El triatló
Fa tres o quatre setmanes, abans que fes la competició, em
vaig assabentar per una font totalment fiable que Manuel
Nogales faria un Iron Man. Només de sentir-ho em vaig quedar
impressionat. Després, vaig veure al diari digital de la Revista
Cambrils que lhavia completat tot. Enhorabona de tot cor. Fer
una gesta com aquesta requereix duna bona preparació física,
però potser és més important tenir una mentalitat perfecta
que permeti desenvolupar i controlar totes les exigències que
poden sorgir en una competició que pot arribar a durar tretze
o catorze hores, i això no és fàcil.
El triatló és una modalitat esportiva que engloba tres proves seguides de resistència, que són natació, ciclisme i cursa a peu. Lordre és lanterior i el cronòmetre no satura durant tot el temps que dura la competició.
Evidentment, preparar una competició on shan de nedar 3.800 metres (són 152 piscines), seguidament fer 180 quilòmetres en bicicleta i acabar amb més de 42 quilòmetres corrent no és fàcil, però el Manuel ens ha demostrat a tots que és possible.
Potser no cal plantejar-se un Iron Man, però per què no un triatló? Les modalitats són força variades i pot constituir un repte molt interessant de cara a donar variació als nostres entrenaments.
Segons he sentit darrerament, sembla que a Cambrils sestà preparant o posant en marxa un club de triatló. Si sarriba a constituir, serà una bona plataforma per organitzar entrenaments, desplaçaments, participacions, etc.
Tenir una bona preparació física per afrontar un triatló en la modalitat sprint, per exemple, no és cap cosa de laltre món, ja que estem parlant de 750 metres nedant (30 piscines), 20 quilòmetres en bici i 5 quilòmetres de cursa a peu. Jo conec molta gent que en les seves rutines de piscina, bici o córrer, supera clarament aquestes distàncies. Laspecte més interessant està en trobar un punt de motivació per combinar-les les tres. Tenim un munt dinstal·lacions que permeten fer aquests entrenaments i a més quan fa bon temps tenim un mar perfecte per nedar i entrenar allí.
Combinar tres daquestes proves pot donar una variació a lentrenament i pot fer que aquell corredor comenci a apropar- se a la piscina i a nedar, canviant els grups musculars i diversificant el seu entrenament. El mateix passarà si ets ciclista, tant pel fet de córrer com de nedar. El nedador potser és el que ho tindrà millor, ja que la prova més tècnica la tindrà ja molt superada.
Una de les claus dun triatló és tenir cura de tot el material necessari, que estigui tot homologat i que et permeti afrontar una competició. Aquest és un dels aspectes que un club pot assessorar millor i seria de gran ajuda que fos així. Un altre apartat molt important és la transició, és a dir, els moments de pas duna prova a laltra. Són moments on shan de tenir en compte petits detalls per tal de minimitzar el fet de perdre temps. És un temps que compta i que sha de reduir al màxim.
En la transició no només sha de tenir en compte la preparació del material sinó que també sha de pensar en el canvi brutal de grups musculars després de portar un temps llarg de treball físic continuat. Posar-se a la bicicleta després dhaver nedat no és gens fàcil, però la sensació de tenir cames de fusta al posar-se a córrer després dhaver anat en bici resulta encara més curiosa. Ens hem de prendre temps dadaptació i sobretot preparar aquestes transicions en els entrenaments.
Tampoc no cal que tothom competeixi en un triatló, però penso que és una combinació molt bona de treball de resistència i de força, resistència que pot omplir-nos quatre o cinc sessions a la setmana diversificant entrenaments i fent-nos estar en una forma millor, trencant la rutina habitual que de vegades no ens deixa progressar ni millorar.
Gràcies, Manuel. Ets un element de motivació molt bo per a molta gent daquest poble. Segueix donant exemple. Ànims!
El triatló és una modalitat esportiva que engloba tres proves seguides de resistència, que són natació, ciclisme i cursa a peu. Lordre és lanterior i el cronòmetre no satura durant tot el temps que dura la competició.
Evidentment, preparar una competició on shan de nedar 3.800 metres (són 152 piscines), seguidament fer 180 quilòmetres en bicicleta i acabar amb més de 42 quilòmetres corrent no és fàcil, però el Manuel ens ha demostrat a tots que és possible.
Potser no cal plantejar-se un Iron Man, però per què no un triatló? Les modalitats són força variades i pot constituir un repte molt interessant de cara a donar variació als nostres entrenaments.
Segons he sentit darrerament, sembla que a Cambrils sestà preparant o posant en marxa un club de triatló. Si sarriba a constituir, serà una bona plataforma per organitzar entrenaments, desplaçaments, participacions, etc.
Tenir una bona preparació física per afrontar un triatló en la modalitat sprint, per exemple, no és cap cosa de laltre món, ja que estem parlant de 750 metres nedant (30 piscines), 20 quilòmetres en bici i 5 quilòmetres de cursa a peu. Jo conec molta gent que en les seves rutines de piscina, bici o córrer, supera clarament aquestes distàncies. Laspecte més interessant està en trobar un punt de motivació per combinar-les les tres. Tenim un munt dinstal·lacions que permeten fer aquests entrenaments i a més quan fa bon temps tenim un mar perfecte per nedar i entrenar allí.
Combinar tres daquestes proves pot donar una variació a lentrenament i pot fer que aquell corredor comenci a apropar- se a la piscina i a nedar, canviant els grups musculars i diversificant el seu entrenament. El mateix passarà si ets ciclista, tant pel fet de córrer com de nedar. El nedador potser és el que ho tindrà millor, ja que la prova més tècnica la tindrà ja molt superada.
Una de les claus dun triatló és tenir cura de tot el material necessari, que estigui tot homologat i que et permeti afrontar una competició. Aquest és un dels aspectes que un club pot assessorar millor i seria de gran ajuda que fos així. Un altre apartat molt important és la transició, és a dir, els moments de pas duna prova a laltra. Són moments on shan de tenir en compte petits detalls per tal de minimitzar el fet de perdre temps. És un temps que compta i que sha de reduir al màxim.
En la transició no només sha de tenir en compte la preparació del material sinó que també sha de pensar en el canvi brutal de grups musculars després de portar un temps llarg de treball físic continuat. Posar-se a la bicicleta després dhaver nedat no és gens fàcil, però la sensació de tenir cames de fusta al posar-se a córrer després dhaver anat en bici resulta encara més curiosa. Ens hem de prendre temps dadaptació i sobretot preparar aquestes transicions en els entrenaments.
Tampoc no cal que tothom competeixi en un triatló, però penso que és una combinació molt bona de treball de resistència i de força, resistència que pot omplir-nos quatre o cinc sessions a la setmana diversificant entrenaments i fent-nos estar en una forma millor, trencant la rutina habitual que de vegades no ens deixa progressar ni millorar.
Gràcies, Manuel. Ets un element de motivació molt bo per a molta gent daquest poble. Segueix donant exemple. Ànims!