Un ral de lAjuntament de Cambrils de Mar
El 16 de juliol de 1936
es va produir lalçament
militar del general Franco
en contra la República Espanyola.
Sis dies després, a
Cambrils es va constituir un
Comitè Antifeixista encapçalat
per lalcalde daleshores,
Cassià Castells Pallejà. Passat lestiu, Lluís Companys va reorganitzar
la Generalitat i per decret va obligar a la formació de nous ajuntaments.
El 17 doctubre de 1936, Ferran Ortoneda Pàmies, del PSUC,
va passar a ser el nou alcalde de Cambrils. Aquets detalls i molts
altres els trobem recollits a larticle Els Ajuntaments Republicans
de lhistoriador local Manel Tarés publicat fa quatre anys a ledició
impresa de la Revista Cambrils i que també podeu llegir a Internet a
lapartat Reportatges del Revista Cambrils Diari Digital.
Faig aquesta petita ressenya introductòria per situar el context històric del moment que vivia Cambrils quan la Generalitat de Catalunya va autoritzar els ajuntaments locals a emetre el seu propi paper moneda. Lescassetat de diners circulants a causa de la fosa del metall de les monedes per a ús bèl·lic o la fugida de capital en divises va obligar més dun miler de municipis catalans a emetre el seu propi paper moneda. A la comarca del Baix Camp, 24 municipis van emetre bitllets, a excepció de lAleixar, Arbolí, la Mussara i Vinyols. Hem de recordar que durant la República el nom del nostre poble va gaudir dun apèndix marítim, per aquest motiu lAjuntament de Cambrils de Mar va ser lemissor dels bitllets d1 i 2 rals. Aquest fet resulta singular també perquè la Generalitat va autoritzar lemissió de valors en pessetes i a Cambrils es va escollir la denominació popular del ral per als 25 i 50 cèntims de pesseta.
Un daquests bitllets cambrilencs se subhasta actualment a Internet en un popular portal de subhastes. El bitllet en qüestió va ser emès el 21 de gener de 1937. Tal com veiem a la foto, a lextrem superior esquerre hi figura el valor d1 ral, també apareix escrit La Dipositaria Municipal abonarà al portador UN RAL. El paper, força arrugat, recull la firma de lalcalde Ferran Ortoneda, tal com explicava més amunt. També hi ha espai per a les firmes de linterventor i el dipositari, que en aquest cas en particular no signen. Un segell amb lescut de lAjuntament de Cambrils acaba de donar validesa al document. Els bitllets de 2 rals eren força semblants, però mostraven el número dos amb un cos de lletra més gran i imprès amb tinta vermella, i també recollien les signatures del interventor i el depositari, no intel·ligibles.
Faig aquesta petita ressenya introductòria per situar el context històric del moment que vivia Cambrils quan la Generalitat de Catalunya va autoritzar els ajuntaments locals a emetre el seu propi paper moneda. Lescassetat de diners circulants a causa de la fosa del metall de les monedes per a ús bèl·lic o la fugida de capital en divises va obligar més dun miler de municipis catalans a emetre el seu propi paper moneda. A la comarca del Baix Camp, 24 municipis van emetre bitllets, a excepció de lAleixar, Arbolí, la Mussara i Vinyols. Hem de recordar que durant la República el nom del nostre poble va gaudir dun apèndix marítim, per aquest motiu lAjuntament de Cambrils de Mar va ser lemissor dels bitllets d1 i 2 rals. Aquest fet resulta singular també perquè la Generalitat va autoritzar lemissió de valors en pessetes i a Cambrils es va escollir la denominació popular del ral per als 25 i 50 cèntims de pesseta.
Un daquests bitllets cambrilencs se subhasta actualment a Internet en un popular portal de subhastes. El bitllet en qüestió va ser emès el 21 de gener de 1937. Tal com veiem a la foto, a lextrem superior esquerre hi figura el valor d1 ral, també apareix escrit La Dipositaria Municipal abonarà al portador UN RAL. El paper, força arrugat, recull la firma de lalcalde Ferran Ortoneda, tal com explicava més amunt. També hi ha espai per a les firmes de linterventor i el dipositari, que en aquest cas en particular no signen. Un segell amb lescut de lAjuntament de Cambrils acaba de donar validesa al document. Els bitllets de 2 rals eren força semblants, però mostraven el número dos amb un cos de lletra més gran i imprès amb tinta vermella, i també recollien les signatures del interventor i el depositari, no intel·ligibles.