El model Cambrils: entre lagonia i la superació
Fa tan sols dos anys i mig el padró municipal comptabilitzava el cambrilenc número vint mil. Aquesta dada aparentment insignificant va incidir aleshores en els petits cercles ideològics de la nostra població, que van començar a ser conscients de la complexitat de la realitat local i de la tendència que estava prenent la forta dinàmica de creixement del municipi. Ens adonàvem que la Vila i la Platja ja no són antagonistes sinó que juguen un paper de centralitat oposada a la pujança de les perifèries. Ens adonàvem també que les anomenades persones del poble ja no constituïen els únics agents daquest canvi i havien perdut pes respecte als foranis. És evident, doncs, que la dinàmica local es troba immiscida en un procés dàmbit més gran, metropolità i global. No dic res de nou sinó que crec que als cambrilencs ens ha costat ser plenament conscients daquesta nova realitat, cosa que ha encetat una crisi ideològica entre les forces vives locals que es planteja en almenys dos àmbits. Duna banda, el concepte didentitat cambrilenca sha afeblit i passa per un moment dindefinició i reformulació. Daltra banda, en un altre nivell més pràctic, el model de Cambrils imperant fins ara sha concentrat en el turisme i lactivitat constructora, i ha oblidat altres vessants econòmics igualment presents a la població, però que han desmerescut injustament latenció dels nostres estrategs. Aquests no han volgut adonar-se que lafavoriment dels interessos de les forces vives locals no implica una millora del benestar daquella part de la població aliena a aquests interessos. Els darrers anys, arran de la nova embranzida demogràfica de Cambrils, shan posat de manifest les mancances daquest model tan simplista amb què han treballat tots els ajuntaments. Ja fa un temps que comença a ser qüestionat, no només a casa nostra, sinó arreu del país, i aquí ja nestem pagant les conseqüències: poca connectivitat amb lentorn, forta dependència externa, mobilitat urbana complicada, equipaments esquifits, paisatge urbà obsolet, diversificació econòmica pobra, minva de qualitat ambiental i daltres més. No mhi estendré perquè ja shan escrit moltes reflexions sobre la decadència daquest model.
Malgrat els esforços, les propostes per a un nou projecte de ciutat i noves estratègies de gestió i planejament són encara en aquests moments poc sòlides i no hi ha ningú a Cambrils que les lideri, tot i que subsisteixen aquells que, amb la palla a lull, sentesten que el vell model no agonitzi. Vaja, tots els elements propis duna crisi de conceptes. No ha estat fins enguany, però, que hem començat a comptar amb els primers estudis rigorosos que han fet possible conèixer els detalls de lestructura cambrilenca. Em refereixo especialment a la documentació generada per lAgenda 21, així com als estudis previs del nou Pla dOrdenació Urbanística Municipal. Aquests nous sabers adquirits haurien de permetre portar a terme bones pràctiques de gestió municipal que incidirien en els àmbits social, econòmic i territorial del municipi. Després de lexperiència acumulada pels continus errors del vell model, ara tenim una ocasió única per corregir el desenvolupament de la nostra ciutat amb el consens dels ciutadans.
Malgrat els esforços, les propostes per a un nou projecte de ciutat i noves estratègies de gestió i planejament són encara en aquests moments poc sòlides i no hi ha ningú a Cambrils que les lideri, tot i que subsisteixen aquells que, amb la palla a lull, sentesten que el vell model no agonitzi. Vaja, tots els elements propis duna crisi de conceptes. No ha estat fins enguany, però, que hem començat a comptar amb els primers estudis rigorosos que han fet possible conèixer els detalls de lestructura cambrilenca. Em refereixo especialment a la documentació generada per lAgenda 21, així com als estudis previs del nou Pla dOrdenació Urbanística Municipal. Aquests nous sabers adquirits haurien de permetre portar a terme bones pràctiques de gestió municipal que incidirien en els àmbits social, econòmic i territorial del municipi. Després de lexperiència acumulada pels continus errors del vell model, ara tenim una ocasió única per corregir el desenvolupament de la nostra ciutat amb el consens dels ciutadans.