La crema catalana
Hi ha qui ha defensat que les postres que sempre hem conegut amb el nom de crema catalana apareguin a les cartes dels restaurants com a crema i prou. Per als qui opinen això no hi ha cap altra crema que no sigui la de les postres, la feta amb ous, llet, sucre, fècula o farina, vainilla o canyella, cremant-hi sucre o no cremant-ne.
Al meu entendre, la crema catalana em sembla una menció obligada si les cartes dels restaurants han de ser una mica serioses. Primer, perquè la identifica entre les més de 25 cremes salades que, normalment, avui es fan servir en la cuina daquest país i també entre les deu o dotze cremes dolces que són habituals en la gastronomia actual. La paraula crema no vol dir crema catalana per antonomàsia, sinó una salsa inventada pels francesos que inclou llet o algun dels seus derivats. La paraula crema la vam adaptar a començaments del segle xix i en molts indrets dEspanya es fan cremes semblants, més o menys denses, que anomenen natillas. Tenim una infinitat de cremes de postres: la crema catalana, la crema de cafè, de xocolata, de llimona, a la anglesa, de Chantilly, etc. Davant daquesta quantitat de cremes actuals, sembla lògic que les cartes dels restaurants que es proposen explicar clarament el que ofereixen, designin com a crema catalana la que té allò que cap altra de les cremes té, és a dir, la possibilitat de ser cremada. El que passa és que en alguns establiments la crema catalana i el braç de gitano de crema van entrant en una decadència molt acusada. Però, és clar, aquestes postres fetes a casa porten més feina. És més pràctic comprar les postres fetes a fora. No és que aquesta rebosteria no sigui bona o mal presentada. No. Però al costat de la casolana...
Al meu entendre, la crema catalana em sembla una menció obligada si les cartes dels restaurants han de ser una mica serioses. Primer, perquè la identifica entre les més de 25 cremes salades que, normalment, avui es fan servir en la cuina daquest país i també entre les deu o dotze cremes dolces que són habituals en la gastronomia actual. La paraula crema no vol dir crema catalana per antonomàsia, sinó una salsa inventada pels francesos que inclou llet o algun dels seus derivats. La paraula crema la vam adaptar a començaments del segle xix i en molts indrets dEspanya es fan cremes semblants, més o menys denses, que anomenen natillas. Tenim una infinitat de cremes de postres: la crema catalana, la crema de cafè, de xocolata, de llimona, a la anglesa, de Chantilly, etc. Davant daquesta quantitat de cremes actuals, sembla lògic que les cartes dels restaurants que es proposen explicar clarament el que ofereixen, designin com a crema catalana la que té allò que cap altra de les cremes té, és a dir, la possibilitat de ser cremada. El que passa és que en alguns establiments la crema catalana i el braç de gitano de crema van entrant en una decadència molt acusada. Però, és clar, aquestes postres fetes a casa porten més feina. És més pràctic comprar les postres fetes a fora. No és que aquesta rebosteria no sigui bona o mal presentada. No. Però al costat de la casolana...