
duns cambrilencs. Per als
no entesos, detallo que un bloc és una pàgina web on de manera
cronològica el seu autor va fent fàcilment contribucions amb
text, imatges i vídeos. La primera entrada daquest bloc anuncia
clarament la seva finalitat creat per donar a conèixer les memòries
de dues persones duna certa edat que ens explicaran els
seus records. I just a la fusta, perquè el primer vídeo que hi ha
penjat ens presenta un mariner i un vilero: el Joan Rom Guzmán
àlies Migranya i el Jordi Pallarés Martínez, conegut popularment
a Cambrils com el Lisu.
Rondant els 80 anys i amb un cert aire que recorda el programa de TV3 Caçadors de bolets, aquests dos cambrilencs ens expliquen a peu dret els seus orígens. El Jordi Pallarés, nascut al número 4 del carrer del Castlà del Barri Antic recorda especialment el període de la passada Guerra Civil, quan la seva família va marxar de la plaça dEspanya per anar a viure en un mas de prop de la riera, fugint de les bombes i la devastació de la guerra. Daquella època recorda les guerres de taronges a lera del Nando i el pinar dels nanos prop del que coneixem actualment com el Pinaret. Daltra banda, el Joan Rom explica que va néixer a la Placeta del port, en una casa on la seva àvia tenia una botiga. Ambdós protagonistes els uneixen família, aficions i moltes experiències que van desgranant a les 25 entrades que conformen actualment aquesta pàgina.
Els temes són diversos i variats, repassen sovint records dinfantesa i joventut. Per exemple, com van conèixer les seves respectives parelles. El Jordi va coincidir amb la Rosita quan tornava del servei militar collint figues dalt duna escala, i el Joan es va casar amb la Maria Rosa després dun festeig molt curt. També repassen els seus respectius oficis. El Jordi Pallarés al front duna carnisseria ara ja centenària. El Joan Rom recorda que amb disset anys va anar a treballar a la Guinea Equatorial per ajudar el seu pare i el seu oncle que havien partit un any abans cap a aquelles terres llunyanes. Val a dir que aquest fet caldria ser estudiat, perquè van ser diverses les famílies cambrilenques que van marxar a la Guinea a meitats del segle passat a la recerca de fortuna.
Al bloc també hi trobem diverses fotografies antigues, una de molt bonica del Port de Cambrils on es veu la torre i el carro que servia per moure les barques. El Joan i el Jordi ens expliquen com funcionava la maquinilla, un cable dacer que hissava les barques dels pescadors amb lajuda de pals untats de greix fins a tocar les cases de la façana marítima. També parlen dherbes remeieres, de la farigola, els ginebrons, dels flares que surten entre les faveres i les maten, de la Custura de cagons...
Amb aquest bloc, el Joan, el Jordi, la Rosita i la Maria Rosa ens obren de manera generosa les portes de casa seva. Fins i tot, algun vídeo sha gravat en un moment distès de sobretaula, ens mostren sense pudor un part de la seva intimitat. De manera inconscient deixen testimoni de les seves vides a les seves respectives famílies i a tots els cambrilencs que som els seus veïns.
Rondant els 80 anys i amb un cert aire que recorda el programa de TV3 Caçadors de bolets, aquests dos cambrilencs ens expliquen a peu dret els seus orígens. El Jordi Pallarés, nascut al número 4 del carrer del Castlà del Barri Antic recorda especialment el període de la passada Guerra Civil, quan la seva família va marxar de la plaça dEspanya per anar a viure en un mas de prop de la riera, fugint de les bombes i la devastació de la guerra. Daquella època recorda les guerres de taronges a lera del Nando i el pinar dels nanos prop del que coneixem actualment com el Pinaret. Daltra banda, el Joan Rom explica que va néixer a la Placeta del port, en una casa on la seva àvia tenia una botiga. Ambdós protagonistes els uneixen família, aficions i moltes experiències que van desgranant a les 25 entrades que conformen actualment aquesta pàgina.
Els temes són diversos i variats, repassen sovint records dinfantesa i joventut. Per exemple, com van conèixer les seves respectives parelles. El Jordi va coincidir amb la Rosita quan tornava del servei militar collint figues dalt duna escala, i el Joan es va casar amb la Maria Rosa després dun festeig molt curt. També repassen els seus respectius oficis. El Jordi Pallarés al front duna carnisseria ara ja centenària. El Joan Rom recorda que amb disset anys va anar a treballar a la Guinea Equatorial per ajudar el seu pare i el seu oncle que havien partit un any abans cap a aquelles terres llunyanes. Val a dir que aquest fet caldria ser estudiat, perquè van ser diverses les famílies cambrilenques que van marxar a la Guinea a meitats del segle passat a la recerca de fortuna.
Al bloc també hi trobem diverses fotografies antigues, una de molt bonica del Port de Cambrils on es veu la torre i el carro que servia per moure les barques. El Joan i el Jordi ens expliquen com funcionava la maquinilla, un cable dacer que hissava les barques dels pescadors amb lajuda de pals untats de greix fins a tocar les cases de la façana marítima. També parlen dherbes remeieres, de la farigola, els ginebrons, dels flares que surten entre les faveres i les maten, de la Custura de cagons...
Amb aquest bloc, el Joan, el Jordi, la Rosita i la Maria Rosa ens obren de manera generosa les portes de casa seva. Fins i tot, algun vídeo sha gravat en un moment distès de sobretaula, ens mostren sense pudor un part de la seva intimitat. De manera inconscient deixen testimoni de les seves vides a les seves respectives famílies i a tots els cambrilencs que som els seus veïns.