Les fases del dol
Quan una persona experimenta una pèrdua, generalment passa per unes fases. Aquestes són fàcilment reconeixibles sempre que no siguis tu qui està patint aquest procés.
Les fases són: negació, víctima, negociació, acceptació.
La negació es reconeix perquè després de la pèrdua la persona sembla que negui la realitat tan evident com és la duna pèrdua.
La víctima és quan ja comença a prendre consciència de la situació i ara viu una situació en la qual es pregunta com és que li ha passat una cosa així a ell/a. És la pregunta per què a mi?.
La negociació ve quan intentem canviar la pèrdua pel que sigui per tal de tornar a la normalitat. I és alguna cosa semblant a si deixo de menjar entre àpats podré tornar a tenir allò que he perdut.
Finalment ve lacceptació, que és quan la situació ja està més ben assimilada i ja es pot començar a viure amb normalitat. Començar a pair el fet que alguna cosa ha canviat.
Ha canviat el fet que aquella cosa o persona a la que estàvem enganxats ja la podem deixar marxar, perquè sovint ens recolzem en les persones o coses amb les quals compartim la nostra vida perquè som éssers socials i sociables per naturalesa però també hem de veure que venim sols i marxem sols.
Aquestes fases no només serveixen per a la pèrdua dun ésser estimat sinó que també formen part del procés de qualsevol pèrdua com per exemple una parella, un desig, una feina, etc. Són vàlides per a totes elles. No obstant no es viuen amb la mateixa intensitat, ni es triga el mateix a evolucionar en elles.
Lúltima fase és la més important. És aquella en què arribem al creixement personal interioritzant allò que ens calia daquella persona trobant-ho en nosaltres i per aquest motiu podem evolucionar i canviar envers una major autonomia, perquè si podem viure sense allò que hem perdut podrem ser més feliços, perquè serem més autònoms emocionalment parlant.
Les fases són: negació, víctima, negociació, acceptació.
La negació es reconeix perquè després de la pèrdua la persona sembla que negui la realitat tan evident com és la duna pèrdua.
La víctima és quan ja comença a prendre consciència de la situació i ara viu una situació en la qual es pregunta com és que li ha passat una cosa així a ell/a. És la pregunta per què a mi?.
La negociació ve quan intentem canviar la pèrdua pel que sigui per tal de tornar a la normalitat. I és alguna cosa semblant a si deixo de menjar entre àpats podré tornar a tenir allò que he perdut.
Finalment ve lacceptació, que és quan la situació ja està més ben assimilada i ja es pot començar a viure amb normalitat. Començar a pair el fet que alguna cosa ha canviat.
Ha canviat el fet que aquella cosa o persona a la que estàvem enganxats ja la podem deixar marxar, perquè sovint ens recolzem en les persones o coses amb les quals compartim la nostra vida perquè som éssers socials i sociables per naturalesa però també hem de veure que venim sols i marxem sols.
Aquestes fases no només serveixen per a la pèrdua dun ésser estimat sinó que també formen part del procés de qualsevol pèrdua com per exemple una parella, un desig, una feina, etc. Són vàlides per a totes elles. No obstant no es viuen amb la mateixa intensitat, ni es triga el mateix a evolucionar en elles.
Lúltima fase és la més important. És aquella en què arribem al creixement personal interioritzant allò que ens calia daquella persona trobant-ho en nosaltres i per aquest motiu podem evolucionar i canviar envers una major autonomia, perquè si podem viure sense allò que hem perdut podrem ser més feliços, perquè serem més autònoms emocionalment parlant.