El reduït univers de lamor
Noi coneix noia, senamoren, ell la perd i després la troba. Aquest argument tan típic del cinema de Hollywood de la dècada dels anys 40 i 50 encara no ha canviat en els nostres dies. La televisió se lha après molt bé i encara ara és el tema estrella de les sèries televisives i, fins i tot, en els programes informatius quan es parla del món de la parella es fa des del punt de vista tradicional dhome-dona (i si poden ser guapos millor). Però tot i aquesta visió típica que ens ven la televisió, el món de la parella és una qüestió molt més àmplia en què cada vegada hi tenen cabuda noves fórmules que ens condueixen cap a la diversitat. Precisament això és el que es va comentar en la xerrada Diversitat sexual, mitjans de comunicació i ensenyament, que el col·lectiu gai i lesbià H2O va organitzar a Cambrils, amb el suport de la Regidoria de Polítiques dIgualtat del consistori. Concretament la periodista Isabel Martínez va ser lencarregada de fer reflexionar sobre aquest tema. I és que tal i com comentava Martínez aquella nit, els mitjans de comunicació tendeixen a oferir un punt de vista heterosexual. Aquest enfocament de les notícies no és objectiu, però els receptors oblidem que allò que expliquen els mitjans no és la realitat sinó una explicació de la realitat, vista des del punt de vista duna determinada empresa periodística. Així, les notícies en les quals es parla dhomosexuals acostumen a ser notícies relacionades amb el Dia de lOrgull Gai (i en aquest cas sempre veiem les imatges més estrafolàries i espectaculars de la manifestació, cosa que ens condueix a generalitzar el que en realitat es refereix a un sector) així com les notícies relacionades amb decisions legislatives. Però si el fet homosexual no està normalitzat en els gèneres informatius, molt pitjor està la situació en el món de lespectacle televisiu. En aquest cas podríem parlar dallò que alguns han batejat com a síndrome Boris Izaguirre, ja que la imatge que sofereix queda sovint molt lluny de molts homosexuals.
A banda daquesta espectacularització, el fet homosexual està força invisibilitzat, cosa que encara és més greu en el cas de les dones i és que les lesbianes es veuen doblement discriminades: per ser dones, i a sobre, per ser lesbianes. Els estereotips persisteixen i shan danar obrint nous espais. Algunes sèries, com és el cas de Jet lag a TV3 per posar algun exemple, ja han començat a utilitzar personatges que són homosexuals i que ens parlen de la seva problemàtica. Aquest és un petit pas endavant, però el panorama, ara per ara, no és gaire positiu. El discurs fàcil de la televisió escombraries ens allunya duna diversitat que els ciutadans hem dentendre. Una diversitat que no només té a veure amb el fet sexual sinó que passa per altres temes culturals, lingüístics o geogràfics. Hem de dir prou als estereotips i hem de començar a exigir una televisió més diversa i amb un discurs que estigui més ben construït. Per aconseguir-ho, els espectadors i espectadores tenim una eina molt important que ens podria fer canviar moltes coses si la utilitzéssim: el botonet per apagar la televisió quan creiem que allò que estem veient no és ètic perquè incompleix un dels principis del codi deontològic, el de no discriminar per raó de sexe, raça o opinió.
A banda daquesta espectacularització, el fet homosexual està força invisibilitzat, cosa que encara és més greu en el cas de les dones i és que les lesbianes es veuen doblement discriminades: per ser dones, i a sobre, per ser lesbianes. Els estereotips persisteixen i shan danar obrint nous espais. Algunes sèries, com és el cas de Jet lag a TV3 per posar algun exemple, ja han començat a utilitzar personatges que són homosexuals i que ens parlen de la seva problemàtica. Aquest és un petit pas endavant, però el panorama, ara per ara, no és gaire positiu. El discurs fàcil de la televisió escombraries ens allunya duna diversitat que els ciutadans hem dentendre. Una diversitat que no només té a veure amb el fet sexual sinó que passa per altres temes culturals, lingüístics o geogràfics. Hem de dir prou als estereotips i hem de començar a exigir una televisió més diversa i amb un discurs que estigui més ben construït. Per aconseguir-ho, els espectadors i espectadores tenim una eina molt important que ens podria fer canviar moltes coses si la utilitzéssim: el botonet per apagar la televisió quan creiem que allò que estem veient no és ètic perquè incompleix un dels principis del codi deontològic, el de no discriminar per raó de sexe, raça o opinió.