Democràcia: participació o entreteniment
Un dubte em ronda pel cap des del passat 27 d'octubre de 2009, quan a Cambrils el PSC i el PP van votar en contra d'una moció per donar suport a qualsevol "iniciativa que sorgeixi des de les entitats cíviques locals per a la celebració d'una consulta popular per a la independència de Catalunya".
ERC, CIU i la PLIC hi van votar a favor. El regidor Joan Mas es va absentar i ICV es va abstenir amb una curiosa
explicació: "l'Estatut i l'estat federal ha de ser el punt de trobada dels catalans, encara que el camí estigui farcit de dificultats". I dic curiosa perquè, si bé entenc el seu punt de vista, el foment de la participació comporta que la gent pugui participar. I és una mica contradictori que els que més fomenten la participació al seu programa electoral, després votin en contra o s'abstenen que la gent pugui opinar -i ja no diguem decidir!-.
El passat 22 de febrer la iniciativa Barcelona Decideix es va presentar a Madrid, a càrrec de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, que va mostrar el seu suport a la consulta: «Com a súbdit del Regne d'Espanya, aplaudeixo i dono suport a aquesta iniciativa, per dos fets clau: la sentència del Tribunal Constitucional que fa incompatible la noció de nació catalana amb la Constitució espanyola, i la recent sentència del Tribunal Suprem que invalida la política educativa catalana, una política escollida lliurement i democràticament pels representants del poble català al seu Parlament. Aquests dos fets són suficients perquè el poble català es plantegi quina relació vol tenir amb el Regne d'Espanya».
I jo em pregunto, si els demòcrates madrilenys recolzen que els catalans puguem decidir, en base a què ens neguen aquest dret els partits que es fan dir catalans, liberals (PP) i progressistes (PSC)?. Però la pregunta que em vaig fer el 27 d'octubre del 2009 va ser: Què vol dir participació per aquesta gent?. I de seguida entendreu el perquè.
Fa uns quants anys, quan manava CiU a l'Ajuntament, hi havia a Cambrils un grup de joves que s'autoanomenava progressista on alguns membres del GEPEC hi vam anar a algunes reunions.
Una de les activitats que vam realitzar conjuntament amb moltes altres entitats va ser la consulta sobre el 0'7% on, aprofitant unes eleccions legals, es va fer una consulta al·legal a la ciutadania sobre la necessitat de destinar el 0,7% al desenvolupament del Tercer Món. Ja llavors van sortir els advocats de l'Estat dient si la consulta era il·legal, i que si les urnes havien d'estar a no sé quants metres dels col·legis electorals. Vist amb perspectiva suposo que per alguns progressistes reaccionaris podem fer una consulta sobre si volem o no destinar un 0'7% del PIB al Tercer Món, però no sobre si volem seguir pagant un 10% del PIB a Espanya.
Recordo que membres del GEPEC, de les Dones Amunt, i d'altres entitats que no recordo, vam participar en el recompte com a entitats neutrals. I que el grup de joves progressistes estava a les urnes "al·legals". Com anècdota em quedo quan un d'aquest joves que mai va deixar anar una paraula en català explicava com s'havia enfrontat a un ciutadà que no havia volgut votar cridant-li: "!Eres un fatxa!". Llavors em vaig adonar que el concepte fatxa i demòcrata no per tothom és el mateix.
Però el més interessant és que 3 d'aquests joves que tan activament van organitzar aquesta consulta ciutadana van evolucionar i l'octubre del 2009 eren regidors del PSC i votaven en contra de donar suport a una consulta ciutadana, que a part de la justificació que explicava el catedràtic de Madrid jo hi afegiria els 22.000 milions d'Euros -90 a Cambrils- que cada any Espanya espolia a Catalunya. Espoliació i no solidaritat, ja que com adverteix la mateixa FUNCAS (Fundación de las Cajas de Ahorros) després de fer les transferències econòmiques, Catalunya passa a ser la novena CCAA en renta familiar (ppa) sent la quarta CCAA en PIB per càpita. És a dir: no és que les regions riques ajudin a les més pobres, sinó que el sistema espanyol de transferències econòmiques fa que les que generen més renda acabin sent menys riques que les que reben diners per ser més pobres. Aquest sistema és el que per alguns és Garantia de Progrés, el que no diuen és per qui.
