Els papers de les golfes
Han hagut de passar vint-i-sis anys perquè el Centre dEstudis Cambrilencs, creat lany 1979 per un grup dentusiastes de la història local, tragués a la llum la seva primera publicació. Un cop vist el resultat, en una edició exquisida, lespera ha valgut la pena. El primer volum del Diplomatari de Cambrils no es tracta duna monografia dhistòria, sinó duna font secundària o intermèdia. És a dir, lobra realitza els passos de cerca, selecció, transcripció i traducció de diversos documents medievals conservats en arxius, cosa que facilita enormement el treball posterior dels estudiosos que hauran dinterpretar aquestes fonts dins dun context adequat segons el tema destudi. La tasca de trobar documentació referent a Cambrils de les èpoques més antigues és àrdua: normalment cal recórrer als de fons reials, notarials i eclesiàstics dels grans arxius de Tarragona, Barcelona o Madrid. Malauradament, una bona part del fons municipal de Cambrils es va perdre sota les flames arran de lentrada dels carlins a la població el juliol de 1874, fet que ha impossibilitat el coneixement històric de molts aspectes de la vida local.
Però la nostra vila disposa dun altre patrimoni documental molt ric, encara no avaluat ni estudiat com es mereix. Es tracta dels papers vells de les cases, dels arxius particulars i privats que moltes famílies guarden a les calaixeres i golfes (això, si els papers no han acabat al foc), a vegades de manera curosa i, en altres casos, amb el perill latent de fer-se malbé. Hi podríem trobar manuscrits, dietaris i quaderns de notes que ens informarien sobre aspectes de la vida quotidiana, esdeveniments i costums. Els manuscrits de Serra i Dalmau o Carles Clanxet són bons exemples a casa nostra, ben estudiats però encara no publicats. Els llibres de comptes, daltra banda, ens proporcionarien dades sobre aspectes econòmics: conreus, feines agrícoles, salaris i preus, comerç O els documents dels mestres, metges, apotecaris, notaris, etc. Encara més: la correspondència pot servir per estudiar la mentalitat duna època, tal com sha fet, per exemple, amb la família Moragas de Valls. Els llibres antics, quaderns escolars, fulletons, obres de teatre i altres impresos són útils per fer història de leducació, de loci i lesport, de la cultura i de tants altres temes. També són molt importants les fotografies, un recurs utilitzat a bastament pels nostres historiadors. Finalment, cal fer esment de la documentació generada per col·lectius que, per un motiu o un altre, ha anat a parar a mans de particulars. Es tractaria de fons de societats i entitats, confraries, empreses, escoles i partits polítics. Qui sap les sorpreses que ens oferiria tot aquest volum documental inèdit!
Cal prendre consciència de la significació dels documents familiars, conservar-los i saber valorar-los com a patrimoni intangible. En els papers de les golfes està escrita la història de les famílies i, de retruc, de la societat local. La possibilitat daccedir-hi, sigui en origen o en algun dipòsit institucional, en permetria la consulta i lestudi per historiadors preparats per treballar científicament aquesta documentació i per garantir el respecte i lanonimat de les dades nominals. Els resultats de les recerques serien de gran utilitat per conèixer alguns aspectes històrics i culturals de la societat cambrilenca, als quals no es pot arribar daltra manera.
Però la nostra vila disposa dun altre patrimoni documental molt ric, encara no avaluat ni estudiat com es mereix. Es tracta dels papers vells de les cases, dels arxius particulars i privats que moltes famílies guarden a les calaixeres i golfes (això, si els papers no han acabat al foc), a vegades de manera curosa i, en altres casos, amb el perill latent de fer-se malbé. Hi podríem trobar manuscrits, dietaris i quaderns de notes que ens informarien sobre aspectes de la vida quotidiana, esdeveniments i costums. Els manuscrits de Serra i Dalmau o Carles Clanxet són bons exemples a casa nostra, ben estudiats però encara no publicats. Els llibres de comptes, daltra banda, ens proporcionarien dades sobre aspectes econòmics: conreus, feines agrícoles, salaris i preus, comerç O els documents dels mestres, metges, apotecaris, notaris, etc. Encara més: la correspondència pot servir per estudiar la mentalitat duna època, tal com sha fet, per exemple, amb la família Moragas de Valls. Els llibres antics, quaderns escolars, fulletons, obres de teatre i altres impresos són útils per fer història de leducació, de loci i lesport, de la cultura i de tants altres temes. També són molt importants les fotografies, un recurs utilitzat a bastament pels nostres historiadors. Finalment, cal fer esment de la documentació generada per col·lectius que, per un motiu o un altre, ha anat a parar a mans de particulars. Es tractaria de fons de societats i entitats, confraries, empreses, escoles i partits polítics. Qui sap les sorpreses que ens oferiria tot aquest volum documental inèdit!
Cal prendre consciència de la significació dels documents familiars, conservar-los i saber valorar-los com a patrimoni intangible. En els papers de les golfes està escrita la història de les famílies i, de retruc, de la societat local. La possibilitat daccedir-hi, sigui en origen o en algun dipòsit institucional, en permetria la consulta i lestudi per historiadors preparats per treballar científicament aquesta documentació i per garantir el respecte i lanonimat de les dades nominals. Els resultats de les recerques serien de gran utilitat per conèixer alguns aspectes històrics i culturals de la societat cambrilenca, als quals no es pot arribar daltra manera.