Commemorar, una mirada entre el passat i el futur
Havia estat tradicional que la diada de la Immaculada, el 8 de desembre, fos la festa grossa de Cambrils, i feia tàndem amb el dia següent, en honor al Sagrat Cor, una celebració introduïda arran dun suposat fet miraculós ocorregut a lantic convent de Gràcia. De manera progressiva, va prendre més volada la festa de la Mare de Déu del Camí, el 8 de setembre, i, després de molts anys densopiment festiu general, és aquesta la diada que han triat els darrers ajuntaments per promocionar-la i dirigir-hi la part més important del pressupost de festes. La festa dhivern ha quedat reduïda a uns quants actes que mantenen la deguda solemnitat del dia i competeixen contra el conjunt de possibilitats que ofereix el llarg pont al qual està associat. Lofici religiós de la Immaculada, acompanyat de lactuació de la Coral Verge del Camí, continua, després, amb la cercavila dels elements festius propis (gegants, diables, ball de bastons i banda de música). A aquests actes bàsics i tradicionals, shan afegit daltres que donen vistositat i animositat durant aquests dies: els mercats de Nadal, la recent ruta dels tallers dartistes, lentrega dels premis de pintura, fotografia i narrativa i, fins i tot, la munió de microactes relacionats amb La Marató de TV3. Tot plegat entronca amb la commemoració del Setge de la vila del 1640. Quan el regidor Jordi Savall presentava els actes de la Immaculada denguany, shi referia com la festa més recollida i més de casa. En efecte, sembla que la tendència sigui que el pressupost de festes es reparteixi al llarg de lany entre una festa destiu més dinàmica, del carrer i musical, i una festa dhivern més cultural, dambient prenadalenc.
Enguany, els actes del Setge han estat esplèndids. Per raons insospitades, sha fet una commemoració sense escatimar-hi res. La Companyia Traüt i dos grups de recreació històrica han ofert un parell despectacles descenificació de gran qualitat i didàctica. No shan oblidat, però, el parlament i lofrena de la corona de llorer, que són els elements que, per a mi, doten aquest acte daquell component íntim i de solemnitat commemorativa que li escau (el fred també hi ajuda). La celebració sha acompanyat amb la reedició del llibret que va escriure el prolífic Josep Iglésies, fa 43 anys, sobre aquell episodi històric. En conjunt, ha estat una aposta per la recuperació de la memòria daquells malaguanyats successos, que celebro per lencert i el rigor amb què ha estat plantejada. En segon lloc, una altra de les sorpreses ha estat el lliurament dunes distincions honorífiques que sha empescat lAjuntament de Cambrils. Josep Salceda i Joan Pedrell han rebut un merescudíssim reconeixement en forma de medalla dhonor, mentre que altres persones i institucions han rebut mencions especials, entre els quals cinc dels fundadors daquest mitjà de comunicació que teniu entre les mans. Ara bé, quin és el sentit daquesta iniciativa? Tindrà continuïtat?
Ha estat un any de moltes commemoracions: reconeixement als primers immigrants procedents de Don Benito, reconeixement a les dones emprenedores més veteranes, monument a les víctimes dels temporals de 1911. Això és bo, ja que saconsegueix que la memòria històrica i el reconeixement social passin dels grans personatges i les gestes més heroiques als ciutadans normals i les activitats quotidianes dutes a terme amb esforç i constància. Però, per què shan fet tots durant aquest darrer any, precisament quan simposa la moderació i la contenció de les despeses? Sha esperat expressament a lacabament de la legislatura? És possible, doncs, que aquesta etapa final de govern hagi tingut alguna cosa a veure amb lallau i lesplendidesa dels actes que hem comentat? Els avatars de la política acostumen a incidir en lagenda ciutadana dactes. Si es presenten canvis a lhoritzó proper, cal fer-se veure, cal estar present, cal moures. Els polítics shan de donar a conèixer i els diferents partits miren deixamplar el seu espectre ideològic per abastar més. I és prou curiós comprovar com varia lescandall de regidors que assisteixen als actes culturals i festius segons qui mana i dacord amb les expectatives futures. No oblidem, doncs, que commemorar és un acte que ocorre en el present, els agents que hi participen actuen en un marc determinat. Commemorar, en fi, té més de futur que de passat.
Enguany, els actes del Setge han estat esplèndids. Per raons insospitades, sha fet una commemoració sense escatimar-hi res. La Companyia Traüt i dos grups de recreació històrica han ofert un parell despectacles descenificació de gran qualitat i didàctica. No shan oblidat, però, el parlament i lofrena de la corona de llorer, que són els elements que, per a mi, doten aquest acte daquell component íntim i de solemnitat commemorativa que li escau (el fred també hi ajuda). La celebració sha acompanyat amb la reedició del llibret que va escriure el prolífic Josep Iglésies, fa 43 anys, sobre aquell episodi històric. En conjunt, ha estat una aposta per la recuperació de la memòria daquells malaguanyats successos, que celebro per lencert i el rigor amb què ha estat plantejada. En segon lloc, una altra de les sorpreses ha estat el lliurament dunes distincions honorífiques que sha empescat lAjuntament de Cambrils. Josep Salceda i Joan Pedrell han rebut un merescudíssim reconeixement en forma de medalla dhonor, mentre que altres persones i institucions han rebut mencions especials, entre els quals cinc dels fundadors daquest mitjà de comunicació que teniu entre les mans. Ara bé, quin és el sentit daquesta iniciativa? Tindrà continuïtat?
Ha estat un any de moltes commemoracions: reconeixement als primers immigrants procedents de Don Benito, reconeixement a les dones emprenedores més veteranes, monument a les víctimes dels temporals de 1911. Això és bo, ja que saconsegueix que la memòria històrica i el reconeixement social passin dels grans personatges i les gestes més heroiques als ciutadans normals i les activitats quotidianes dutes a terme amb esforç i constància. Però, per què shan fet tots durant aquest darrer any, precisament quan simposa la moderació i la contenció de les despeses? Sha esperat expressament a lacabament de la legislatura? És possible, doncs, que aquesta etapa final de govern hagi tingut alguna cosa a veure amb lallau i lesplendidesa dels actes que hem comentat? Els avatars de la política acostumen a incidir en lagenda ciutadana dactes. Si es presenten canvis a lhoritzó proper, cal fer-se veure, cal estar present, cal moures. Els polítics shan de donar a conèixer i els diferents partits miren deixamplar el seu espectre ideològic per abastar més. I és prou curiós comprovar com varia lescandall de regidors que assisteixen als actes culturals i festius segons qui mana i dacord amb les expectatives futures. No oblidem, doncs, que commemorar és un acte que ocorre en el present, els agents que hi participen actuen en un marc determinat. Commemorar, en fi, té més de futur que de passat.