Deixem experimentar prou als nostres fills?
Lexperimentació és una cosa innata en tot ésser humà. Quan
comencem a créixer, comencen a desenvolupar-se els nostres
instints per experimentar el món i així, de mica en mica, anar
descobrint-lo i coneixent-lo.
No obstant això, en estar inserits a la societat, ens dóna una doble perspectiva. Per un costat, el fet de no haver dexperimentar-ho tot ens facilita laprenentatge i, per tant, temps que guanyem, però per un altre costat, el fet de tenir tanta pressa per aprendre i tant de coneixement fa que no acabem dassimilar allò que es pretén.
El que cal és una mica de racionalitat en la forma en què fem arribar el coneixement als nostres fills i alumnes, és a dir, cal un espai per a la transmissió pura del coneixement, però en el mateix nivell ha destar lexperimentació, és a dir, allò que ens cal per no oblidar mai més el que mestan ensenyant. Posaré un exemple, quan un nen sapropa al foc, se li fa saber que allò fa mal i que es cremarà. El nen al dia següent ja ho ha oblidat i, per tant, tornarà a acostar-se al foc i aquell dia no hi serem a temps que ja shaurà cremat. Però no us preocupeu, ja ho ha après, ja no es tornarà a cremar, perquè no oblidarà que el foc crema! Amb això no vull dir que sempre ens haguem de cremar, no minterpreteu malament, però sí experimentar de forma acotada el coneixement, per poc que es pugui, que es vulgui transmetre. Per això és més interessant acostar la mà perquè senti de forma controlada la calor del foc, perquè reconegui que si arriba a tocar-lo es cremarà, abans que repetir cinquanta vegades la mateixa cosa.
No obstant això, en estar inserits a la societat, ens dóna una doble perspectiva. Per un costat, el fet de no haver dexperimentar-ho tot ens facilita laprenentatge i, per tant, temps que guanyem, però per un altre costat, el fet de tenir tanta pressa per aprendre i tant de coneixement fa que no acabem dassimilar allò que es pretén.
El que cal és una mica de racionalitat en la forma en què fem arribar el coneixement als nostres fills i alumnes, és a dir, cal un espai per a la transmissió pura del coneixement, però en el mateix nivell ha destar lexperimentació, és a dir, allò que ens cal per no oblidar mai més el que mestan ensenyant. Posaré un exemple, quan un nen sapropa al foc, se li fa saber que allò fa mal i que es cremarà. El nen al dia següent ja ho ha oblidat i, per tant, tornarà a acostar-se al foc i aquell dia no hi serem a temps que ja shaurà cremat. Però no us preocupeu, ja ho ha après, ja no es tornarà a cremar, perquè no oblidarà que el foc crema! Amb això no vull dir que sempre ens haguem de cremar, no minterpreteu malament, però sí experimentar de forma acotada el coneixement, per poc que es pugui, que es vulgui transmetre. Per això és més interessant acostar la mà perquè senti de forma controlada la calor del foc, perquè reconegui que si arriba a tocar-lo es cremarà, abans que repetir cinquanta vegades la mateixa cosa.