Recordant la Guerra del Francès
Aquest estiu a la feina tenim un becari dorigen francès que va amunt i avall de les oficines assetjant un castellà marcadament afrancesat. Fa poc vaig viure una situació xocant quan un company de treball de Vila-seca li va arriar al francès tot bromejant: Nen! Aquest cap de setmana commemorem la victòria contra els teus. El pobre noi no sabia gairebé de què li parlàvem, però això em va fer reflexionar que només ens separen dos-cents anys de locupació napoleònica i que daleshores ençà la majoria només en conservem llegendes populars com la del Timbaler del Bruc, recreada recentment amb un èxit irregular a la pantalla gran.
La meva àvia materna mexplicava algunes anècdotes relacionades amb la Guerra del Francès al seu pas per Cambrils. Eren aquelles contalles que sexplicaven vora el foc i que es transmetien de pares a fills i davis a néts. Vaig tenir loportunitat de recollir-les en un dels quaderns de cultura tradicional i popular que editava lAnjub lany 1999. Les contalles, com sempre, es troben a cavall entre la realitat i la ficció però per afegir-hi veracitat se situaven en indrets coneguts per tothom on sovint es perden les senyes de les persones que les van viure directament. Les contalles relacionades amb la Guerra del Francès parlen sobre petits tresors que els soldats francesos van deixar amagats pel terme en el moment de la reculada i que després, en temps més tranquils, van intentar recuperar. Segons la tradició oral, les tropes obrien camins sense respectar les terres per on passaven. Acabada la guerra, els pagesos van tornar al seu lloc tot el que havien desordenat els francesos. Per aquest motiu quan van intentar recuperar allò que havien amagat, no ho trobaven. Els camins traçats durant la guerra havien desaparegut, diuen que sovint es trobaven persones amb mapes voltant pel terme.
Josep Maria Vidal i Mas explica també en el seu llibre una anècdota relacionada amb la Guerra del Francès. El propietari de la desapareguda torre Bargallona cada dia sasseia per descansar sobre un pedrís a peu de torre. Un dia va observar amb sorpresa que algú havia mogut la pedra i havia desenterrat alguna cosa. El pobre home havia estat tant a prop duna fortuna però li havia volat per davant seu sense poder-hi fer res. Sembla ser que dos persones estrangeres havien recuperat un cofre de sota el pedrís i quan el transportaven amb lajuda dun carreter de Reus van ser assassinats, diuen que aleshores el nivell de vida del transportista va millorar notablement.
Una altra contalla relacionada amb tresors la situem probablement al mas den Felip proper a la carretera de Misericòrdia. Els masovers, una família de Riudoms, van marxar de festa al poble i van deixar el mas a càrrec del mosso. A la nit, el mosso, que estava avorrit, va marxar del mas per anar també de festa, moment que van aprofitar uns lladres per retirar unes lloses de la llar de foc i recuperar un botí quantiós. Com a mostra van deixar damunt la taula una moneda dor i una de plata. Aleshores els masovers van recordar la visita duns estrangers que volien furgar les seves terres a canvi duna part del que trobessin. Els masovers, que no ho veien clar, els van dir que no i està clar que van fer un mal negoci.
Recordem que tot això són contalles, però segur que tenen una petita part de veritat.
http://usuaris.tinet.cat/anjub/hemeroteca/quadern/2/6.html
La meva àvia materna mexplicava algunes anècdotes relacionades amb la Guerra del Francès al seu pas per Cambrils. Eren aquelles contalles que sexplicaven vora el foc i que es transmetien de pares a fills i davis a néts. Vaig tenir loportunitat de recollir-les en un dels quaderns de cultura tradicional i popular que editava lAnjub lany 1999. Les contalles, com sempre, es troben a cavall entre la realitat i la ficció però per afegir-hi veracitat se situaven en indrets coneguts per tothom on sovint es perden les senyes de les persones que les van viure directament. Les contalles relacionades amb la Guerra del Francès parlen sobre petits tresors que els soldats francesos van deixar amagats pel terme en el moment de la reculada i que després, en temps més tranquils, van intentar recuperar. Segons la tradició oral, les tropes obrien camins sense respectar les terres per on passaven. Acabada la guerra, els pagesos van tornar al seu lloc tot el que havien desordenat els francesos. Per aquest motiu quan van intentar recuperar allò que havien amagat, no ho trobaven. Els camins traçats durant la guerra havien desaparegut, diuen que sovint es trobaven persones amb mapes voltant pel terme.
Josep Maria Vidal i Mas explica també en el seu llibre una anècdota relacionada amb la Guerra del Francès. El propietari de la desapareguda torre Bargallona cada dia sasseia per descansar sobre un pedrís a peu de torre. Un dia va observar amb sorpresa que algú havia mogut la pedra i havia desenterrat alguna cosa. El pobre home havia estat tant a prop duna fortuna però li havia volat per davant seu sense poder-hi fer res. Sembla ser que dos persones estrangeres havien recuperat un cofre de sota el pedrís i quan el transportaven amb lajuda dun carreter de Reus van ser assassinats, diuen que aleshores el nivell de vida del transportista va millorar notablement.
Una altra contalla relacionada amb tresors la situem probablement al mas den Felip proper a la carretera de Misericòrdia. Els masovers, una família de Riudoms, van marxar de festa al poble i van deixar el mas a càrrec del mosso. A la nit, el mosso, que estava avorrit, va marxar del mas per anar també de festa, moment que van aprofitar uns lladres per retirar unes lloses de la llar de foc i recuperar un botí quantiós. Com a mostra van deixar damunt la taula una moneda dor i una de plata. Aleshores els masovers van recordar la visita duns estrangers que volien furgar les seves terres a canvi duna part del que trobessin. Els masovers, que no ho veien clar, els van dir que no i està clar que van fer un mal negoci.
Recordem que tot això són contalles, però segur que tenen una petita part de veritat.
http://usuaris.tinet.cat/anjub/hemeroteca/quadern/2/6.html