Bé, la consulta sobre la independència es va fer amb la participació de més de 2000 cambrilencs que votaren SI. No obstant a mi em va quedar el dubte de si la participació per aquests 3 regidors ha de ser una forma d'entreteniment per decidir coses que no porten enlloc, si és una forma d'erosionar el poder des de l'oposició, si la gent ha de poder opinar sobre allò que a ells els interessa, o si el seu pensament havia mutat per contacte amb el poder.
Cal recordar també, que en aquesta legislatura, d'un procés -l'Agenda 21- que va costar més de 20 milions de les antigues pessetes, i que havia de facilitar una participació continua per part de la ciutadania no s'ha fet cap reunió. És a dir que el seguiment del PALS (Pla d'Acció Local per la Sostenibilitat) ha quedat bloquejat per la ciutadania.
Però ara que venen les eleccions començo a estar una mica espantat, perquè veig que l'increment de participació i transparència, o la millora de les finances municipals seran les apostes de diferents partits, però d'una manera tan vaga que no és que et venguin gat per llebre, és que et donen una sopa amb trocets que no saps si són carn o peix, tofu o proteïnes sintetitzades.
Jo trobaria molt interessant que es faci una consulta ciutadana sobre el color de les llambordes, però donat que la participació és molt cara, tant en temps pels ciutadans com també en diners, posats a preguntar, m'agradaria més que em demanessin si estic d'acord que em pugin l'IBI un 7% per mantenir els actuals serveis o si prefereixo retallar-ne algun. Lògicament si algun partit ho té clar ho pot posar clarament al programa: pujarem l'IBI un 100% i així en 10 anys pagarem solidàriament el magnífic deute que els governants han creat. I si aquest partit guanya, ningú es podrà sentir enganyat quan li rasquin la butxaca.
Sí, seria meravellós que els partits diguessin exactament com variaran els impostos per tirar endavant el seu programa, o com variaran els serveis per no apujar els impostos, o si seguiran hipotecant el poble i passaran el mort -el deute- a qui vingui darrera. En aquest cas anar a votar seria una forma de participar en decidir allò que ens interessa. Però com que la majoria de partits aplicaran els consells del Cardenal Mazzarino que el teu discurs es pugui interpretar tant en un sentit com en l'altre, i que ningú el pugui resoldre" la majoria d'ofertes polítiques no explicaran res concret al ciutadà, simplement propostes que a tothom li puguin agradar però que mai puguin fer entendre què li costaran si la força que vota és elegida. Així que estaria bé que si les propostes en l'àmbit de l'estabilització pressupostaria són d'allò més confuses, les que es facin en l'àmbit de la participació siguin més concretes, i que d'una manera o altre el ciutadà pugui decidir què li costarà tot plegat.
El passat 22 de febrer la iniciativa Barcelona Decideix es va presentar a Madrid, a càrrec de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, que va mostrar el seu suport a la consulta: «Com a súbdit del Regne d'Espanya, aplaudeixo i dono suport a aquesta iniciativa, per dos fets clau: la sentència del Tribunal Constitucional que fa incompatible la noció de nació catalana amb la Constitució espanyola, i la recent sentència del Tribunal Suprem que invalida la política educativa catalana, una política escollida lliurement i democràticament pels representants del poble català al seu Parlament. Aquests dos fets són suficients perquè el poble català es plantegi quina relació vol tenir amb el Regne d'Espanya».
I jo em pregunto, si els demòcrates madrilenys recolzen que els catalans puguem decidir, en base a què ens neguen aquest dret els partits que es fan dir catalans, liberals (PP) i progressistes (PSC)?. Però la pregunta que em vaig fer el 27 d'octubre del 2009 va ser: Què vol dir participació per aquesta gent?. I de seguida entendreu el perquè.
Fa uns quants anys, quan manava CiU a l'Ajuntament, hi havia a Cambrils un grup de joves que s'autoanomenava progressista on alguns membres del GEPEC hi vam anar a algunes reunions.
Una de les activitats que vam realitzar conjuntament amb moltes altres entitats va ser la consulta sobre el 0'7% on, aprofitant unes eleccions legals, es va fer una consulta al·legal a la ciutadania sobre la necessitat de destinar el 0,7% al desenvolupament del Tercer Món. Ja llavors van sortir els advocats de l'Estat dient si la consulta era il·legal, i que si les urnes havien d'estar a no sé quants metres dels col·legis electorals. Vist amb perspectiva suposo que per alguns progressistes reaccionaris podem fer una consulta sobre si volem o no destinar un 0'7% del PIB al Tercer Món, però no sobre si volem seguir pagant un 10% del PIB a Espanya.
