Opinió

Lluitem contra l’esgotament

Segurament que, molts cops, un matí et despertes després d’haver entrenat el dia abans i penses “estic fet pols”. El pensament pren realitat quan a la tarda has quedat per anar al gimnàs o a córrer i no pots amb el teu cos, ja que estàs molt justet de forces, i no només físicament, sinó que també psicològicament.

La fatiga o esgotament físic és un mecanisme fisiològic de defensa que ens apareix posteriorment a un treball físic. La seva aparició té a veure amb una combinació de factors, però el més important de tots ells és l’acumulació de metabòlits, concretament de l’àcid làctic.

En un cos poc entrenat o en exercicis intensos (més de 75% de la fc màx.), la necessitat dels músculs d’obtenir energia per funcionar o seguir funcionant no pot ser encarregada només als mecanismes aeròbics (amb aportació d’oxigen). Quan hi ha manca o dèficit d’oxigen, l’energia que necessita el cos s’obté per la via anaeròbica làctica, sol·licitant principalment glucosa (glucòlisi anaeròbica), i això suposa la preparació perfecta per a l’aparició de l’àcid làctic.

Bé, després d’aquesta breu i rudimentària explicació fisiològica, hem de dir que aquesta fatiga que ens apareix, podem alleujar-la i ajudar a eliminar-la de diferents formes, que detallarem a continuació, on, per cert, no inclourem l’aigua amb sucre.

És molt important actuar durant les tres o quatre primeres hores després de la pràctica física:

Hidrata’t correctament durant la pràctica de l’activitat.

Si ets de nivell baix o estàs iniciant-te, alterna dies forts (peses, spinning, esports) amb dies més suaus i de baix impacte (caminar, nedar, ioga...)

 Si ja estàs més entrenat o habituat, introdueix esforços d’entre 30” a 3’ que se situïn entre els llindars aeròbic i anaeròbic (70-85% de la fc màx.), encara que estiguin inserits en una pràctica més llarga.

Intenta controlar la teva respiració durant tota l’activitat. Alguns monitors de diferents pràctiques insisteixen en aquest fet però d’altres no. És per la respiració que captem l’oxigen i, per tant, evitarem una acumulació excessiva d’àcid làctic.

Acostuma’t a fer un treball de refredament de l’activitat. Hi ha gent que deixa la barra de discos i se’n va del gimnàs. No. Fes algun tipus d’exercici que mantingui la circulació sanguínia en marxa, ja que això ajuda també a eliminar l’àcid làctic.

Estira en acabar la sessió. Això ho sap tothom però ho fa poca gent. Els estiraments ajuden a eliminar substàncies de rebuig, com l’àcid làctic i l’amoni.

Va molt bé fer un bany de vapor i/o una sessió d’hidroteràpia si és possible després d’entrenar. Lògicament no es per fer-ho sempre, però sí aquells dies més durs.

Procura’t un massatge de forma regular. Jo et recomano anar a un fisioterapeuta, encara que sigui cada tres o quatre setmanes, depenent de l’activitat i de la intensitat. Alguns ho necessitarien cada tres o quatre dies.

Menja i beu regularment després d’haver entrenat. La hidratació no s’acaba amb l’entrenament, s’ha de continuar durant unes hores.

Penseu que el cos, després d’haver entrenat, queda activat, amb un metabolisme més elevat, durant tres o quatre hores. És com una continuació de l’entrenament. Tant els músculs com la resta d’òrgans corporals tarden aquest temps a tornar a la seva normalitat de funcionament, i això s’ha de vigilar i cuidar. No deixeu que un esgotament o unes “agulletes” parin la vostra disposició a l’entrenament.