Promoció turística
Els últims dies de gener sha parlat molt de la promoció turística de Cambrils, tant per la presència al certamen Fitur, a Madrid, com per la inclusió de la ciutat de Reus en la iniciativa de promoció conjunta que fa un temps van començar Cambrils, Salou i Vila-seca. Les cròniques periodístiques informen que lespai daquest peculiar quadripartit a Fitur ha cridat molt latenció i ha estat molt utilitzat pels professionals del sector que han acudit a la fira, cosa que segurament deu figurar entre els objectius que les institucions es marquen quan decideixen participar-hi. És prematur fer valoracions sobre lencert de lactual línia de promoció conjunta amb els nostres veïns, tot i que la intuïció porta a pensar que és encertada. La unió fa la força, diuen, i més en un mercat tan globalitzat i competitiu com és el sector turístic. Però sí que val la pena posar damunt la taula algunes reflexions a tenir en compte a lhora de prendre les decisions.
Al voltant del món del turisme, com la resta de sectors econòmics, shi pot trobar un ampli estol dassessors, consultors i experts que, des de posicions teòriques o bé amb una bona experiència, no dubten a proposar noves estratègies. Sovint lhabilitat dels seus plantejaments troba bona recepció en uns administradors públics amb voluntat de canviar el que shan trobat en herència en accedir al càrrec, bé per demostrada ineficàcia del que sha fet, bé per ganes de deixar empremta personal.
El món canvia, i amb el canvi arriba el progrés. Però també és cert que canviar lobjectiu i lestratègia cada dos per tres, o cada quatre anys, si voleu, no és la millor manera per rendibilitzar inversions, que no són barates precisament, ni per aconseguir els objectius fixats. En poques paraules, que el món del turisme vol constància en les seves actuacions, i que segurament és preferible apostar amb continuïtat per una idea acceptable encara que no brillant, que arraconar un projecte, per molt brillant que sigui, abans dhaver-li donat temps a quallar.
És indispensable, doncs, un pla dactuació a mig o llarg termini, i evitar els cops de timó que sovint provoquen els canvis de persones al capdavant de les institucions. Això no significa que no hi pugui haver un impuls personal per part del regidor o regidora de torn, al qual no només hi té dret sinó que hi està obligat, però sense perdre de vista uns objectius i principis generals que haurien de sorgir dun gran pacte no només entre les forces polítiques sinó també amb els empresaris turístics locals. El pacte polític és indispensable per evitar les sotragades derivades dels freqüents, i sovint traumàtics, canvis de majories que tant hem patit a Cambrils. Aconseguir aquest acord és responsabilitat de tots els partits, però segurament correspon al govern plantejar-lo amb generositat. I el millor moment per fer-ho és en condicions destabilitat política, sense urgències electorals ni comptes pendents.
Més enllà de les aspiracions partidistes particulars, és recomanable que un municipi tingui una moderada continuïtat de les polítiques i dels equips governants. Tanmateix, per molta estabilitat que hi hagi, arribarà un dia en què hi haurà canvi daires. Fins i tot, és saludable i recomanable. Cal estar preparats per al dia en què sobriran les finestres i el nou vent sho endurà tot. Lúnica manera de prevenir-ho és un pacte entre polítics i sector que estableixi el model turístic que volem per al poble. I, naturalment, voluntat de respectar-lo quan arribi el moment. Però això ja no depèn dun paper firmat sinó de la talla ètica de les persones que lhagin daplicar.
Al voltant del món del turisme, com la resta de sectors econòmics, shi pot trobar un ampli estol dassessors, consultors i experts que, des de posicions teòriques o bé amb una bona experiència, no dubten a proposar noves estratègies. Sovint lhabilitat dels seus plantejaments troba bona recepció en uns administradors públics amb voluntat de canviar el que shan trobat en herència en accedir al càrrec, bé per demostrada ineficàcia del que sha fet, bé per ganes de deixar empremta personal.
El món canvia, i amb el canvi arriba el progrés. Però també és cert que canviar lobjectiu i lestratègia cada dos per tres, o cada quatre anys, si voleu, no és la millor manera per rendibilitzar inversions, que no són barates precisament, ni per aconseguir els objectius fixats. En poques paraules, que el món del turisme vol constància en les seves actuacions, i que segurament és preferible apostar amb continuïtat per una idea acceptable encara que no brillant, que arraconar un projecte, per molt brillant que sigui, abans dhaver-li donat temps a quallar.
És indispensable, doncs, un pla dactuació a mig o llarg termini, i evitar els cops de timó que sovint provoquen els canvis de persones al capdavant de les institucions. Això no significa que no hi pugui haver un impuls personal per part del regidor o regidora de torn, al qual no només hi té dret sinó que hi està obligat, però sense perdre de vista uns objectius i principis generals que haurien de sorgir dun gran pacte no només entre les forces polítiques sinó també amb els empresaris turístics locals. El pacte polític és indispensable per evitar les sotragades derivades dels freqüents, i sovint traumàtics, canvis de majories que tant hem patit a Cambrils. Aconseguir aquest acord és responsabilitat de tots els partits, però segurament correspon al govern plantejar-lo amb generositat. I el millor moment per fer-ho és en condicions destabilitat política, sense urgències electorals ni comptes pendents.
Més enllà de les aspiracions partidistes particulars, és recomanable que un municipi tingui una moderada continuïtat de les polítiques i dels equips governants. Tanmateix, per molta estabilitat que hi hagi, arribarà un dia en què hi haurà canvi daires. Fins i tot, és saludable i recomanable. Cal estar preparats per al dia en què sobriran les finestres i el nou vent sho endurà tot. Lúnica manera de prevenir-ho és un pacte entre polítics i sector que estableixi el model turístic que volem per al poble. I, naturalment, voluntat de respectar-lo quan arribi el moment. Però això ja no depèn dun paper firmat sinó de la talla ètica de les persones que lhagin daplicar.