El menjar blanc
El menjar blanc, segons els receptaris
del segle XVII era una crema
espessa que tenia com a principals
ingredients pit de gallina o capó,
arròs, ametlles i sucre. Era considerat
un menjar de cullera. És una
preparació que va obtenir una
gran popularitat i es va estendre
per tot Europa. És una recepta que
es troba pràcticament en tots els receptaris
medievals i renaixentistes.
El cuiner francès Taillevent inclou cinc o sis receptes de mangier
blanc en el seu Viandier; Chaucer el lloa en un vers immortal
del seus Contes de Canterbury: El menjar blanc que el cuiner
feia era el més bo i millor. És el blancmangieri dAnónimo
Toscano, o el bianco mangiari del mestre Martino. I és la
millor cosa del món, segons el mestre Rupert de Nola.
El sucre i larròs són de procedència àrab i lametlla és corrent dEspanya, de manera que, al nostre entendre, lorigen daquest plat és clarament peninsular i possiblement tarragoní, ja que aquests ingredients eren coneguts i abundants a les nostres comarques. Amb el pas dels anys, el menjar blanc es va convertir en una cosa molt diferent, possiblement és el que es fa actualment, sobretot, a la comarca del Baix Camp el Dijous Gras. Però a començaments del segle XVIII encara era un guisat fet amb pits de gallina cuits, desfets amb sucre i farina darròs, es barreja i mentre es cou shi va afegint llet. Un cop cuit shi sol tirar aiguanaf.
El menjar blanc es va popularitzar molt. Sen venia pels carrers on vivia gent pobre que preparaven els cuiners del segle XVII.
El sucre i larròs són de procedència àrab i lametlla és corrent dEspanya, de manera que, al nostre entendre, lorigen daquest plat és clarament peninsular i possiblement tarragoní, ja que aquests ingredients eren coneguts i abundants a les nostres comarques. Amb el pas dels anys, el menjar blanc es va convertir en una cosa molt diferent, possiblement és el que es fa actualment, sobretot, a la comarca del Baix Camp el Dijous Gras. Però a començaments del segle XVIII encara era un guisat fet amb pits de gallina cuits, desfets amb sucre i farina darròs, es barreja i mentre es cou shi va afegint llet. Un cop cuit shi sol tirar aiguanaf.
El menjar blanc es va popularitzar molt. Sen venia pels carrers on vivia gent pobre que preparaven els cuiners del segle XVII.