Prohibit prohibir
Larribada de lany nou 2011 lhe viscut amb un pessigolleig a la panxa, amb una emoció similar a la de lany 2000. El mateix dia 2 no vaig córrer a cap bar per celebrar-ho però a poc a poc estic descobrint llocs on, fins ara, no hi posava els peus si shi podia fumar. Per primera vegada a la vida estic complint un propòsit dany nou. Que a ningú li agafi per sorpresa: jo sóc de la lliga antitabac, de la branca dura i radical. Intransigent, sí.
Hi ha qui defensa que en aquest país (cadascú el seu) hi ha una cultura de bar i que ens ho estem carregant. Què voleu que us digui, ens hem desfet daltre patrimoni més nostrat i ningú ha organitzat una recollida de signatures. Les tradicions i costums ancestrals no es perden dun dia per laltre. Potser el que ens fa recança és a adonar-nos que el que tenim és una cultura del fum (dels cotxes, les fàbriques, els fregits...).
Si bé ara jo podré estar-me ben calentona a dins dun local, els fumadors empedreïts enganxaran més duna galipàndria. Cigarret en mà, a ple hivern o a altes hores de la matinada, surten en mànigues de camisa al mig del carrer. Si us plau, respecteu el descans dels veïns que no en tenen cap culpa ni de la llei ni del bar a sota de casa. Els drets dun acaben allà on comencen els de laltre.
Entre les avantatges de la nova llei es diu que es reduiran malalties derivades dels afectes del tabaquisme. Per a mi aquesta és una bona notícia. Cert economista de renom alerta de les conseqüències que pot tenir per al sistema sanitari el fet que més gent visqui durant més temps. Daltres auguren que, com el tabac ja no sassociarà a lambient de nit, menys adolescents i joves siniciaran en aquesta pràctica. Per a mi no és una utopia el dia en què la canalla ens miraran estranyats i ens preguntaran abans fumàveu als restaurants?.
Potser sí que aquestes discussions són banals, cortines de fum per entretenir el personal i despistar-lo de qüestions transcendentals. Però si visionem escenaris de futur podem vaticinar una nova segregació social. Quan arribi el bon temps tindrem el territori partit en dos, amb clares fronteres i bàndols. Els fumadors shauran apoderat de les terrasses, territori que shauran annexionat per dret de conquesta després dhaver-hi resistit tot lhivern al costat duna estufa. Els no fumadors no podrem fer el vermut mentre prenem el solet si és que no volem endinsar-nos en una espessa boira. Ens haurem de recloure i amagar a linterior dels locals, com fugitius, mentre gaudim de laire condicionat. Haurem guanyat els locals però haurem perdut el carrer.
Hi ha qui defensa que en aquest país (cadascú el seu) hi ha una cultura de bar i que ens ho estem carregant. Què voleu que us digui, ens hem desfet daltre patrimoni més nostrat i ningú ha organitzat una recollida de signatures. Les tradicions i costums ancestrals no es perden dun dia per laltre. Potser el que ens fa recança és a adonar-nos que el que tenim és una cultura del fum (dels cotxes, les fàbriques, els fregits...).
Si bé ara jo podré estar-me ben calentona a dins dun local, els fumadors empedreïts enganxaran més duna galipàndria. Cigarret en mà, a ple hivern o a altes hores de la matinada, surten en mànigues de camisa al mig del carrer. Si us plau, respecteu el descans dels veïns que no en tenen cap culpa ni de la llei ni del bar a sota de casa. Els drets dun acaben allà on comencen els de laltre.
Entre les avantatges de la nova llei es diu que es reduiran malalties derivades dels afectes del tabaquisme. Per a mi aquesta és una bona notícia. Cert economista de renom alerta de les conseqüències que pot tenir per al sistema sanitari el fet que més gent visqui durant més temps. Daltres auguren que, com el tabac ja no sassociarà a lambient de nit, menys adolescents i joves siniciaran en aquesta pràctica. Per a mi no és una utopia el dia en què la canalla ens miraran estranyats i ens preguntaran abans fumàveu als restaurants?.
Potser sí que aquestes discussions són banals, cortines de fum per entretenir el personal i despistar-lo de qüestions transcendentals. Però si visionem escenaris de futur podem vaticinar una nova segregació social. Quan arribi el bon temps tindrem el territori partit en dos, amb clares fronteres i bàndols. Els fumadors shauran apoderat de les terrasses, territori que shauran annexionat per dret de conquesta després dhaver-hi resistit tot lhivern al costat duna estufa. Els no fumadors no podrem fer el vermut mentre prenem el solet si és que no volem endinsar-nos en una espessa boira. Ens haurem de recloure i amagar a linterior dels locals, com fugitius, mentre gaudim de laire condicionat. Haurem guanyat els locals però haurem perdut el carrer.