Fins on és capaç daprendre i dentendre?
Fins on poden arribar a entendre els nostres nens? Què els puc explicar i què no? La resposta a aquestes preguntes no és fàcil, principalment depèn de diferents variables. Una de les principals és ledat del nen, com tots sabeu un senyor anomenat Piaget va estudiar les etapes en què els nens es desenvolupen i va determinar els trets principals característics de cada edat, és a dir, el que aprenen els nens segons ledat que tenen. En un principi això ens pot ajudar a tenir una referència, però ni de lluny és una cosa rígida i estàtica. Si el nostre nen no comença a balbucejar als 30 dies, no cal que ens preocupem! Si no comença a caminar amb 9 mesos, no cal que ens preocupem! El que cal és que lestimulem, que li proporcionem els entorns daprenentatge que facilitin el seu desenvolupament. Cal que respectem el seu ritme i els seus coneixements i que establim llaços entre el que ja sap i el que volem que aprengui. Si volem que aprengui a caminar primer haurà daprendre a gatejar, després haurà denfortir les seves cames i després anar acompanyat de la mà dun nen més gran o un adult en els primers passos. Tot i això també caurà! I plorarà a vegades perquè sha fet mal i daltres perquè li ha sortit malament el pas que volia donar, però el més important és que acceptem que segueix un procés daprenentatge que lhem de respectar i que lhem danimar a continuar endavant, quan un es torna a aixecar ho fa amb més seguretat, amb més visió i amb una nova perspectiva de la vida, lerror és una font de saber i dexperimentació, forma part del creixement i de la vida, és una font daprenentatge i de canvi.