El greix localitzat
Una de les preocupacions i esforços en què més simplica
molta de la gent que està fent un programa dentrenament és
eliminar les restes de greix localitzat. Una cosa és voler aprimar-se,
cosa que es tendeix a fer quan hi ha un sobrepès excessiu. Una
altra de diferent és voler eliminar el greix intraabdominal (mitxelins)
o el greix de la part inferior del cos situat preferentment a la
zona gluteofemoral. El primer patró fa referència principalment
als homes, mentre que el segon a les dones.
Aquest tipus de localització greixosa que de vegades sacumula en el cos humà és difícil deliminar, ja que suposant que les persones implicades ja facin exercici físic, en la pràctica daquest es gasten calories, però no podem decidir de forma voluntària quin lloc del nostre cos és el que volem sotmetre a la reducció calòrica. El greix, semmagatzema de forma heterogènia i també sutilitza daquesta forma, depenent de la disposició genètica de cada persona. Podríem dir, però, que el greix costa més de perdre allà on més facilitat té per disposar-se.
Amb el pas dels anys, les persones tendeixen al sedentarisme, a deixar de fer activitat física i, per tant, a perdre massa muscular per latròfia del músculs. Aquest fet provoca que també augmenti la disposició de greix intramuscular i laugment de massa greixosa. Hi ha estudis que diuen que als 80 anys, una persona sedentària pot haver perdut entre un 30 i un 40% de la massa muscular que tenia als 30 anys. El fet de perdre aquests nivells implica la reducció conseqüent de la força muscular i, per tant, la disminució de la realització de tasques en la vida quotidiana. Daquí ve la importància de no abandonar la pràctica esportiva o dactivitat física, encara que parlem dedats avançades.
Què podem fer, doncs, per atacar aquest greix que tant costa de perdre? Dentrada fer exercici i controlar la dieta són dues coses que han danar lligades i que són importants totes dues. No només ens hem de preocupar de reduir la ingesta calòrica, sinó que també hem de treballar en la despesa denergia, i hi ha molts programes de reducció de pes que obliden aquest segon aspecte indispensable.
Un tipus dentrenament mixt, combinant el treball aeròbic i anaeròbic amb una despesa alta denergia (consumint moltes calories) és el millor per perdre pes. Daquesta forma podem afirmar que la pràctica regular dexercici físic de resistència o de força muscular es relaciona amb una disminució efectiva de la quantitat de greix corporal. Ara bé, la combinació del paràmetre anterior amb el seguiment duna alimentació adequada provoca uns resultats encara millors pel que fa a la reducció de greix del cos.
Per tant, podem concloure de forma clara que no hi ha fórmula màgica, sinó que un cop més el sentit comú simposa, ja que no podem obtenir res a canvi de res. Evidentment, cal fer un esforç doble. Duna banda, controlar la dieta. No podem pretendre res si al tornar del gimnàs ens fem un senyor sopar, perquè me lhe guanyat. El respecte per la dieta hi ha de ser en tot moment, i no cal ser un malalt o un maniàtic, però sí tenir el control de tot allò que ingerim. Daltra banda hem de practicar exercici físic, ja que això ens garanteix un munt de beneficis de cara a la reducció de greix corporal. Ja sé que requereix esforç, dedicació i temps, però també hi guanyem salut, benestar i autoestima.
Recorda, doncs, no per fer més abdominals tindràs menys mitxelins. Has de córrer, remar, pedalar, pujar escales... i menjar adequadament. Les grans fites requereixen grans esforços. Ànim!
Aquest tipus de localització greixosa que de vegades sacumula en el cos humà és difícil deliminar, ja que suposant que les persones implicades ja facin exercici físic, en la pràctica daquest es gasten calories, però no podem decidir de forma voluntària quin lloc del nostre cos és el que volem sotmetre a la reducció calòrica. El greix, semmagatzema de forma heterogènia i també sutilitza daquesta forma, depenent de la disposició genètica de cada persona. Podríem dir, però, que el greix costa més de perdre allà on més facilitat té per disposar-se.
Amb el pas dels anys, les persones tendeixen al sedentarisme, a deixar de fer activitat física i, per tant, a perdre massa muscular per latròfia del músculs. Aquest fet provoca que també augmenti la disposició de greix intramuscular i laugment de massa greixosa. Hi ha estudis que diuen que als 80 anys, una persona sedentària pot haver perdut entre un 30 i un 40% de la massa muscular que tenia als 30 anys. El fet de perdre aquests nivells implica la reducció conseqüent de la força muscular i, per tant, la disminució de la realització de tasques en la vida quotidiana. Daquí ve la importància de no abandonar la pràctica esportiva o dactivitat física, encara que parlem dedats avançades.
Què podem fer, doncs, per atacar aquest greix que tant costa de perdre? Dentrada fer exercici i controlar la dieta són dues coses que han danar lligades i que són importants totes dues. No només ens hem de preocupar de reduir la ingesta calòrica, sinó que també hem de treballar en la despesa denergia, i hi ha molts programes de reducció de pes que obliden aquest segon aspecte indispensable.
Un tipus dentrenament mixt, combinant el treball aeròbic i anaeròbic amb una despesa alta denergia (consumint moltes calories) és el millor per perdre pes. Daquesta forma podem afirmar que la pràctica regular dexercici físic de resistència o de força muscular es relaciona amb una disminució efectiva de la quantitat de greix corporal. Ara bé, la combinació del paràmetre anterior amb el seguiment duna alimentació adequada provoca uns resultats encara millors pel que fa a la reducció de greix del cos.
Per tant, podem concloure de forma clara que no hi ha fórmula màgica, sinó que un cop més el sentit comú simposa, ja que no podem obtenir res a canvi de res. Evidentment, cal fer un esforç doble. Duna banda, controlar la dieta. No podem pretendre res si al tornar del gimnàs ens fem un senyor sopar, perquè me lhe guanyat. El respecte per la dieta hi ha de ser en tot moment, i no cal ser un malalt o un maniàtic, però sí tenir el control de tot allò que ingerim. Daltra banda hem de practicar exercici físic, ja que això ens garanteix un munt de beneficis de cara a la reducció de greix corporal. Ja sé que requereix esforç, dedicació i temps, però també hi guanyem salut, benestar i autoestima.
Recorda, doncs, no per fer més abdominals tindràs menys mitxelins. Has de córrer, remar, pedalar, pujar escales... i menjar adequadament. Les grans fites requereixen grans esforços. Ànim!