I ara què?
Semblava que després de laccident a la central nuclear de Fukushima començava novament el debat sobre lenergia nuclear i la dependència daquest tipus denergia, però hi haurà una nova era després de Fukushima?
Hi ha qui diu que laccident de la central japonesa és un cas excepcional (ja sabem que és un cas excepcional, però ha passat) i els físics, enginyers, tècnics i defensors de les nuclears en general diuen que les centrals són molt segures i que la nuclear és una energia neta perquè no emet CO2 a latmosfera. Però com pot ser una energia neta quan els residus radioactius, que no tenen manera de ser destruïts ni neutralitzats, han de ser confinats de forma segura en algun lloc (més val que no sapiguem on) a lespera que amb el temps es trobi una solució... Això és com escombrar i amagar la merda sota la catifa. Aquesta és lherència que deixarem a les generacions futures, tones de material radioactiu enterrat i qui sho trobi ja se les arreglarà.
Just aquest 26 dabril es complien els 25 anys de laccident de Txernòbil i vaig al·lucinar quan vaig saber que el material radioactiu segueix i seguirà fent reaccions de manera incontrolada; simplement es va construir un sarcòfag per tal daïllar la central i au! Per cert que ara se nha de construir un de nou perquè shi han detectat fuites de radioactivitat. No em direu que tot plegat no és com dur lligada una bomba al coll sense saber si esclatarà o no esclatarà!
Sí, ja ho sabem, som uns grans consumidors denergia i lenergia nuclear ara com ara és imprescindible, però fa temps que es coneixen altres tipus denergies i no sembla que es faci gaire cosa per al seu desenvolupament i fer una transició del model energètic amb una forta dependència de lenergia nuclear (que a lEstat espanyol suposa al voltant dun 20% del total denergia produïda) a un model que aposti definitivament per les energies renovables (que en lactualitat suposen al voltant dun 28%). Per posar un exemple, en el cas de lenergia fotovoltaica, anys enrere es va començar una política que promovia la construcció del que sanomenen granges solars i que aboquen lelectricitat a la xarxa general. Doncs bé, aquest model en lactualitat depèn dunes quotes molt restrictives i és gairebé impossible que algú que estigui interessat a aprofitar un terreny que no cultiva, per exemple, per instal·lar plaques solars i fer una granja elèctrica per treuren un rendiment ho pugui fer. El model que promou el Ministeri dEnergia en lactualitat és el de les plaques fotovoltaiques en cobertes dinstal·lacions industrials en detriment de les granges. I dic jo, no seria millor sumar que restar i promoure aquest tipus denergia, que és neta, que és més o menys contínua (tenint en compte les hores de sol de què es gaudeix a lEstat) i que és un regal de lunivers?
Tant de bo que laccident de la nuclear del Japó faci obrir una mica els ulls als governants i hi hagi una nova era després de Fukushima. Un nou món és possible.
Valgui per qui li valgui!
Hi ha qui diu que laccident de la central japonesa és un cas excepcional (ja sabem que és un cas excepcional, però ha passat) i els físics, enginyers, tècnics i defensors de les nuclears en general diuen que les centrals són molt segures i que la nuclear és una energia neta perquè no emet CO2 a latmosfera. Però com pot ser una energia neta quan els residus radioactius, que no tenen manera de ser destruïts ni neutralitzats, han de ser confinats de forma segura en algun lloc (més val que no sapiguem on) a lespera que amb el temps es trobi una solució... Això és com escombrar i amagar la merda sota la catifa. Aquesta és lherència que deixarem a les generacions futures, tones de material radioactiu enterrat i qui sho trobi ja se les arreglarà.
Just aquest 26 dabril es complien els 25 anys de laccident de Txernòbil i vaig al·lucinar quan vaig saber que el material radioactiu segueix i seguirà fent reaccions de manera incontrolada; simplement es va construir un sarcòfag per tal daïllar la central i au! Per cert que ara se nha de construir un de nou perquè shi han detectat fuites de radioactivitat. No em direu que tot plegat no és com dur lligada una bomba al coll sense saber si esclatarà o no esclatarà!
Sí, ja ho sabem, som uns grans consumidors denergia i lenergia nuclear ara com ara és imprescindible, però fa temps que es coneixen altres tipus denergies i no sembla que es faci gaire cosa per al seu desenvolupament i fer una transició del model energètic amb una forta dependència de lenergia nuclear (que a lEstat espanyol suposa al voltant dun 20% del total denergia produïda) a un model que aposti definitivament per les energies renovables (que en lactualitat suposen al voltant dun 28%). Per posar un exemple, en el cas de lenergia fotovoltaica, anys enrere es va començar una política que promovia la construcció del que sanomenen granges solars i que aboquen lelectricitat a la xarxa general. Doncs bé, aquest model en lactualitat depèn dunes quotes molt restrictives i és gairebé impossible que algú que estigui interessat a aprofitar un terreny que no cultiva, per exemple, per instal·lar plaques solars i fer una granja elèctrica per treuren un rendiment ho pugui fer. El model que promou el Ministeri dEnergia en lactualitat és el de les plaques fotovoltaiques en cobertes dinstal·lacions industrials en detriment de les granges. I dic jo, no seria millor sumar que restar i promoure aquest tipus denergia, que és neta, que és més o menys contínua (tenint en compte les hores de sol de què es gaudeix a lEstat) i que és un regal de lunivers?
Tant de bo que laccident de la nuclear del Japó faci obrir una mica els ulls als governants i hi hagi una nova era després de Fukushima. Un nou món és possible.
Valgui per qui li valgui!