Opinió

L’aprenentatge: les creences

L’altre dia llegia a la feina un llibre titulat El plaer d’aprendre. Van venir tres o quatre persones a veure què llegia i totes, al veure el títol, van posar mala cara. Unes havien tingut bones experiències però mal record dels moments d’estudi i d’altres no havien tingut tan bons resultats. Aquesta reacció és una creença sobre l’educació, una vivència que ha fet que pensin d’una manera determinada. Però no vaig poder estar-me d’explicar-los la meva nova concepció, el canvi en les meves creences i en les noves perspectives.

Estudiar és un plaer per qui ho viu com a tal. Però la realitat és que poca gent ho viu així. Es pot veure arreu; començant per les escoles. Si us pareu a observar, veureu infinitat de coses; per exemple, la disposició de les cadires a l’aula. Als primers nivells és en semicercle i a mesura que anem augmentant els coneixements, les col·loquem en files rectes mirant a la pissarra. Això és un clar exemple de la importància que els alumnes participin en les classes i hi diguin la seva.  Després es passa a un aprenentatge unidireccional en què el coneixement el posseeix tot el mestre i no té gaire en compte el que sap l’alumne, amb la qual cosa es fomenta la falta d’implicació de l’alumne i, per tant, la disminució del plaer d’aprendre.

L’aprenentatge, un camí que comencem a l’iniciar la vida i no acabem, en el qual hi ha obstacles als quals intentaré donar una nova perspectiva per facilitar-ne la resolució.