La restauració de les tombes reials de Santes Creus
El passat 30 de setembre va tenir
lloc a la Casa de la Generalitat
de Tarragona una xerrada sobre
els treballs de restauració de les
tombes reials de Santes Creus
amb la participació de diversos
membres de lequip que ha portat
a terme aquest estudi. Dies enrere,
havia vist el reportatge emès per TV3 sobre aquest tema i vaig decidir
assistir a lacte per saber-ne més detalls. Em va sobtar comprovar la
minsa assistència de públic en un acte organitzat en una ciutat tan
arqueològica com és Tarragona. Malgrat que el reportatge emès per
televisió se centrava en la tomba reial de Pere el Gran, fill de Jaume I el
Conqueridor, els treballs de restauració han actuat també a les tombes
de Jaume II, la seva esposa Blanca dAnjou i lalmirall Roger de Llúria.
Els conferenciants, durant lacte, van aportar molta informació sobre
els estudis realitzats així com abundant informació gràfica.
La tomba reial de Pere el Gran no havia esta mai profanada fins a dia davui, però es té constància que lany 1857 el canonge Bonaventura Hernández Sanahuja va obrir el sepulcre parcialment per comprovar si dins la tomba hi havia les restes daquest monarca. Possiblement la fulla de palma que es va trobar juntament amb la mòmia del rei podria formar part de la cerimònia daquesta exhumació parcial de la tomba; el carboni catorze ajudarà a desvetllar si va ser així. Curiosament la mòmia de Pere el Gran conserva les celles i la barba; també es va trobar un manyoc de cabells que no es pot assegurar que pertanyés al rei. Els rituals denterrament daleshores són força desconegut i, a lespera dels resultats, no es pot determinar si es van retirar els cabells del difunt o pertanyen a un altre individu. Malgrat que la tomba no havia estat profanada, la mòmia presentava un avançat estat de descomposició i tan sols shan pogut extreure mostres dels pulmons i de la bufeta de lorina.
Ben al contrari, la mòmia de Blanca dAnjou va ser profanada i esmicolada en 74 fragments. Malgrat aquesta devastació, les restes presenten un estat de conservació excel·lent i els treballs de restauració han permès reconstruir la mòmia amb labsència dun braç i de la part inferior de la cara. Els treballs forenses efectuats sobre aquest cos han permès constatar que la reina va morir en el part del seu desè fill a ledat de 25 anys. No shan recuperat mostres de roba però sí fragments de penjolls de corall. Algunes parts del cos mostren les empremtes de la roba mortuòria. A la tomba de Roger de Llúria, es va trobar en una urna de fusta restes òssies que pertanyen a quatre individus diferents. També una ampolla de vidre amb una nota que no sha pogut recuperar malgrat els esforços realitzats. Sembla ser que Sanahuja va voler deixar constància del seu pas per les tombes reials.
A banda de les exhumacions, shan realitzat restitucions de peces trencades que es trobaven als magatzems del monestir i sha estudiat i restaurat la policromia de les tombes. Queden, però, encara molts mesos destudi per conèixer més detalls reveladors. Ara per ara només ens resta animar-nos i pujar a veure aquest conjunt monumental totalment restaurat i amb una nova il·luminació que realça encara més una joia del patrimoni monumental de Catalunya.
La tomba reial de Pere el Gran no havia esta mai profanada fins a dia davui, però es té constància que lany 1857 el canonge Bonaventura Hernández Sanahuja va obrir el sepulcre parcialment per comprovar si dins la tomba hi havia les restes daquest monarca. Possiblement la fulla de palma que es va trobar juntament amb la mòmia del rei podria formar part de la cerimònia daquesta exhumació parcial de la tomba; el carboni catorze ajudarà a desvetllar si va ser així. Curiosament la mòmia de Pere el Gran conserva les celles i la barba; també es va trobar un manyoc de cabells que no es pot assegurar que pertanyés al rei. Els rituals denterrament daleshores són força desconegut i, a lespera dels resultats, no es pot determinar si es van retirar els cabells del difunt o pertanyen a un altre individu. Malgrat que la tomba no havia estat profanada, la mòmia presentava un avançat estat de descomposició i tan sols shan pogut extreure mostres dels pulmons i de la bufeta de lorina.
Ben al contrari, la mòmia de Blanca dAnjou va ser profanada i esmicolada en 74 fragments. Malgrat aquesta devastació, les restes presenten un estat de conservació excel·lent i els treballs de restauració han permès reconstruir la mòmia amb labsència dun braç i de la part inferior de la cara. Els treballs forenses efectuats sobre aquest cos han permès constatar que la reina va morir en el part del seu desè fill a ledat de 25 anys. No shan recuperat mostres de roba però sí fragments de penjolls de corall. Algunes parts del cos mostren les empremtes de la roba mortuòria. A la tomba de Roger de Llúria, es va trobar en una urna de fusta restes òssies que pertanyen a quatre individus diferents. També una ampolla de vidre amb una nota que no sha pogut recuperar malgrat els esforços realitzats. Sembla ser que Sanahuja va voler deixar constància del seu pas per les tombes reials.
A banda de les exhumacions, shan realitzat restitucions de peces trencades que es trobaven als magatzems del monestir i sha estudiat i restaurat la policromia de les tombes. Queden, però, encara molts mesos destudi per conèixer més detalls reveladors. Ara per ara només ens resta animar-nos i pujar a veure aquest conjunt monumental totalment restaurat i amb una nova il·luminació que realça encara més una joia del patrimoni monumental de Catalunya.