El meu fill té un problema! No és un problema
A vegades quan el nostre fill no fa el que ha de fer, ens presenta
dilemes i no sabem ben bé com resoldrels, comença a inundar tot
el nostre pensament fins que arribem a identificar el problema
amb el nostre fill o alumne. Això és una greu situació que cal tenir
present i cal identificar tan aviat com sigui possible per no minvar-
li lautoestima, estigmatitzar-lo i, com es diu col·loquialment,
posar-li una etiqueta.
Cal delimitar i acotar les característiques del problema, és a dir, quines són les situacions, fets, etc. que ens són conflictius. Una vegada identificats, intervindrem de forma conscient i consegüent, és a dir, quan sabem quina és la situació que desencadena aquest sentiment que ens fa generalitzar-lo i tractar-lo com a un problema podrem buscar estratègies i mètodes per actuar i intervenir.
Com podem fer això? Cal tenir en compte les característiques del fill, les inquietuds i neguits, també saber ser creatius, és a dir, tenir alternatives variades i diverses per sorprendrel en les nostres actuacions. Els nens acostumen a ser molt observadors i de seguida saben com actuarem, és a dir, que abans que responguem ja saben quina serà la nostra resposta, per aquest motiu sabran que intentem treure lestigma i pot ser que primer senfadin, amb tot el dret, però el pas següent és valorar el nen per les seves aptituds i no les seves mancances, i si cal anem més enllà buscant ajuda en professionals i que ells ens ajudin perquè deixi de passar això.
Cal delimitar i acotar les característiques del problema, és a dir, quines són les situacions, fets, etc. que ens són conflictius. Una vegada identificats, intervindrem de forma conscient i consegüent, és a dir, quan sabem quina és la situació que desencadena aquest sentiment que ens fa generalitzar-lo i tractar-lo com a un problema podrem buscar estratègies i mètodes per actuar i intervenir.
Com podem fer això? Cal tenir en compte les característiques del fill, les inquietuds i neguits, també saber ser creatius, és a dir, tenir alternatives variades i diverses per sorprendrel en les nostres actuacions. Els nens acostumen a ser molt observadors i de seguida saben com actuarem, és a dir, que abans que responguem ja saben quina serà la nostra resposta, per aquest motiu sabran que intentem treure lestigma i pot ser que primer senfadin, amb tot el dret, però el pas següent és valorar el nen per les seves aptituds i no les seves mancances, i si cal anem més enllà buscant ajuda en professionals i que ells ens ajudin perquè deixi de passar això.