Tanta intel·ligència i tan poc rendiment
Actualment les estadístiques ens indiquen que sestà experimentant un alt percentatge de fracàs escolar on les respostes no es poden donar amb una resposta quantitativa, és a dir, són nens intel·ligents segons diuen les proves que sels hi passen però que no aprenen. Què és el que està passant?
Crec que lensenyament sha de posar les piles i veure que shan de fer canvis profunds, i no parlo de reformes educatives, que com es pot comprovar amb tantes en tan poc temps no serveixen de res, sinó un canvi real que no impliqui burocràcia però sí vocació i dedicació per part dels docents per poder donar resposta a la realitat que hi ha. Ara la realitat és molt diferent a la dabans.
En realitat, quan ensenyem, siguem profes o pares, cal comprovar que el nen ha sentit i ha escoltat allò que li estem explicant, i no és difícil, només cal que preguntem què he dit?. Però, quantes vegades fem això? I quantes donem per suposat que perquè ja ho he explicat ja ho ha entès? Només amb aquest petit fet ja canviarien les coses. Però nhi ha moltes més que amb una mica dinterès són a labast de tothom, i sinó, hi ha la mà del professional, que pot donar resposta a aquestes inquietuds, com per exemple fer els aprenentatges més propers, on shagi dutilitzar la memòria comprensiva i no la repetitiva, donar la mateixa explicació des de diferents canals (auditiu, manipulatiu, visual, etc.) en fi, tot un repte a les nostres mans si el volem superar.
Crec que lensenyament sha de posar les piles i veure que shan de fer canvis profunds, i no parlo de reformes educatives, que com es pot comprovar amb tantes en tan poc temps no serveixen de res, sinó un canvi real que no impliqui burocràcia però sí vocació i dedicació per part dels docents per poder donar resposta a la realitat que hi ha. Ara la realitat és molt diferent a la dabans.
En realitat, quan ensenyem, siguem profes o pares, cal comprovar que el nen ha sentit i ha escoltat allò que li estem explicant, i no és difícil, només cal que preguntem què he dit?. Però, quantes vegades fem això? I quantes donem per suposat que perquè ja ho he explicat ja ho ha entès? Només amb aquest petit fet ja canviarien les coses. Però nhi ha moltes més que amb una mica dinterès són a labast de tothom, i sinó, hi ha la mà del professional, que pot donar resposta a aquestes inquietuds, com per exemple fer els aprenentatges més propers, on shagi dutilitzar la memòria comprensiva i no la repetitiva, donar la mateixa explicació des de diferents canals (auditiu, manipulatiu, visual, etc.) en fi, tot un repte a les nostres mans si el volem superar.