Notícies de la construcció del port de Cambrils
En una estampa cambrilenca publicada a la Revista Cambrils el febrer de 1985, lapreciat i amic Josep Salceda Castells parlava de les vinculacions familiars de Marcel·lí Domingo amb Cambrils. El ministre dAgricultura del govern de la República era fill de mare cambrilenca i va ser qui va donar lempenta final al projecte de construcció de lactual port refugi. No shauria arribat a aquesta fita sense el treball previ de diversos representants de lAjuntament de Cambrils i del Pòsit de Pescadors, tal com destaca el cronista Ramon Ortiga al seu llibre sobre la història gràfica de Cambrils.
Lhemeroteca digital de La Vanguardia ens aporta diversos detalls curiosos sobre la construcció del port. Lacte de col·locació de la primera pedra estava previst celebrar-lo el 27 dagost de 1933, però el ministre Marcel·lí Domingo va excusar la seva presència proposant el 3 de setembre com a nova data de celebració. La crònica daquell dia recull: El domingo se celebraron en Cambrils, con asistencia del ministro de Agricultura, el director general de Instrucción pública y autoridades locales de Tarragona y Reus, las solemnes fiestas organizadas con motivo de la colocación de la primera piedra del puerto refugio. La recepción del ministro resultó lucidísima y la manifestación popular, imponente, formada por todo el pueblo de Cambrils. El acto de colocación de la primera piedra resultó emocionante, entre las aclamaciones, las sirenas de las barcas de pesca, las músicas, salvas, repique de campanas, etc. Se pronunciaron importantes discursos, especialmente ovacionado el ministro al decir que el puerto será en breve una obra terminada. Después se celebró un banquete en el local del Pósito de Pescadores, concurriendo cerca de 200 comensales. De la transcendència daquest acte en tenim força testimonis gràfics a través de retalls de revistes de lèpoca.
Però les obres havien començat mesos abans. El 10 de juny de 1933 La Vanguardia informa: En Salou se está procediendo al apisonamiento del terreno, para el tendido de la via que ha de conducir las vagonetas del material procedente de la cantera para la construcción del refugio de Cambrils. Dies després hi va haver un intent de robatori de la dinamita que utilitzava el contractista per a lextracció de roques a Salou, amb un intercanvi de trets entre la Guàrdia Civil i els lladres. Les obres avançaven ràpidament abans de lesclat de la Guerra Civil. L11 de juliol de 1934 es publicava: Continúan con gran actividad las obras para la construcción de la puerta de refugio, estando bastante adelantadas las correspondientes a la escollera de Levante y, según noticias en breve comenzarán los trabajos por la parte de poniente hasta donde llegan los trenes con la piedra de la cantera de Salou. A finals daquell mateix mes es produeix una vaga dels obrers a causa de la precarietat de les condicions laborals en què treballaven: La Empresa cambió ya tres veces de Compañía aseguradora, debido al gran número de accidentes. El 8 de juny de 1935 les obres continuen amb un dissortat accident duna cambrilenca: El tren de vía estrecha que se emplea en el Barrio de la Marina para transportar piedra [...] alcanzó el sábado último a la vecina del referido barrio Elisa Planell Coll, quedando horriblemente mutilada. El 23 dabril de 1936 el govern concedeix un crèdit d1 milió de pessetes per tirar endavant les obres que durant la Guerra Civil queden aturades i que no van ser acabades completament fins al 1957.
http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/
Lhemeroteca digital de La Vanguardia ens aporta diversos detalls curiosos sobre la construcció del port. Lacte de col·locació de la primera pedra estava previst celebrar-lo el 27 dagost de 1933, però el ministre Marcel·lí Domingo va excusar la seva presència proposant el 3 de setembre com a nova data de celebració. La crònica daquell dia recull: El domingo se celebraron en Cambrils, con asistencia del ministro de Agricultura, el director general de Instrucción pública y autoridades locales de Tarragona y Reus, las solemnes fiestas organizadas con motivo de la colocación de la primera piedra del puerto refugio. La recepción del ministro resultó lucidísima y la manifestación popular, imponente, formada por todo el pueblo de Cambrils. El acto de colocación de la primera piedra resultó emocionante, entre las aclamaciones, las sirenas de las barcas de pesca, las músicas, salvas, repique de campanas, etc. Se pronunciaron importantes discursos, especialmente ovacionado el ministro al decir que el puerto será en breve una obra terminada. Después se celebró un banquete en el local del Pósito de Pescadores, concurriendo cerca de 200 comensales. De la transcendència daquest acte en tenim força testimonis gràfics a través de retalls de revistes de lèpoca.
Però les obres havien començat mesos abans. El 10 de juny de 1933 La Vanguardia informa: En Salou se está procediendo al apisonamiento del terreno, para el tendido de la via que ha de conducir las vagonetas del material procedente de la cantera para la construcción del refugio de Cambrils. Dies després hi va haver un intent de robatori de la dinamita que utilitzava el contractista per a lextracció de roques a Salou, amb un intercanvi de trets entre la Guàrdia Civil i els lladres. Les obres avançaven ràpidament abans de lesclat de la Guerra Civil. L11 de juliol de 1934 es publicava: Continúan con gran actividad las obras para la construcción de la puerta de refugio, estando bastante adelantadas las correspondientes a la escollera de Levante y, según noticias en breve comenzarán los trabajos por la parte de poniente hasta donde llegan los trenes con la piedra de la cantera de Salou. A finals daquell mateix mes es produeix una vaga dels obrers a causa de la precarietat de les condicions laborals en què treballaven: La Empresa cambió ya tres veces de Compañía aseguradora, debido al gran número de accidentes. El 8 de juny de 1935 les obres continuen amb un dissortat accident duna cambrilenca: El tren de vía estrecha que se emplea en el Barrio de la Marina para transportar piedra [...] alcanzó el sábado último a la vecina del referido barrio Elisa Planell Coll, quedando horriblemente mutilada. El 23 dabril de 1936 el govern concedeix un crèdit d1 milió de pessetes per tirar endavant les obres que durant la Guerra Civil queden aturades i que no van ser acabades completament fins al 1957.
http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/