Recordo que membres del GEPEC, de les Dones Amunt, i d'altres entitats que no recordo, vam participar en el recompte com a entitats neutrals. I que el grup de joves progressistes estava a les urnes "al·legals". Com anècdota em quedo quan un d'aquest joves que mai va deixar anar una paraula en català explicava com s'havia enfrontat a un ciutadà que no havia volgut votar cridant-li: "!Eres un fatxa!". Llavors em vaig adonar que el concepte fatxa i demòcrata no per tothom és el mateix.
Però el més interessant és que 3 d'aquests joves que tan activament van organitzar aquesta consulta ciutadana van evolucionar i l'octubre del 2009 eren regidors del PSC i votaven en contra de donar suport a una consulta ciutadana, que a part de la justificació que explicava el catedràtic de Madrid jo hi afegiria els 22.000 milions d'Euros -90 a Cambrils- que cada any Espanya espolia a Catalunya. Espoliació i no solidaritat, ja que com adverteix la mateixa FUNCAS (Fundación de las Cajas de Ahorros) després de fer les transferències econòmiques, Catalunya passa a ser la novena CCAA en renta familiar (ppa) sent la quarta CCAA en PIB per càpita. És a dir: no és que les regions riques ajudin a les més pobres, sinó que el sistema espanyol de transferències econòmiques fa que les que generen més renda acabin sent menys riques que les que reben diners per ser més pobres. Aquest sistema és el que per alguns és Garantia de Progrés, el que no diuen és per qui.
Bé, la consulta sobre la independència es va fer amb la participació de més de 2000 cambrilencs que votaren SI. No obstant a mi em va quedar el dubte de si la participació per aquests 3 regidors ha de ser una forma d'entreteniment per decidir coses que no porten enlloc, si és una forma d'erosionar el poder des de l'oposició, si la gent ha de poder opinar sobre allò que a ells els interessa, o si el seu pensament havia mutat per contacte amb el poder.
Cal recordar també, que en aquesta legislatura, d'un procés -l'Agenda 21- que va costar més de 20 milions de les antigues pessetes, i que havia de facilitar una participació continua per part de la ciutadania no s'ha fet cap reunió. És a dir que el seguiment del PALS (Pla d'Acció Local per la Sostenibilitat) ha quedat bloquejat per la ciutadania.
Però ara que venen les eleccions començo a estar una mica espantat, perquè veig que l'increment de participació i transparència, o la millora de les finances municipals seran les apostes de diferents partits, però d'una manera tan vaga que no és que et venguin gat per llebre, és que et donen una sopa amb trocets que no saps si són carn o peix, tofu o proteïnes sintetitzades.
Jo trobaria molt interessant que es faci una consulta ciutadana sobre el color de les llambordes, però donat que la participació és molt cara, tant en temps pels ciutadans com també en diners, posats a preguntar, m'agradaria més que em demanessin si estic d'acord que em pugin l'IBI un 7% per mantenir els actuals serveis o si prefereixo retallar-ne algun. Lògicament si algun partit ho té clar ho pot posar clarament al programa: pujarem l'IBI un 100% i així en 10 anys pagarem solidàriament el magnífic deute que els governants han creat. I si aquest partit guanya, ningú es podrà sentir enganyat quan li rasquin la butxaca.
Sí, seria meravellós que els partits diguessin exactament com variaran els impostos per tirar endavant el seu programa, o com variaran els serveis per no apujar els impostos, o si seguiran hipotecant el poble i passaran el mort -el deute- a qui vingui darrera. En aquest cas anar a votar seria una forma de participar en decidir allò que ens interessa. Però com que la majoria de partits aplicaran els consells del Cardenal Mazzarino que el teu discurs es pugui interpretar tant en un sentit com en l'altre, i que ningú el pugui resoldre" la majoria d'ofertes polítiques no explicaran res concret al ciutadà, simplement propostes que a tothom li puguin agradar però que mai puguin fer entendre què li costaran si la força que vota és elegida. Així que estaria bé que si les propostes en l'àmbit de l'estabilització pressupostaria són d'allò més confuses, les que es facin en l'àmbit de la participació siguin més concretes, i que d'una manera o altre el ciutadà pugui decidir què li costarà tot plegat.