Com fer fracassar una sèrie televisiva
La programació televisiva és fonamental per a una cadena de televisió. Estratègies com ara el traspàs daudiències (és a dir, posar seguits dos programes que sadrecin a un públic objectiu similar perquè laudiència dun programa ens passi a laltre), o altres com ara avançar cinc minuts linformatiu per tal que laudiència senganxi al nostre telediari i ja shi quedi, ens permeten que la gent quedi connectada al nostre canal. Això es tradueix en un major share i, per tant, col·locarà el nostre programa en millors condicions per aconseguir publicitat.
Els programadors, doncs, són persones que fan autèntics estudis per tal daconseguir la preuada audiència. Fins aquí tot molt lògic. Ara bé, què passa quan totes les estratègies ens condueixen al fracàs dun programa? Mexplicaré millor. Fins aquesta temporada jo era una fan de ladvocat Nick Fallin, nom de ficció del protagonista dEl guardià, sèrie televisiva que, en principi, emet TV3 els dimecres a partir de les deu de la nit. I dic en principi, perquè mai saps si dimecres semetrà o no la sèrie. Sembla, doncs, que els programadors de TV3 shagin proposat que espectadors com jo (algunes amigues mhan confessat que també els ha passat el mateix) deixem de veure la sèrie. Tot plegat, suposo, ha beneficiat daltres sèries de ficció que semeten (i aquestes de forma continuada) a Antena 3 (Aquí no hay quien viva) i Tele 5 (Los Serrano). Així doncs, quan arriba el dimecres no saps mai si emetran El guardià o qualsevol partit de la Copa del Rei, o qualsevol altre programa que TV3 no sàpiga on col·locar. Reportatges de prestigi i de gran interès són col·locats en aquesta franja, cosa que em sembla perfecta, sempre que tinguin una continuïtat en el temps. Però el que no és lògic és no emetre la sèrie una setmana i a la següent sí, i a més tenint en compte que laudiència dun partit de futbol, dun documental o duna sèrie de ficció són potencialment molt diferents.
La situació sagreuja si es tenen en compte les característiques pròpies de la sèrie El guardià que no són les mateixes que altres colobrots televisius com ara El cor de la ciutat, que el pots començar a veure pel capítol 1.500 i als deu minuts coneixes perfectament els personatges i les principals trames. Aquí, en canvi, quan després dun mes tornes a veure El guardià ja no recordes si continua estant o no amb la seva companya i quins eren els principals problemes laborals que havia dafrontar ladvocat.
El resultat de tot plegat és el següent: una bona part de laudiència busca altres ofertes que tinguin una major continuïtat o busquen fer alguna altra cosa. Realment, el que succeeix amb aquesta sèrie em sembla un perfecte exemple, un model de llibre, sobre què hem de fer si volem que una sèrie de televisió fracassi (estic pensant en proposar que ho contemplin en els llibres universitaris sobre programació). I em puc imaginar que a final de temporada diran que laudiència no ha respost com sesperaven, però penso que de ben segur algun programador mirarà damagar un somriure maliciós pensant que ja sha carregat la sèrie de televisió.
Els programadors, doncs, són persones que fan autèntics estudis per tal daconseguir la preuada audiència. Fins aquí tot molt lògic. Ara bé, què passa quan totes les estratègies ens condueixen al fracàs dun programa? Mexplicaré millor. Fins aquesta temporada jo era una fan de ladvocat Nick Fallin, nom de ficció del protagonista dEl guardià, sèrie televisiva que, en principi, emet TV3 els dimecres a partir de les deu de la nit. I dic en principi, perquè mai saps si dimecres semetrà o no la sèrie. Sembla, doncs, que els programadors de TV3 shagin proposat que espectadors com jo (algunes amigues mhan confessat que també els ha passat el mateix) deixem de veure la sèrie. Tot plegat, suposo, ha beneficiat daltres sèries de ficció que semeten (i aquestes de forma continuada) a Antena 3 (Aquí no hay quien viva) i Tele 5 (Los Serrano). Així doncs, quan arriba el dimecres no saps mai si emetran El guardià o qualsevol partit de la Copa del Rei, o qualsevol altre programa que TV3 no sàpiga on col·locar. Reportatges de prestigi i de gran interès són col·locats en aquesta franja, cosa que em sembla perfecta, sempre que tinguin una continuïtat en el temps. Però el que no és lògic és no emetre la sèrie una setmana i a la següent sí, i a més tenint en compte que laudiència dun partit de futbol, dun documental o duna sèrie de ficció són potencialment molt diferents.
La situació sagreuja si es tenen en compte les característiques pròpies de la sèrie El guardià que no són les mateixes que altres colobrots televisius com ara El cor de la ciutat, que el pots començar a veure pel capítol 1.500 i als deu minuts coneixes perfectament els personatges i les principals trames. Aquí, en canvi, quan després dun mes tornes a veure El guardià ja no recordes si continua estant o no amb la seva companya i quins eren els principals problemes laborals que havia dafrontar ladvocat.
El resultat de tot plegat és el següent: una bona part de laudiència busca altres ofertes que tinguin una major continuïtat o busquen fer alguna altra cosa. Realment, el que succeeix amb aquesta sèrie em sembla un perfecte exemple, un model de llibre, sobre què hem de fer si volem que una sèrie de televisió fracassi (estic pensant en proposar que ho contemplin en els llibres universitaris sobre programació). I em puc imaginar que a final de temporada diran que laudiència no ha respost com sesperaven, però penso que de ben segur algun programador mirarà damagar un somriure maliciós pensant que ja sha carregat la sèrie de televisió.