Opinió

La senyora Carme Cros, la bici i la furgoneta

La veritat que mai m’hagués pensat que seria notícia que jo anés en bici o que tingués una furgoneta. I menys que això passés en el decurs d’un Ple municipal on es parlava dels Pressupostos municipals.
 
Però tractant-se de la sra Carme Cros, del PP de Cambrils, la cosa és diferent: ja estem acostumats a la seva agressivitat i darrerament s’ha passat als atacs personals que treu quan se li esgoten els arguments polítics. Per això quan es va despenjar acusant-me de què el futur és anar en bici però jo en realitat vaig en furgoneta, no em va sorprendre.

Miri, sra. Cros: quan la gent escolta aquestes paraules, somriu perquè les troba ridícules i fora de to. Somriu perquè molta gent sap que el regidor Salvador Matas es desplaça dins de Cambrils en bicicleta des de fa molts anys i per tant predica allò que practica (no com altres). Somriu perquè cada cop més gent a Cambrils i arreu d’Europa (i del món) va en bici i resulta que no ningú els ho ha imposat sinó que ho fan per convenciment. I somriu perquè tenir una furgoneta no és cap crim, sigui la meva, que tinc per fer sortides i dormir a dintre o qualsevol altre. Es un pecat que m’agradi la muntanya i la natura? Crec que no. Contamina molt? Doncs suposo que com totes, encara que a la meva furgoneta sempre hi poso biodièsel.
Miri sra. Cros, no sé quins cotxes té vostè (seria bo que ho expliqués a la ciutadania), però em sento orgullós d’anar en bici i de tenir una furgoneta; suposo que la seva intenció era posar-me en contradicció entre el que dic i el que faig: doncs no, faig el que dic i dic el que faig.

És més, crec que si tots anéssim sempre que fos possible en bici per la nostra ciutat  i reservéssim el cotxe (o furgoneta) per als viatges, les nostres ciutats serien molt més agradables i la contaminació baixaria molt.
Igual que baixaria si el transport públic fos més utilitzat, si hi hagués més freqüència en trens i busos, si es fes d’una vegada el TRAMCAMP. O si s’impulsés de debò el cotxe elèctric. Són mesures que el meu partit ICV ha defensat des de sempre i que jo comparteixo i practico. Mesures que creen ocupació i que serveixen per reduir la nostra dependència envers el petroli.
Miri sra Cros: No ofèn qui vol sinó qui pot. I vostè amb el seu estil agressiu, sota pretext de diferències de dreta–esquerra, no sap veure que les persones són també importants i que s’han de respectar. Que una cosa és el debat polític i una altra són les persones.
 
Un dia es despenja criticant a una persona que es presenta lícitament a unes oposicions i les guanya; un altre dia expulsa  a un regidor del seu grup municipal; un altre es baralla amb els membres del Consell Comarcal;...
sra. Cros: podríem seguir, però no val la pena. Malgrat sempre he volgut mantenir el respecte i unes relacions personals cordials amb els regidors d’altres partits, dins de les lògiques discrepàncies polítiques, malgrat uns siguin de dretes i altres d’esquerres, amb vostè aquesta relació és impossible. Espero que canviï aquesta actitud agressiva i deixi els atacs personals, que són el recurs de qui no té arguments de pes.