Postres. La base de la rebosteria
Un àpat no seria complet si no el finalitzem amb unes bones postres. La rebosteria és diferenciada de la cuina perquè encara que estigui vinculada a satisfer el mateix objectiu dalimentar, la seva complexitat requereix una especialització.
Levolució de la professió de reboster està marcada per uns moments copsats en lhistòria i que ens donen referència dels nostres orígens.
La primera pasta de la qual tenim constància va ser en terres egípcies (fa uns 5.000 anys), feta amb mel, llet i farina assecada sobre una pedra escalfada pel sol.
La primera corporació de pastillariorum (pastissers) va aparèixer al segle IV aC a la ciutat de Roma.
Lelaboració de postres ha estat durant el temps relacionada amb lEsglésia. A partir del segle XI, a França, trobem els obloiers, que eren aquells que tenien el privilegi de fabricar les hòsties, que van transmetre els seus coneixements a la cultura popular.
A lhora de fer les postres, tenim unes matèries primeres que normalment són bàsiques en quasi totes les nostres elaboracions.
Els làctics i els seus derivats, que donen en moltes ocasions lelement líquid (llet, nata i formatges). Les farines, que tenen la funció de donar cos a les masses (de blat, moresc fluixes, fortes o integrals). Els ous (habitualment de gallina), utilitzats per donar volum o esponjositat, a més daportar un color i un sabor característic a les preparacions. Endolcidors, per aportar el sabors dolcencs característics de les postres: el sucre en gra (morè, blanc, refinat, de llustre, etc.) o líquid (melassa de canya, melassa de bleda-rave [remolacha], sucre invertit o glucosa), la mel o succedanis. Greixos, que ajuden a donar cremositat i equilibrar la textura i el cos de les masses i pastes; poden utilitzar-se greixos animals (llard o mantega) o vegetals (oli doliva, oli de gira-sol, oli de soia, etc.). La xocolata, com a nom genèric dels diferents productes que sextreuen de la fava de cacau (pasta, mantega, cacau, etc.), però potser el més utilitzat és la xocolata i la cobertura (negra, amb llet o blanca). Per últim, els additius i millorants, on trobem aromes, estabilitzants, ferments, impulsors, etcètera, que ens ajuden a desenvolupar les masses o a donar-los un millor acabat, així com facilitar una bona conservació.
Les postres de la nostra cultura estan vinculades amb la història i les civilitzacions que han deixat empremta, elles ens han donat tècniques i ens han apropat productes que hem incorporat ràpidament a la nostra cultura i als nostres receptaris. Els productes que han estat presents a les nostres recetpes són els que ens han donat la terra, en aquest cas la fruita és un dels comodins utilitzats sobre el qual shan realitzat milers de plats.
Però potser un dels productes estrella aportats fomentats per la cultura islàmica ha estat la fruita seca. Les elaboracions amb les quals identifiquem la nostra cuina mediterrània són elaboracions amb una base dametlla o avellana endolcida normalment amb mel. La fruita seca és present als torrons, panellets, menjar blanc, garrapinyades, coques de llardons, carquinyolis, massapà, carícies de Ripoll, capsetes de Tivissa o lametllat.
El que un recorda la majoria de les vegades és el moment més dolç duna vetllada i normalment això sempre ho associem amb les postres Importants, doncs!
Levolució de la professió de reboster està marcada per uns moments copsats en lhistòria i que ens donen referència dels nostres orígens.
La primera pasta de la qual tenim constància va ser en terres egípcies (fa uns 5.000 anys), feta amb mel, llet i farina assecada sobre una pedra escalfada pel sol.
La primera corporació de pastillariorum (pastissers) va aparèixer al segle IV aC a la ciutat de Roma.
Lelaboració de postres ha estat durant el temps relacionada amb lEsglésia. A partir del segle XI, a França, trobem els obloiers, que eren aquells que tenien el privilegi de fabricar les hòsties, que van transmetre els seus coneixements a la cultura popular.
A lhora de fer les postres, tenim unes matèries primeres que normalment són bàsiques en quasi totes les nostres elaboracions.
Els làctics i els seus derivats, que donen en moltes ocasions lelement líquid (llet, nata i formatges). Les farines, que tenen la funció de donar cos a les masses (de blat, moresc fluixes, fortes o integrals). Els ous (habitualment de gallina), utilitzats per donar volum o esponjositat, a més daportar un color i un sabor característic a les preparacions. Endolcidors, per aportar el sabors dolcencs característics de les postres: el sucre en gra (morè, blanc, refinat, de llustre, etc.) o líquid (melassa de canya, melassa de bleda-rave [remolacha], sucre invertit o glucosa), la mel o succedanis. Greixos, que ajuden a donar cremositat i equilibrar la textura i el cos de les masses i pastes; poden utilitzar-se greixos animals (llard o mantega) o vegetals (oli doliva, oli de gira-sol, oli de soia, etc.). La xocolata, com a nom genèric dels diferents productes que sextreuen de la fava de cacau (pasta, mantega, cacau, etc.), però potser el més utilitzat és la xocolata i la cobertura (negra, amb llet o blanca). Per últim, els additius i millorants, on trobem aromes, estabilitzants, ferments, impulsors, etcètera, que ens ajuden a desenvolupar les masses o a donar-los un millor acabat, així com facilitar una bona conservació.
Les postres de la nostra cultura estan vinculades amb la història i les civilitzacions que han deixat empremta, elles ens han donat tècniques i ens han apropat productes que hem incorporat ràpidament a la nostra cultura i als nostres receptaris. Els productes que han estat presents a les nostres recetpes són els que ens han donat la terra, en aquest cas la fruita és un dels comodins utilitzats sobre el qual shan realitzat milers de plats.
Però potser un dels productes estrella aportats fomentats per la cultura islàmica ha estat la fruita seca. Les elaboracions amb les quals identifiquem la nostra cuina mediterrània són elaboracions amb una base dametlla o avellana endolcida normalment amb mel. La fruita seca és present als torrons, panellets, menjar blanc, garrapinyades, coques de llardons, carquinyolis, massapà, carícies de Ripoll, capsetes de Tivissa o lametllat.
El que un recorda la majoria de les vegades és el moment més dolç duna vetllada i normalment això sempre ho associem amb les postres Importants, doncs!