Pa negre
Cercant més la qualitat que
la quantitat, la Generalitat
de Catalunya va canviar
el 2008 la seva política de
subvencions al cinema català
aportant gairebé 8 milions
deuros en la producció de
quatre pel·lícules en versió original en català. La primera a estrenar-se
ha estat Pa negre basada en la narrativa dEmili Teixidor.
Empès per la curiositat que mhavia despertat el seu tràiler i amb ganes de fer país, vaig anar a veure-la a les Gavarres. A la sala, per descomptat, érem quatre i el cabo. No es tracta duna gran producció de Hollywood i, a més, tenim el handicap que la versió original és en català. Sempre mha resultat força xocant lafirmació que les pel·lícules en català no agraden. Alguns fins i tot afirmen que el doblatge en català és deficient. Jo, francament, no ho entenc, i considero que la qualitat del doblatge en català i castellà és la mateixa. A més, cal tenir en compte que molts dels actors que doblen ho fan en ambdós idiomes. Penso que és una qüestió de costum, les sales comercials han exhibit sempre les seves pel·lícules en castellà i al públic li sobta si la pel·lícula es projecta en català. És un tema que em posa una mica nerviós i quan sento aquest comentari pel carrer em toca la moral, perquè si vivim en un país bilingüe les dues llengües han de tenir el seu respectiu espai i hauria de ser indiferent per a lespectador el idioma en què es projecta la pel·lícula.
Pa negre comença amb un inquietant assassinat del qual no obtenim resposta fins gairebé acabar la pel·lícula. La trama transcorre en la postguerra rural dun poble de linterior de Catalunya, en el si duna família desquerres que assumeix el seu paper de vençuda. El treball interpretatiu dels actors és excel·lent amb Roger Casamajor i Nora Navas com a protagonistes adults i Francesc Colomer i Marina Comas com a nens. La pel·lícula descriu les tensions existents entre la població després de la Guerra Civil, on la dreta exercia el seu paper de guanyador vers els vençuts, als quals calia vigilar i sotmetre. El protagonista principal és lAndreu, un nen que forja la seva personalitat en un món dadults farcit de mentires i oportunismes. La pel·lícula mostra escenes impactants com la dun carro caient per un precipici, un intent de violació, la castració dun home o la sala dexecucions duna presó. Tal com afirma el seu director, Agustí Villaronga, la pel·lícula vol aprofundir més en les emocions i vivències dels seus protagonistes que en el moment històric en què es desenvolupen. Un exemple daixò és lescena en què lAndreu aixeca una tassa de xocolata a la cuina de casa de la senyora Manubens, molt a poc a poc, intentant gaudir del moment sublim en què els seus llavis acaricien aquell dolç somniat sovint a les golfes del mas on viu. També esdevé subtil com el nen sacomiada de la seva mare amb una alenada sobre el vidre duna porta, desdibuixant-se la seva figura al contrallum del passadís que condueix a lexterior del col·legi.
No us en vull desvetllar més detalls i us animo que la vegeu. Després de Pa negre, sestrenen Herois, Eva i Bruc. Aquesta última, la més ambiciosa, amb un inversió de 5,5 milions deuros i amb la Universal com a distribuïdora. La seva exhibició ja està assegurada a Anglaterra, Alemanya i Rússia. El noi que interpreta el Timbaler del Bruc és Juan José Ballesta, el Bola. Per interpretar aquest personatge, lactor va estudiar català quatre mesos. Que tremolin els francesos!
Empès per la curiositat que mhavia despertat el seu tràiler i amb ganes de fer país, vaig anar a veure-la a les Gavarres. A la sala, per descomptat, érem quatre i el cabo. No es tracta duna gran producció de Hollywood i, a més, tenim el handicap que la versió original és en català. Sempre mha resultat força xocant lafirmació que les pel·lícules en català no agraden. Alguns fins i tot afirmen que el doblatge en català és deficient. Jo, francament, no ho entenc, i considero que la qualitat del doblatge en català i castellà és la mateixa. A més, cal tenir en compte que molts dels actors que doblen ho fan en ambdós idiomes. Penso que és una qüestió de costum, les sales comercials han exhibit sempre les seves pel·lícules en castellà i al públic li sobta si la pel·lícula es projecta en català. És un tema que em posa una mica nerviós i quan sento aquest comentari pel carrer em toca la moral, perquè si vivim en un país bilingüe les dues llengües han de tenir el seu respectiu espai i hauria de ser indiferent per a lespectador el idioma en què es projecta la pel·lícula.
Pa negre comença amb un inquietant assassinat del qual no obtenim resposta fins gairebé acabar la pel·lícula. La trama transcorre en la postguerra rural dun poble de linterior de Catalunya, en el si duna família desquerres que assumeix el seu paper de vençuda. El treball interpretatiu dels actors és excel·lent amb Roger Casamajor i Nora Navas com a protagonistes adults i Francesc Colomer i Marina Comas com a nens. La pel·lícula descriu les tensions existents entre la població després de la Guerra Civil, on la dreta exercia el seu paper de guanyador vers els vençuts, als quals calia vigilar i sotmetre. El protagonista principal és lAndreu, un nen que forja la seva personalitat en un món dadults farcit de mentires i oportunismes. La pel·lícula mostra escenes impactants com la dun carro caient per un precipici, un intent de violació, la castració dun home o la sala dexecucions duna presó. Tal com afirma el seu director, Agustí Villaronga, la pel·lícula vol aprofundir més en les emocions i vivències dels seus protagonistes que en el moment històric en què es desenvolupen. Un exemple daixò és lescena en què lAndreu aixeca una tassa de xocolata a la cuina de casa de la senyora Manubens, molt a poc a poc, intentant gaudir del moment sublim en què els seus llavis acaricien aquell dolç somniat sovint a les golfes del mas on viu. També esdevé subtil com el nen sacomiada de la seva mare amb una alenada sobre el vidre duna porta, desdibuixant-se la seva figura al contrallum del passadís que condueix a lexterior del col·legi.
No us en vull desvetllar més detalls i us animo que la vegeu. Després de Pa negre, sestrenen Herois, Eva i Bruc. Aquesta última, la més ambiciosa, amb un inversió de 5,5 milions deuros i amb la Universal com a distribuïdora. La seva exhibició ja està assegurada a Anglaterra, Alemanya i Rússia. El noi que interpreta el Timbaler del Bruc és Juan José Ballesta, el Bola. Per interpretar aquest personatge, lactor va estudiar català quatre mesos. Que tremolin els francesos!