Quanta paciència he de tenir perquè faci els deures?
Avui en dia anem sobrecarregats dactivitats i per això els nostres fills també tenen moltes coses a fer. Això deixa poc temps per fer els deures i si, a sobre, comença a fer el ronso, ja es complica la cosa força.
Una de les opcions que sacostuma a prendre és reduir les activitats extraescolars perquè li doni temps per fer-ho tot. Però aquesta decisió no és gaire recomanable, ja que per una banda tenir menys activitats no garanteix una millor execució a lhora de fer la feina i per altra banda, i més important, el fet que li reduïm les activitats és un missatge del tipus: ets justet, no arribes a més i per tant he de limitar-te perquè pugis fer el més important, que és la feina de lescola.
Per aquest motiu el que primer cal mirar és si el nen és intel·ligent i no hi ha handicap en aquest sentit, si sorganitza de forma adequada per poder fer tota la feina. Si és així lexecució hauria de ser a un ritme alegre. Que vull dir amb alegre? Doncs com diu la dita no dormirse en los laureles perquè un aprenentatge àgil fa tenir millor perspectiva de la feina que es fa, perquè sintegra millor, perquè es fa amb una actitud activa i positiva. Si triguem massa a fer-ho tot es torna avorrit, cansat, pesat i molts més qualificatius que podria posar-li a més de no servir per a res. Ja que lactitud és al 50% i a més si quan acabo ja no recordo com començava, he tirat la feina i he de tornar a començar.
Així que cal tenir la paciència justa a les capacitats del nostre aprenent, ni més ni menys. Si en tinc més, es repenja i perd el temps, i si en tinc menys, sestressa i no aprèn. Les dues coses són igual de dolentes i poc rentables, per això, acceptació, que en parlarem en larticle del mes que ve.
Una de les opcions que sacostuma a prendre és reduir les activitats extraescolars perquè li doni temps per fer-ho tot. Però aquesta decisió no és gaire recomanable, ja que per una banda tenir menys activitats no garanteix una millor execució a lhora de fer la feina i per altra banda, i més important, el fet que li reduïm les activitats és un missatge del tipus: ets justet, no arribes a més i per tant he de limitar-te perquè pugis fer el més important, que és la feina de lescola.
Per aquest motiu el que primer cal mirar és si el nen és intel·ligent i no hi ha handicap en aquest sentit, si sorganitza de forma adequada per poder fer tota la feina. Si és així lexecució hauria de ser a un ritme alegre. Que vull dir amb alegre? Doncs com diu la dita no dormirse en los laureles perquè un aprenentatge àgil fa tenir millor perspectiva de la feina que es fa, perquè sintegra millor, perquè es fa amb una actitud activa i positiva. Si triguem massa a fer-ho tot es torna avorrit, cansat, pesat i molts més qualificatius que podria posar-li a més de no servir per a res. Ja que lactitud és al 50% i a més si quan acabo ja no recordo com començava, he tirat la feina i he de tornar a començar.
Així que cal tenir la paciència justa a les capacitats del nostre aprenent, ni més ni menys. Si en tinc més, es repenja i perd el temps, i si en tinc menys, sestressa i no aprèn. Les dues coses són igual de dolentes i poc rentables, per això, acceptació, que en parlarem en larticle del mes que ve.