Fa deu anys
Sí, de vegades sembla que el temps passa volant. Les etapes es van complint i les fites que ens proposem també. En tots aquests anys he escrit sobre molts temes relacionats amb lactivitat física i lesport. Alguns cops han estat aspectes força tècnics i daltres vegades han estat més planers, però sempre he intentat fer arribar les idees duna forma clara i entenedora per a tothom.
La meva formació ha tingut una part dinfluència bàsica en la temàtica dels meus articles. Hi hagut, però, altres fonts dinspiració, fruit de la meva experiència laboral, tant al col·legi Vidal i Barraquer, com fora. De vegades les preguntes i linterès dels alumnes per algun tema mhan donat idees per escriure. També, evidentment, la meva pròpia experimentació i treball en lentrenament esportiu, en altres persones o en mi mateix, han fet que molts cops trobés el tema per a larticle.
En altres moments, he buscat en revistes, llibres o internet alguns dels temes que minteressaven, ja sigui pel propi tema en si com perquè aquell shavia convertit en una rabiosa actualitat.
De tot el que he escrit sempre he intentat deixar clares algunes coses com pot ser el fet de buscar un assessorament professional adequat. La pràctica dactivitat física o esportiva pot ser un dels aspectes més gratificants que existeixen, però pot convertir-se en un malson, que provoca deixar de practicar-lo si no sabem com hem de fer les coses o si les fem malament ja dentrada.
És també molt important tenir clar a quin nivell dintensitat de pràctica ens enfrontem. Fer exercici per sota del nostre nivell no provocarà cap adaptació que el pugui millorar, i fer-lo més intens del que podem ens portarà a un malestar que no omplirà de cap forma les nostres necessitats.
Fer exercici és bàsic per a la bona salut de la persona. Aquesta motivació, i no una altra, ha estat la principal. El problema és que molts cops ens adonem de tot això quan ja és massa tard. Molts problemes de salut que la gent difon amb medicació no existirien si es fes més activitat física. Se suposa que una persona humana cerca la seva felicitat. No entraré ara a discutir quina ha de ser aquesta, ja que cadascú es basa en les pròpies necessitats, però el que és innegable és el fet que per arribar a qualsevol estat de felicitat necessitem salut, i com més bona millor.
Segurament que hi haurà moltes coses que han dacompanyar lactivitat física per tal que la salut millori, però si fem aquest pas, ja tenim molt de guanyat.
Fer un article mensual durant uns 120 mesos seguits, i tots diferents, no és una cosa extremadament difícil, però com tot en la vida, arriba el moment dacabar-ho. Considero que ara és el meu moment. Veig que hi ha mesos que em passen les dates molt de pressa, ja que la feina és la que és i la meva família té exigències diàries, com totes. No vull passar de fer un tipus darticle pensat, raonat i documentat a quatre ratlles buides i insulses.
Vull agrair a la Revista el seu interès, comprensió i paciència, i el fet dhaver-me donat loportunitat de fer una cosa de cara al públic, escrivint un article cada mes. Revista Cambrils sha convertit en un mitjà de referència. Això diu molt de tots el que la fan possible. He estat encantat de col·laborar durant deu anys amb vosaltres. Moltes gràcies.
També vull donar les gràcies més sinceres a tot el públic lector que tants cops mhan fet algun comentari dallò que he escrit i que, al cap i la fi, és en qui més he pensat a lhora de fer aquesta tasca.
Per acabar, no puc deixar dagrair la paciència, comprensió i acompanyament duna persona molt especial per a mi. Gràcies Pat, testimo molt.
Bé, que lexercici físic segueixi sent per sempre una part fonamental de la vostra vida. Ànims!
La meva formació ha tingut una part dinfluència bàsica en la temàtica dels meus articles. Hi hagut, però, altres fonts dinspiració, fruit de la meva experiència laboral, tant al col·legi Vidal i Barraquer, com fora. De vegades les preguntes i linterès dels alumnes per algun tema mhan donat idees per escriure. També, evidentment, la meva pròpia experimentació i treball en lentrenament esportiu, en altres persones o en mi mateix, han fet que molts cops trobés el tema per a larticle.
En altres moments, he buscat en revistes, llibres o internet alguns dels temes que minteressaven, ja sigui pel propi tema en si com perquè aquell shavia convertit en una rabiosa actualitat.
De tot el que he escrit sempre he intentat deixar clares algunes coses com pot ser el fet de buscar un assessorament professional adequat. La pràctica dactivitat física o esportiva pot ser un dels aspectes més gratificants que existeixen, però pot convertir-se en un malson, que provoca deixar de practicar-lo si no sabem com hem de fer les coses o si les fem malament ja dentrada.
És també molt important tenir clar a quin nivell dintensitat de pràctica ens enfrontem. Fer exercici per sota del nostre nivell no provocarà cap adaptació que el pugui millorar, i fer-lo més intens del que podem ens portarà a un malestar que no omplirà de cap forma les nostres necessitats.
Fer exercici és bàsic per a la bona salut de la persona. Aquesta motivació, i no una altra, ha estat la principal. El problema és que molts cops ens adonem de tot això quan ja és massa tard. Molts problemes de salut que la gent difon amb medicació no existirien si es fes més activitat física. Se suposa que una persona humana cerca la seva felicitat. No entraré ara a discutir quina ha de ser aquesta, ja que cadascú es basa en les pròpies necessitats, però el que és innegable és el fet que per arribar a qualsevol estat de felicitat necessitem salut, i com més bona millor.
Segurament que hi haurà moltes coses que han dacompanyar lactivitat física per tal que la salut millori, però si fem aquest pas, ja tenim molt de guanyat.
Fer un article mensual durant uns 120 mesos seguits, i tots diferents, no és una cosa extremadament difícil, però com tot en la vida, arriba el moment dacabar-ho. Considero que ara és el meu moment. Veig que hi ha mesos que em passen les dates molt de pressa, ja que la feina és la que és i la meva família té exigències diàries, com totes. No vull passar de fer un tipus darticle pensat, raonat i documentat a quatre ratlles buides i insulses.
Vull agrair a la Revista el seu interès, comprensió i paciència, i el fet dhaver-me donat loportunitat de fer una cosa de cara al públic, escrivint un article cada mes. Revista Cambrils sha convertit en un mitjà de referència. Això diu molt de tots el que la fan possible. He estat encantat de col·laborar durant deu anys amb vosaltres. Moltes gràcies.
També vull donar les gràcies més sinceres a tot el públic lector que tants cops mhan fet algun comentari dallò que he escrit i que, al cap i la fi, és en qui més he pensat a lhora de fer aquesta tasca.
Per acabar, no puc deixar dagrair la paciència, comprensió i acompanyament duna persona molt especial per a mi. Gràcies Pat, testimo molt.
Bé, que lexercici físic segueixi sent per sempre una part fonamental de la vostra vida. Ànims!