Lexplosió dels nous partits a la costa
Les properes eleccions municipals es preveuen molt disputades arreu. La proliferació de candidatures i laugment de la complexitat del panorama polític local indiquen un canvi de tendència en lespectre ideològic de partits existent fins ara, que sestà formalitzant mitjançant lerosió de lhegemonia dels cinc partits tradicionals (CiU, PSC, ERC, ICV i PP). A Salou, es dóna enguany tot un rècord: hi convergeixen quinze formacions polítiques, una per cada 2.000 habitants. Sembla que els personalismes es troben a la base dalgunes de les noves llistes de la capital de la Costa Daurada, que ha presenciat diverses baralles polítiques, joc brut, mocions de censura i escissions al llarg daquesta legislatura. De fet, dos exalcaldes han abandonat els seus respectius grups polítics per acabar creant-ne de nous: Esteve Ferran va deixar la FUPS, que ell mateix va fundar, per desavinences amb lalcalde Granados i, ara, es presenta amb unes altres sigles. I el socialista Antoni Banyeres sha donat de baixa del partit i ha fundat Nueva Sociedad amb els seus seguidors. La situació de Salou pot semblar excepcional, però, el cert és que una bona part dels municipis de la costa tarragonina ha viscut una legislatura tensa, que amaga tot un conjunt dinteressos inconfessables i difícils de destriar. A Torredembarra, va dimitir lalcalde socialista al cap dun any de començar la legislatura i, ara, el seu partit ha celebrat unes primàries. Lalcaldia dAltafulla, amb tres batlles en quatre anys, serà disputada per almenys nou candidats en aquestes eleccions, molts dels quals són de partits independents. La vila de Cunit ens està sorprenent des de les eleccions de 2003, en què es van presentar nou partits, un per a cada 800 habitants: partits independents i partits vinculats a les urbanitzacions, formats amb exmilitants del PP cunitenc, així com lúnica representació a Catalunya de lultradretà PADE. També Calafell presenta un panorama similar al municipi veí (als passats comicis, shi presentaven deu partits, tres dels quals independents).
A Cambrils, on la política local mai no ha estat un terreny gaire estable, es presenten nou alcaldables per ara, més que altres vegades: als partits amb representació a lAjuntament, cal sumar tres formacions noves, una dàmbit nacional (Solidaritat Catalana) i dues independents (el partit veïnal Vilafortuny per Cambrils i el Nou Moviment per Cambrils, creat després duna crua escissió del PSC local). Tot plegat, no es tracta dun fenomen nou. En democràcia, el nostre municipi ha vist néixer diverses formacions independents, de caire local, com lAlternativa Cambrilenca Independent, que va governar amb lalcalde Josep Pedrell, o dos partits creats per exregidors del Partit Popular cambrilenc: Units per Cambrils de Josep Mellau, que va obtenir uns molt pobres resultats electorals, seguit per la PLIC de Xavier Martí, amb una sort diferent, ja que es presenta per tercera vegada consecutiva a les properes eleccions. El fenomen del transfuguisme, molt comú i antic als municipis de la costa tarragonina, també ha ajudat a balancejar les aliances a Cambrils. En canvi, el que sí és nou aquí és la implantació de grups vinculats a partits dàmbit general, com Ciutadans a les eleccions del 2007 i Solidaritat als propers comicis.
No obstant això, ja fa anys que es parla dun canvi de tendència. Lanalista Xavier Casals, en una entrevista a lAvui, proposa interpretar la política nacional des de baix, és a dir, des del terreny municipalista, com una mena de laboratori polític. És evident laparició de nous temes vector en lagenda ciutadana, com el conflicte lingüístic (Ciutadans), la independència nacional (Solidaritat Catalana per la Independència), el rebuig a la immigració extracomunitària (Plataforma per Catalunya) i la reacció protestatària (la CORI reusenca), que shan materialitzat en noves formacions polítiques monotemàtiques, una mena de partits nínxol, com dirien els experts en màrqueting. Si afegim aquestes novetats a la creixent desafecció dels ciutadans, la debilitat dels pactes municipals i els personalismes i els interessos existents dins i fora dels partits, disposem dun terreny ben adobat per a la creació de nous grups polítics i lemergència de lideratges locals (els independents del cabreig, en paraules de Casals). Ara, cal veure com evoluciona aquest conjunt tan fragmentat: quin serà el grau derosió dels partits grans i com aconseguiran implantar-se els nous. També es planteja la qüestió daclarir lespectre ideològic actual, que ha de permetre conèixer perfectament les propostes i les accions de cada grup. Finalment, el repte real serà aconseguir pactes estables o almenys poc costosos dassumir en els consistoris municipals. Ara per ara, el debat polític a Cambrils sembla desencisat, però tot apunta cap a uns comicis ben moguts.
A Cambrils, on la política local mai no ha estat un terreny gaire estable, es presenten nou alcaldables per ara, més que altres vegades: als partits amb representació a lAjuntament, cal sumar tres formacions noves, una dàmbit nacional (Solidaritat Catalana) i dues independents (el partit veïnal Vilafortuny per Cambrils i el Nou Moviment per Cambrils, creat després duna crua escissió del PSC local). Tot plegat, no es tracta dun fenomen nou. En democràcia, el nostre municipi ha vist néixer diverses formacions independents, de caire local, com lAlternativa Cambrilenca Independent, que va governar amb lalcalde Josep Pedrell, o dos partits creats per exregidors del Partit Popular cambrilenc: Units per Cambrils de Josep Mellau, que va obtenir uns molt pobres resultats electorals, seguit per la PLIC de Xavier Martí, amb una sort diferent, ja que es presenta per tercera vegada consecutiva a les properes eleccions. El fenomen del transfuguisme, molt comú i antic als municipis de la costa tarragonina, també ha ajudat a balancejar les aliances a Cambrils. En canvi, el que sí és nou aquí és la implantació de grups vinculats a partits dàmbit general, com Ciutadans a les eleccions del 2007 i Solidaritat als propers comicis.
No obstant això, ja fa anys que es parla dun canvi de tendència. Lanalista Xavier Casals, en una entrevista a lAvui, proposa interpretar la política nacional des de baix, és a dir, des del terreny municipalista, com una mena de laboratori polític. És evident laparició de nous temes vector en lagenda ciutadana, com el conflicte lingüístic (Ciutadans), la independència nacional (Solidaritat Catalana per la Independència), el rebuig a la immigració extracomunitària (Plataforma per Catalunya) i la reacció protestatària (la CORI reusenca), que shan materialitzat en noves formacions polítiques monotemàtiques, una mena de partits nínxol, com dirien els experts en màrqueting. Si afegim aquestes novetats a la creixent desafecció dels ciutadans, la debilitat dels pactes municipals i els personalismes i els interessos existents dins i fora dels partits, disposem dun terreny ben adobat per a la creació de nous grups polítics i lemergència de lideratges locals (els independents del cabreig, en paraules de Casals). Ara, cal veure com evoluciona aquest conjunt tan fragmentat: quin serà el grau derosió dels partits grans i com aconseguiran implantar-se els nous. També es planteja la qüestió daclarir lespectre ideològic actual, que ha de permetre conèixer perfectament les propostes i les accions de cada grup. Finalment, el repte real serà aconseguir pactes estables o almenys poc costosos dassumir en els consistoris municipals. Ara per ara, el debat polític a Cambrils sembla desencisat, però tot apunta cap a uns comicis ben moguts.